domingo, 17 de julio de 2016

THE SUGARHILL GANG














Lloc de fundació: Englewood (Estats Units).
Formació inicial: The Sugarhill Gang (veu), Bert Williams (guitarra), Bernard Rowland (baix), Brian Horton (bateria), Harry Reyes (percussió), Nate Edmonds (teclats), Craig Derry (veu i congues) i Sylvia Robinson (vibràfon i producció).
Dècades: 80, 90, 00 i 10.
Gèneres: rap, hip hop i disco.           
Principal àlbum: Sugarhill gang (1980).
El millor: l’impacte de “Rapper’s delight”.
El pitjor: viure molt anys del seu hit.

La trajectòria del grup The Sugarhill Gang, fundat a la localitat d’Englewood, a l’estat de New Jersey, ha estat sempre marcada pel seu impactant hit “Rapper’s delight”, editat a finals dels anys 70 i la primera cançó de la cultura rap i l’estil hip hop que va assolir el top 40 de les llistes nord-americanes de Billboard. No obstant, la banda no va poder mai superar la repercussió del seu tema inicial i es va separar mitjan el decenni dels 80, encara que darrerament ha tornat a l’activitat.  

jueves, 14 de julio de 2016

LES 10 MILLORS CANÇONS DE THE ROLLING STONES












1. Wild Horses
(1971 / country rock)

2. Beast of burden
(1978 – soul)

3. Out of time
(1966 – rock)

4. Let it loose
(1972 – soul)

5. Sway
(1971 – blues rock)

6. Gimme shelter
(1969 – rythm & blues)

7. Honky tonk women
(1969 – rythm & blues)

8. Lady Jane
(1966 – rock)

9. Fool to cry
(1976 – soul)

10. Tops
(1981 – rock)
 

martes, 12 de julio de 2016

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: ANYS DE DESAPARICIONS














Entre finals de la dècada dels 60 i començaments del decenni dels 70 del segle XX, en un període dominat per l’era del flower power, en algun cas ja en plena decadència de la contracultura hippy, hi van tenir lloc en el món de la música popular pèrdues d’importants estrelles.

El primer músic en trobar la mort va ser el guitarrista de The Rolling Stones Brian Jones, trobat ofegat a la piscina de la seva residència quan feia poc temps havia deixat el grup britànic per ser substituït per Mick Taylor. Jones, potser pel fet de restar en un segon pla en la llegendària banda britànica, allunyat del protagonisme exercit per Mick Jagger i Keith Richard, va ser víctima d’una profunda depressió, que va provocar la seva sortida de la formació londinenca.

Pocs anys més tard, van morir Jim Morrison, el carismàtic vocalista i líder de The Doors, i tres dels grans protagonistes del període hippy: la enèrgica cantant texana Janis Joplin (foto), exintegrant del grup psicodèlic The Big Brother & the Holding Company; el virtuós guitarrista Jimi Hendrix, que havia encapçalat el trio Experience, i Cass Elliott, una de les components del quartet The Mamas & the Papas. Posteriorment, va desaparèixer Gram Parsons, pioner de la fusió entre country i rock, que havia format part de conjunts emblemàtics com The Byrds o The Flying Burrito Brothers. 

Es dona la circumstància que moltes d’aquestes desaparicions van tenir lloc quan els artistes comptaven 27 anys, concretament Jones, Morrison, Joplin i Hendrix, mentre a Parsons li mancava poc temps per complir-los. Molts anys després, Kurt Cobain, cantant, guitarrista i líder del trio grunge Nirvana, i la intèrpret soul britànica Amy Winehouse també moririen en idèntica edat.    

domingo, 10 de julio de 2016

GIMME SHELTER
















Grup: The Rolling Stones.
Any: 1969.     
Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Mick Taylor, Bill Wyman i Charlie Watts. 
Gènere: rythm & blues. 
Àlbum d’estudi: Let it bleed. 
El millor: segons alguns mitjans, una de les millors cançons dels Stones.
El pitjor: una època convulsa per al grup.

