domingo, 6 de febrero de 2011

MUSIC FOR THE MASSES




Grup: Dépéche Mode.
Any: 1987.
Formació: Martin Gore, David Gahan, Andrew Fletcher i Alan Wilder.
Àlbum d’estudi precedent: Black celebration (1986).
Àlbum d’estudi posterior: Violator (1990).
El millor: amb el pas del temps, s’ha convertit en un dels treballs més emblemàtics del grup.
El pitjor: que alguns puguin considerar el nom de l’àlbum una mica pedant.

Un dels gèneres cabdals de la new wave britànica va ser el synth pop i aleshores van sorgir una gran quantitat de formacions que van utilitzar la música tecnificada, encara que Dépéche Mode va ser potser la més important d’elles i la que més ha perdurat en el temps. “Music for the masses” va ser el sisè àlbum d’estudi del quartet britànic i és avui, juntament amb “Violator”, el seu següent treball, potser l’obra més reivindicada de la banda liderada per Martin Gore, que en va escriure la totalitat de les cançons. El disc va suposar llavors el principal èxit de la formació pel que fa als Estats Units, mentre que a la Gran Bretanya va continuar la tendència positiva dels anteriors àlbums. Després de l’edició del treball, Dépéche Mode va iniciar una llarga, triomfal i espectacular gira, que va fer honor, per la gran assistència de públic, al nom del disc, el qual va extreure com a senzills “Strangelove”, “Never let me down again” i “Behind the wheel”.

jueves, 3 de febrero de 2011

SINNÉAD O’CONNOR




Lloc de naixement: Glenageary (Irlanda).
Gèneres: pop, folk pop, world music i pop independent.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: I do not want what i haven’t got (1990) i Am i not your girl ? (1992).
El millor: l’èxit “Nothing compares 2 U”.
El pitjor: les diverses polèmiques que ha originat.

El canvi de dècada entre els acomodats 80 i els més reivindicatius 90 va ser una època de cantautores enèrgiques, com Tracy Chapman o Sinéad O’Connor. Aquesta última va cridar l’atenció pel seu aspecte físic, doncs anava pràcticament rapada, i va triomfar amb l’àlbum “I do not want what i haven’t got” i el single “Nothing compares 2 U”. La cantant irlandesa, al llarg de la seva carrera, ha lluitat contra temes com la pobresa, la guerra, el maltractament infantil, la política conservadora o alguns aspectes de la religió.

miércoles, 2 de febrero de 2011

MASSIVE ATTACK




Lloc de fundació: Bristol (Anglaterra).
Formació: Robert 3D del Naja (veu i teclats), Grantley Daddy G Marshall (veu) i Andrew Mushroom Vowles (teclats).
Gèneres: trip-hop, hip-hop, dance, rock alternatiu, rock experimental i electrònica.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Mezzanine (1998) i 100th window (2003).
El millor: pioners del trip-hop.
El pitjor: la marxa de Vowles.

Del conjunt The Wild Bunch va sorgir a inicis dels 80 el grup Massive Attack, format pels discjockeys Grantley Marshall i Andrew Vowles i el grafiter Robert del Naja. La banda va ser pionera del gènere trip-hop, va influenciar de forma notòria altres artistes del moviment, com Tricky i Portishead, amb els quals va tenir col·laboracions, i el seu segell és inqüestionable en força corrents de la música de la dècada dels anys 90, no només del trip-hop i el hip-hop, sinó també del dance, l’experimentació o l’electrònica.

martes, 1 de febrero de 2011

TODD RUNDGREN




Lloc de naixement: Upper Darby (Estats Units).
Gèneres: pop, rock, rock progressiu, rock dur i electrònica.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Something / anything ? (1972) i Hermit of mink hollow (1978).
Grups que origina: Utopia.
El millor: el doble “Something / anything ?”.
El pitjor: no va poder consolidar-se en el cim de la popularitat.

