lunes, 7 de marzo de 2011

LAURENT VOULZY




Lloc de naixement: París (França).
Gèneres: chanson, pop i rock.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: l’original “Rockollection”.
El pitjor: en general, no massa èxits fora de les fronteres franceses.

El cantant i guitarrista Laurent Voulzy ha estat una de les estrelles de la música francesa de les últimes quatre dècades, encara que fora del país veí, la seva fama i popularitat no ha estat molt destacada. Després d’una important col·laboració amb el cantant Alain Souchon, Voulzy va composar “Rockollection”, una cançó força original en què, a través d’una melodia que feia de fil conductor, incrustava hits del pop-rock anglosaxó, d’artistes com The Beatles, The Rolling Stones o The Mamas & the Papas.

XESCO BOIX




Lloc de naixement: Barcelona (Barcelonès).
Lloc de defunció: Malgrat de Mar (Maresme).
Gèneres: cantautor, folk, pop, rock i cançó infantil.
Dècades: 60, 70 i 80.
Grups que origina: Grup de folk, Ara va de Bo, El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà.
El millor: referent de la música catalana dels 60 i 70.
El pitjor: la mort va truncar una carrera important.

Xesco Boix va ser un seguidor dels folk singers Woody Guthrie, Pete Seeger, amb el qual va entaular una bona amistat i de qui va versionar algunes peces, o el més jove Bob Dylan, de qui també va realitzar algun cover, com de la popular “Blowin’ in the wind”. Boix també va cantar espirituals amb Jaume Arnella i va formar part de l’històric Grup de Folk o de la formació Ara va de Bo, que va adaptar al català i per al públic infantil clàssics del rock’n roll.

jueves, 3 de marzo de 2011

PAUL ANKA




Lloc de naixement: Ottawa (Canada).
Gèneres: pop, soft rock i estàndard.
Dècades: 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: nen prodigi.
El pitjor: retir a las Vegas.

Ja des de molt curta edat, el canadenc Paul Anka, nascut a la ciutat d’Ottawa, va destacar com a cantant, fet que va consolidar més tard, sent encara molt jove, amb hits com “Diana”, dedicat a la mainadera que tenien a casa, o “Put your head in my shoulder”. L’èxit va arribar en un moment en què el rebel rock’n roll dels 50 va declinar per diferents circumstàncies i va ser substituït per una música menys polèmica. Després de la seva millor etapa, l’intèrpret, ja nacionalitzat nord-americà, va dedicar-se a fer gales a las Vegas, tal com van fer també Elvis Presley o Tom Jones.

miércoles, 2 de marzo de 2011

GUESS WHO




Lloc de fundació: Winnipeg (Canadà).
Formació inicial: Randy Bachman (guitarra i veu), Burton Cummings (veu i guitarra), Jim Kale (baix) i Garry Peterson (bateria).
Gèneres: rock, blues rock i rock dur.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: American woman (1970) i Share the land (1970).
Grups que origina: Bachman - Turner Overdrive.
El millor: banda mítica al Canadà.
El pitjor: poca regularitat a l’estranger.

Amb arrels a la banda The Expressions, de la qual en formava part Randy Bachman, es va formar a la ciutat canadenca de Winnipeg, a l’estat de Manitoba, el grup Guess Who. Des d’un bon començament, la formació va triomfar clarament al seu país, però no va ser tan senzill fer-se un nom als Estats Units o la Gran Bretanya, on el conjunt va acabar aconseguint l’èxit gràcies a títols com “These eyes”, “Share the land” i sobretot “American woman”. Posteriorment, Bachman va fundar la Bachman – Turner Overdrive.

martes, 1 de marzo de 2011

TIM BUCKLEY




Lloc de naixement: Washington (Estats Units).
Lloc de defunció: Los Angeles (Estats Units).
Gèneres: folk rock, rock psicodèlic, jazz rock, avantguarda, soul i funk.
Dècades: 60 i 70.
El millor: reinventar-se constantment.
El pitjor: la seva prematura mort.

