domingo, 29 de noviembre de 2009

OBRINT PAS




Lloc de fundació: València (País Valencia).
Formació: Xavi Sarrià (veu i guitarra), Robert Fernández (guitarra), Jaume Guerra (baix), Ximo Tomàs (bateria), Miquel Ramos (teclats, samplers i veu), Albert Benavent (trompeta), Miquel Gironès (percussió, dolçaina i veu), Marcos Úbeda (trombó) i Chola (scratch i bases).
Gèneres: folk rock, punk, hardcore, reggae i ska.
Dècades: 90 i 00.
Principal àlbum: Terra (2002).
El millor: gires per tot el món.
El pitjor: rarament alguna vegada seran un grup per a tota classe de públics.

La banda valenciana Obrint Pas, de caràcter reivindicatiu en la unitat dels països Catalans, ha barrejat en el seu repertori diferents gèneres musicals, en algun cas força diversos, com música de caire tradicional, punk, hardcore o diferents estils caribenys. La formació, que ha lluitat també contra el feixisme i el racisme, ha actuat, a més a més dels llocs de parla catalana, per la resta de l’estat espanyol, malgrat els seus ideals nacionalistes, diferents països europeus, Àfrica, Orient Mitjà i Amèrica Llatina.

jueves, 26 de noviembre de 2009

SHOCKING BLUE




Lloc de fundació: L'Haia (Holanda).
Formació inicial: Fred de Wilde (veu), Robbie van Laeuwen (guitarra, i veu), Klaasje van der Wal (baix) i Cor van der Beek (bateria).
Altres components bàsics: Mariska Veres (veu).
Gèneres: pop i rock.
Dècades: 60 i 70.
Principal àlbum: At home (1969).
Solistes que origina: Mariska Veres.
Grups que origina: Shocking Blue Banner.
El millor: “Venus”.
El pitjor: èxit fugaç.

Entre el segon lustre dels anys 60 i els inicis del següent decenni, algunes bandes de països no anglosaxons van aconseguir triomfar al Regne Unit i als Estats Units, sent-ne un bon exemple els grups espanyols Bravos i Pop Tops. Un altre cas en va ser la formació holandesa Shocking Blue, que va tenir un enorme èxit gràcies al tema “Venus”, que va arribar als primers llocs de les llistes britàniques, nord-americanes i alemanyes.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

SOMETHING ELSE BY THE KINKS




Grup: The Kinks.
Any: 1967.
Formació: Ray Davies, Dave Davies, Pete Quaife i Mick Avory.
Àlbum d’estudi precedent: Face to Face (1966).
Àlbum d’estudi posterior: The Kinks are at the village green preservation society (1968).
El millor: un dels grans treballs dels 60.
El pitjor: poc venut a les dues bandes de l’Atlàntic.

The Kinks havien irromput amb força quan el clàssic “You really got me” es va enfilar fins el número u de les llistes britàniques el 1965. La consolidació del quartet anglès, liderat pel cantant, guitarrista i compositor Ray Davies, va arribar amb l’àlbum “Face to face”, gravat el 1966 i considerada l’obra clau de la banda, encara que molts pensen que va ser superada pel treball analitzat: “Something else by the Kinks”. El disc està catalogat com una de les obres mestres del pop-rock britànic dels anys 60, encara que no es va vendre massa bé, ni al Regne Unit ni tampoc als Estats Units, malgrat que la valoració de la crítica va ser força positiva. A l’Àlbum gairebé totes les cançons estan compostes per Ray, com la famosa “Waterloo sunset”, però el seu germà Dave va ser l’autor de la fantàstica “Death of a clown”. Altres temes significatius són “David Watts” i “Afternoon tea”.

martes, 24 de noviembre de 2009

BIG MAMA




Lloc de naixement: Sant Quirze de Besora (Osona).
Gèneres: blues i blues rock.
Dècades: 80, 90 i 00.
El millor: una de les grans referents del blues en català.
El pitjor: poc coneguda fora de Catalunya.

La cantant i guitarrista osonenca Montserrat Pratdesaba, més coneguda com a Big Mama, ha estat una de les aparicions més notables de la música popular interpretada en català les darreres dues dècades. L’artista de Santa Maria de Besora, que també ha cantat en anglès, ha gravat temes clàssics del blues i peces pròpies, mentre ha estat acompanyada per músics com Amadeu Casas i Víctor Urís, així com pel grup The Blues Messengers.

lunes, 23 de noviembre de 2009

ENGLEBERT HUMPERDINK





Lloc de naixement: Madras (Índia).
Gèneres: estàndard, cançó melòdica, soft rock i pop.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Release me (1967) i The last waltz (1967).
El millor: el gran èxit de “Release me”.
El pitjor: sofisticació pura.

Amb el seu primer àlbum, “Release me”, i molt especialment amb el hit d’idèntic títol, el britànic Englebert Humperdink, que va néixer a la ciutat índia de Madras, es va convertir en un dels intèrprets melòdics i estàndards més importants del segon lustre dels any 60 i fins i tot va ser comparat amb el més enèrgic Tom Jones, amb el qual va compartir mànager. No obstant, malgrat comptar sempre amb un públic fidel, amb el pas dels anys va anar perdent força.

domingo, 22 de noviembre de 2009

NEVERMIND




Grup: Nirvana.
Any: 1991.
Formació: Kurt Cobain, Krist Novoselic i Dave Grohl.
Àlbum d’estudi precedent: Bleach (1989).
Àlbum d’estudi posterior: In Utero (1993).
El millor: el definitiu triomf del rock alternatiu.
El pitjor: Cobain estava a punt de posar punt i final a la història.

A la ciutat de Seattle, a l’estat de Washington, va aparèixer a finals dels 80 el gènere grunge, llavors un estil completament independent i minoritari. Tanmateix, tot això va començar a canviar quan el trio Nirvana, encapçalat pel torturat cantant i guitarrista Kurt Cobain, va editar el 1991 l’àlbum “Nevermind”, el segon treball de la formació. L’obra, podríem afirmar, constitueix un abans i un després en la història del rock alternatiu, doncs a partir de la seva aparició va convertir la música indie en un fenomen, potser no de masses, però si amb un ventall de possibilitats més ampli. No obstant, el grandiós èxit de “Nevermind” no va servir per consolidar la trajectòria de la banda de Seattle perquè, després d’un tercer àlbum, Cobain va posar fi a la seva vida el 1994. En el disc, d’enorme influència, hi destaquen fonamentalment, a part de "Lithium", els tres temes que obren el treball: el gran hit “Smells like a teen spirit”, “In bloom” i l’extraordinari “Come us you are”.

jueves, 19 de noviembre de 2009

HILARIO CAMACHO




Lloc de naixement: Madrid (Comunitat de Madrid).
Lloc de defunció: Madrid (Comunitat de Madrid).
Gèneres: folk i cantautor.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: sector progre en castellà.
El pitjor: el seu millor període va ser en els llunyans 70.

En els anys 60 i 70 la lluita contra la dictadura franquista va tenir una gran importància en el sector musical, sorgint per exemple l’històric moviment de la nova cançó catalana. De manera paral·lela, a la resta de l’estat espanyol, van aparèixer diferents cantautors, com va ser el cas del lleonès Hilario Camacho, que es va iniciar en la formació La Voz del Pueblo. Al llarg de la seva trajectòria va col·laborar amb artistes com Maria del Mar Bonet, Luis Eduardo Aute, Luz Casal o El Gran Wyoming.