El cantant, compositor i guitarrista Todd Rundgren va aconseguir notorietat a començaments dels 70 gràcies a cançons com “Hello, it’s me”, “I saw the light”, escrita per Carole King, o “It wouldn’t have made any difference”, així com amb el doble àlbum “Something / anything ?”, però l’intèrpret nord-americà, acompanyat en ocasions pel grup Utopia, no va romandre massa temps a l’estrellat. Posteriorment, va exercir com un dels pioners de la música electrònica, d’enginyer de so i també de productor d’altres artistes, com The Band o Meat Loaf.

lunes, 31 de enero de 2011

LENNY KRAVITZ




Lloc de naixement: Nova York (Estats Units).
Gèneres: rythm & blues, soul, funk, rock, rock dur, reggae i nova psicodèlia.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Circus (1995) i It is time for a love revolution (2008).
El millor: músic virtuós.
El pitjor: alguna acusació de ser poc original.

El cantant i compositor nord-americà Lenny Kravitz va ser una de les grans sensacions de la música dels Estats Units durant la dècada dels 90 i també del primer decenni del segle XXI, malgrat que la seva temàtica no va resultar ser massa innovadora. Considerat un músic completíssim, toca multitud d’instruments, entre els quals hi destaquen la guitarra, el baix i la bateria, ha transitat per múltiples gèneres i se li han atorgat nombrosos premis, entre els quals cal significar dos Grammy.

domingo, 30 de enero de 2011

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: LES MUTACIONS DE BOB DYLAN





Al llarg de la seva extensa, admirable i fructífera carrera, els canvis de registre del mític Bob Dylan han estat constants. Les principals mutacions del cantautor nord-americà han estat les següents:

Electrificació. Els inicis de Dylan, una vegada va abandonar la seva Minnesota natal i es va establir al Greenwich Village de Nova York, van ser els del típic trobador folk acústic, en un període en què va composar els cèlebres temes “Blowin’ in the wind” i “The times, they are a-changin’”. Tanmateix, poc després que el grup The Byrds realitzés un rítmic cover de la seva cançó “Mr. Tambourine man”, va decidir aparèixer en un concert amb una guitarra elèctrica. Malgrat que els puristes del folk que hi havien entre el públic van obligar-lo a canviar d’instrument, el canvi del cantautor de Duluth no es fer esperar. L’àlbum “Highway 61 revisited” va ser el símbol de la reconversió.

Accident. Després de les edicions del doble “Blonde on blonde” i “John Wesley Harding”, durant la seva consolidació elèctrica, Dylan va patir un greu accident de moto, que a punt va estar de causar-li la mort. Després de la convalescència, el compositor es va tancar en una residència de Nashville, juntament amb el grup The Band, per preparar el retorn. Aquest es va produir amb un nou canvi important en la seva carrera artística, doncs Dylan havia deixat enrere les composicions que parlaven de la pau o la injustícia social i s’havia convertit en un lletrista críptic i surrealista. A més, el músic va decidir endinsar-se en altres gèneres com el rythm & blues i el country, estil en què va gravar “Nashville skyline”.

Cristianisme. Jueu de naixement, Dylan va decidir reconvertir-se al Cristianisme després d’un període una mica irregular, quan per exemple va actuar i va realitzar la banda sonora del film “Par Garrett & Billy the Kid”, de Sam Peckinpah; va dirigir la controvertida i llarguíssima pel·lícula “Renaldo & Clara” i va escriure el llibre “Taràntula”. La trilogia cristiana d’àlbums del cantautor va ser composta pels discs “Slow train coming”, “Saved” i “Shot of love”. Quan ja feia anys que havia finalitzat aquella època, l’autor nord-america va actuar al Vaticà davant el papa Joan Pau II.

jueves, 27 de enero de 2011

TRICKY





Lloc de naixement: Bristol (Anglaterra).
Gèneres: hip-hop, trip-hop i rock alternatiu.
Dècades: 90 i 00.
Principals àlbums: Maxinquaye (1995) i Nearly God (1996).
El millor: les col·laboracions.
El pitjor: els seus àlbums de més èxit van ser els dos primers.

El cantant, compositor i productor Adrian Thaws, més conegut amb el sobrenom de Tricky, va iniciar la seva carrera de solista arran de deixar la formació The Wild Bunch. El seu primer àlbum, “Maxinquaye”, malgrat unes crítiques una mica irregulars, va obtenir el premi de millor disc de 1995 per part de la publicació NME Magazine. Posteriorment, mentre es convertia en una de les estrelles del trip-hop, va tenir col·laboracions amb artistes com Björk, Neneh Cherry o Massive Attak, de qui va rebre una gran influència.