Els inicis de la trajectòria artística de Tim Buckley, una de les veus més personals dels anys 60 i 70, es troben en la música folk, però el cantant i compositor nord-americà va canviar moltes vegades de registre, malgrat la seva curta vida, doncs posteriorment s’uniria a la moda de la psicodèlia i entraria en el món del jazz, amb una gran influència de Miles Davis. Va morir per una sobredosi quan només comptava amb 28 anys, mentre el seu fill Jeff també desapareixeria prematurament després de començar una carrera molt prometedora.

lunes, 28 de febrero de 2011

THE SLIDER




Grup: T Rex.
Any: 1972.
Formació: Marc Bolan, Steve Currie i Mickey Finn.
Àlbum d’estudi precedent: Electric warrior (1971).
Àlbum d’estudi posterior: Tanx (1973).
El millor: aclamacions unànimes de la crítica.
El pitjor: en el seu moment no va tenir massa èxit als Estats Units.

Els inicis de T Rex, banda liderada pel cantant, compositor i guitarrista Marc Bolan, es troben en la música folk, però el grup va realitzar un canvi radical i es va convertir en un dels símbols del glam rock, gènere amb el qual va gravar l’àlbum “Electric Warrior”, el primer gran èxit de la formació britànica. Posteriorment, T Rex va editar els senzills “Telegram Sam” i “Metal Guru” i tots dos van arribar al número un de les llistes del Regne Unit. Els dos hits van ser integrats en el següent elapé del grup, “The slider”, i van suposar un important impuls perquè el treball pugés fins al número quatre del rànquing britànic. L’obra, que està considerada per la crítica un dels millors àlbums de la dècada dels 70 i que ha tingut una enorme influència, per exemple cap a bandes representants del brit pop dels 90, compta també amb els temes "Rabbit fighter" i  “Ballrooms of mars”, aquest versionat pel conjunt espanyol Radio Futura.

domingo, 27 de febrero de 2011

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: EL PRIMER GRAN CANVI DE DAVID BOWIE




Quan hi té lloc una gran moda musical, una vegada aquesta comença a declinar, els més hàbils acostumen a canviar de registre i continuen triomfant sota uns altres paràmetres. Així va succeir amb Bob Dylan en el moment en què el folk acústic no oferia més sortides, amb els Beatles quan el beat va quedar arraconat o amb David Bowie en el període en què el glam rock s’havia convertit en una cosa semblant a un circ.

Després d’un primer àlbum de títol homònim que gairebé va passar desapercebut, “Space oddity” es va convertir en el primer disc de Bowie en comptar amb certa repercussió, però no va ser fins a l’esclat del moviment glam quan el compositor britànic, amb el seu alter ego de Ziggy Stardust, va aconseguir una gran celebritat, gràcies a discs com “Hunky dury”, l’històric “The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders form mars” o “Aladdin sane”.

Tanmateix, com succeeix amb totes les modes, i no només musicals, el glam va anar perdent transcendència en un període en què Brian Eno va abandonar Roxy Music, Peter Gabriel va deixar Genesis o Marc Bolan, el líder de T Rex, va morir en un accident de cotxe. El gènere va llavors radicalitzar-se amb bandes com The New York Dolls, tot un anticipi del que seria el punk rock, o Kiss, sense oblidar les actuacions més rebuscades i salvatges d’Alice Cooper.

Mentrestant, Bowie va decidir unir-se a un altre exintergrant del glam amb grans inquietuds, el ja citat Eno, i amb ell es va traslladar a Berlín per confeccionar l’anomenada trilogia de la llavors dividida ciutat alemanya, formada per “Low”, “Heroes” i “Lodger”. El glam i Ziggy Stardust havien quedat definitivament enrere i la música de l’intèrpret anglès comptava aleshores amb unes característiques electròniques i d’avantguarda. Aquest no seria, ni molt menys, el darrer canvi de l’artista més camaleònic de la història de la música popular.