“Gimme shelter” és la pista que obre l’àlbum “Let it bleed” i la cançó més popular del treball juntament amb “You can’t always what you want”, un tema estilísticament parlant força similar. La peça analitzada va ser gravada, però, abans de l’aparició del vinil en què hi va prendre part i s’explica que la lletra, de caràcter apocalíptic i de la qual s’han donat versions diferents, pot estar basada en el desastre del festival d’Altamont, quan un espectador de raça negra va ser assassinat durant una actuació del grup britànic. A “Gimme shelter”, un dels grans clàssics dels Rolling Stones, hi destaquen de forma clara i notòria els cors de la cantant afroamericana Merry Clayton, sens dubte un dels segells distintius de la cançó.  

jueves, 7 de julio de 2016

LET IT BE (ÀLBUM DE THE REPLACEMENTS)
















Grup: The Replacements.
Any: 1984.     
Formació: Paul Westerberg, Bob Stinson, Tommy Stinson i Chris Mars.
Àlbum d’estudi anterior: Hootenanny (1983).
Àlbum d’estudi posterior: Tim (1985).  
El millor: considerat un dels grans treballs dels anys 80.
El pitjor: no era la millor època comercial per a les bandes alternatives.

El quartet nord-americà The Replacements, liderat pel cantant, guitarrista i compositor Paul Westerberg, està considerat un dels primers grups independents de la història de la música rock i una de les millors bandes de la dècada dels anys 80, període en què les formacions alternatives tenien un accés molt difícil i limitat als mitjans de comunicació més populars. “Let it be” és, juntament amb “Tim”, el seu següent treball, l’àlbum més cèlebre de The Replacements, fins el punt que publicacions com la revista Rolling Stone o la web Allmusic l’han elegit com una de les millors obres de tots els temps. En el disc, en què hi prenen part exemples punk i postpunk, i que conté més passatges melòdics que en les edicions anteriors del grup, hi destaquen pistes com “I will dare”, que obre l’àlbum, i “Sixteen blue”.    

martes, 5 de julio de 2016

SIGUR ROS














Lloc de fundació: Reykjavik (Islàndia). 
Formació inicial: Jon Por Birgisson (veu i guitarra), Georg Holm (baix) i Agust Aevar Gunnarsson (bateria).
Altres components bàsics: Orri Pall Dyrason (bateria) i Kjantan Sveinsson (teclats).
Dècades: 90, 00 i 10.
Gèneres: postrock, rock experimental i rock alternatiu.    
Principals àlbums: Meo suo i eyrum vio spilum endalaust (2008), Valtari (2012) i Kveikur (2013).
El millor: l’originalitat.
El pitjor: no es tracta d’una música molt popular.

El grup islandès Sigur Ros, liderat pel cantant i guitarrista Jonsi Birgisson i fundat a Reykjavik, la capital de l’illa nòrdica, ha estat una de les mostres més originals i aplaudides de l’actual segle XXI. Emmarcada en un gènere catalogat com a postrock, la formació s’ha caracteritzat per un estil eteri i minimalista, amb connotacions arrelades en la new age i també en la música clàssica. Després d’un petit parèntesi per portar  a terme projectes personals, Sigur Ros ha tornat a l’activitat.  

domingo, 3 de julio de 2016

THE RESIDENTS















Lloc de fundació: Shreveport (Estats Units).
Dècades: 70, 80, 90, 00 i 10.
Gèneres: rock experimental, art rock i avantguarda.         
Principal àlbum: Eskimo (1979).
El millor: una prolífica obra.
El pitjor: tot molt misteriós.

Ningú coneix ni els noms ni tampoc el rostre dels diferents components del grup The Residents, una banda força reivindicada per la crítica especialitzada, que ha editat un munt d’àlbums, ha realitzat curtmetratges i ha fet un ús exhaustiu de les noves tecnologies. La formació de Louisiana, que rebutja fer entrevistes, ha portat a terme una música de caire electrònic i experimental i els seus membres actuen a l’escenari amb barrets, cascs, màscares i disfresses.