martes, 22 de septiembre de 2009

PETER, PAUL & MARY




Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació: Peter Yarrow (veu i guitarra), Paul Stookey (veu i guitarra) i Mary Travers (veu).
Gèneres: folk.
Dècades: 60.
Principals àlbums: Moving (1963) i In the wind (1963).
Solistes que origina: Peter Yarrow, Paul Stookey i Mary Travers.
El millor: habilitat per versionar clàssics del folk.
El pitjor: en solitari no van aconseguir la fama que van tenir com a trio.

El trio Peter, Paul and Mary va iniciar la seva carrera musical en el bohemi barri de Greenwich Village, a Nova York, i va ser habitual en el festival folk de Newport. Va aconseguir un gran èxit mitjançant versions, com “If i had a hammer (the hammer song)", de Pete Seeger, o “Blowin’ in the wind”, de Bod Dylan, sense oblidar la interpretació del temes “Lemon tree” o la cançó de caire infantil “Puff (the magic dragon)”. El 1970 van decidir separar-se i continuar per camins diferents.

lunes, 21 de septiembre de 2009

HARVEST




Intèrpret: Neil Young.
Any: 1972.
Àlbum d’estudi precedent: After the gold rush (1970).
Àlbum d’estudi posterior: On the beach (1974).
El millor: el treball més popular en la prolífica trajectòria de Neil Young.
El pitjor: la controvèrsia sorgida amb “Alabama”.

“Harvest” va ser el quart àlbum en solitari gravat per Neil Young, que havia estat un dels líders del conjunt de folk rock Buffalo Springfield i acabava d’abandonar el supergrup format amb David Crosby, Stephen Stills i Graham Nash, que van col·laborar en el disc juntament amb Linda Rondstadt, James Taylor i el grup Stray Gators, que va substituir en el disc l’habitual banda d’acompanyament del compositor de Toronto, els Crazy Horse. L’àlbum va arribar al primer lloc de les llistes nord-americanes i el mateix camí va recórrer el senzill “Heart of gold”, potser el tema més conegut del cantant i guitarrista canadenc. Altres cançons importants del disc són “Old man”, número 31 a les llistes dels Estats Units, “Words (between the lines of age)” i “Alabama”, que va originar una gran polèmica que va desembocar en el “Sweet hot Alabama” de Lynyrd Skynyrd.

ALAIN BARRIÈRRE




Lloc de naixement: Trinité su Mer (França).
Gèneres: estàndard.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: el clàssic “Ma vie”.
El pitjor: els problemes amb la hisenda francesa.

Alain Barrière va ser un dels grans de la chanson francesa durant la dècada dels anys 60 i va interpretar clàssics de la música del país veí com “Tu te’n vas” i la cèlebre “Ma vie”, que a l’estat espanyol ha tingut versions de Dyango i els Mustang. A més, el 1963 va representar França al festival d’Eurovisió, aconseguint la cinquena posició. A partir del 70 va iniciar-se una certa decadència i va emigrar als Estats Units i Canadà per problemes amb el fisc.

jueves, 17 de septiembre de 2009

WHAM




Lloc de fundació: Bushey (Anglaterra).
Formació: George Michael (veu) i Andrew Ridgeley (guitarra i veu).
Gèneres: pop i dance pop.
Dècades: 80.
Principal àlbum: The final (1986).
Solistes que origina: George Michael.
El millor: èxits per a adolescents.
El pitjor: limitació a adolescents.

Durant la dècada dels 80 la imatge es va convertir en un fet essencial en la música pop i això es pot comprovar en grups com ABC, Duran Duran, Spandau Ballet i Wham. Aquest últim va estar format per la futura estrella George Michael i el guitarrista Andrew Ridgeley, els quals es van especialitzar en la facturació de hits per a adolescents com “Wake me up before you go go”, encara que després van madurar una mica amb temes com “Careless whisper” o “Last Christmas”.

miércoles, 16 de septiembre de 2009

THE VELVET UNDERGROUND & NICO




Grup: The Velvet Underground.
Any: 1967.
Formació: Lou Reed, John Cale, Sterling Morrison, Maureen Tucker i Nico.
Àlbum d’estudi precedent: cap.
Àlbum d’estudi posterior: White light, white heat (1968).
El millor: un dels àlbums més reivindicats de la història.
El pitjor: al seu temps va passar desapercebut.

L’artista pop neoyorquí Andy Warhol, que va dissenyar la portada, va produir el primer àlbum del grup The Velvet Underground, però una de les condicions que va posar el pintor va ser la incorporació de la seva musa, la cantant i model alemanya Nico. El disc, podríem afirmar, es va avançar al seu temps, especialment si tenim en compte la utilització del gènere noise rock, estil que va passar pel seu moment àlgid dues dècades més tard mitjançant grups com The Jesus & Mary Chain, My Bloody Valentine o Sonic Youth. Potser per aquesta raó, el públic no va comprendre el treball i aquest no es va situar entre el top-100 nord-americà, però posteriorment l’àlbum ha estat un dels discs més reivindicats i influents de la història. Algunes de les cançons destacades són la pop “Sunday morning”, "All tomorrow parties", ”Venus in furs”, la controvertida “Heroin”, “There she goes again”, “Femme fatale” i “I’ll be your mirror”, les dues últimes interpretades per Nico.

martes, 15 de septiembre de 2009

ANA BELÉN




Lloc de naixement: Madrid (Comunitat de Madrid).
Gèneres: cantautora, world music, pop i rock.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Grups que origina: Víctor Manuel i Ana Belén.
El millor: artista total.
El pitjor: potser hagués estat millor assentar-se clarament en un gènere concret.

La polifacètica Ana Belén ha triomfat en la música, tant en solitari com formant duo amb el seu company sentimental Víctor Manuel, amb qui va gravar el gran èxit “La puerta de Alcalá”; en la televisió, destacant la seva actuació a la sèrie “Fortunata y Jacinta; en el teatre i també en el cine, potser el mitjà on més s'ha significat, treballant amb directors com Vicente Aranda o Gonzalo Suárez. Pel que fa al món musical, ha venut una gran quantitat de discos tant a l’estat espanyol com a la totalitat de l’Amèrica Llatina.

BIG BROTHER & THE HOLDING COMPANY




Lloc de fundació: San Francisco (Estats Units).
Formació inicial: Janis Joplin (veu), Sam Andrew (guitarra), James Gurley (guitarra), Peter Albin (baix) i David Getz (bateria).
Gèneres: blues rock, rock dur i rock psicodèlic.
Dècada principal: 60.
Àlbum estel·lar: Cheap thrills (1968).
Altres àlbums d'estudi: Big Brother & the Holding Company (1967), Be a brother (1970), How hard it is (1971), Can't go home again (1997) i Do what you love (1999).
Solistes que origina: Janis Joplin.
El millor: Un dels grups cabdals de l’era psicodèlica de San Francisco.
El pitjor: se’ls coneix especialment per ser la banda on va actuar Janis Joplin.

The Big Brother & the Holding Company es va formar a San Francisco i va ser, juntament amb altres bandes com The Grateful Dead o Jefferson Airplane, una de les millors formacions psicodèliques de l’escena de la gran urbs californiana durant el segon lustre dels 60. En la seva recerca d’un cantant, van trobar la llegendària vocalista texana Janis Joplin, amb qui van gravar l’històric àlbum “Cheap thrills” i amb la qual es van presentar al festival hippy de Monterey.