domingo, 11 de diciembre de 2016

VIOLENT FEMMES
















Lloc de fundació: Milwaukee (Estats Units).
Formació inicial: Gordon Gano (veu i guitarra), Brian Ritchie (baix) i Victor DeLorenzo (bateria). 
Dècada estel·lar: 80.
Gèneres: punk, postpunk, folk rock i rock alternatiu.         
Principal àlbum: Violent Femmes (1983).
Altres àlbums d’estudi: Hallowed ground (1984), The blind leading the naked (1986), 3 (1989), Why do birds sing ? (1991), New times (1994), Rock !!!!! (1995), Freak magnet (2000) i We can do anything (2016).
Solistes que origina: Gordon Gano.
El millor: l’àlbum de debut.
El pitjor: les separacions.

Gordon Gano i Brian Ritchie, membres estables del grup, i Victor DeLorenzo van fundar a Milwaukee Violent Femmes, que va rebre el suport del desaparegut guitarrista de The Pretenders James Honeyman Scott. Després de l’àlbum homònim de debut, que el temps l’ha convertit en un disc de culte, la banda, una de les primeres de l’escena alternativa, va començar a tenir problemes, fins a la primera de les seves constants separacions, moment en què Gano, compositor del trio, va tenir una experiència en solitari. 

miércoles, 7 de diciembre de 2016

LES 10 MILLORS CANÇONS DE THE STROKES














1. Under control
(2003 – rock alternatiu)

2. Razorblade
(2006 – rock alternatiu)

3. Under cover of darkness
(2011 – rock alternatiu)

4. Someday
(2001 – rock alternatiu)

5. What ever happened ?
(2003 – rock alternatiu)

6. 12 : 51
(2003 – rock alternatiu)

7. Reptilia
(2003 – rock alternatiu)

8. Soma
(2001 – rock alternatiu)

9. The end has no end
(2003 – rock alternatiu)

10. Is this it ?
(2001 – rock alternatiu)

martes, 6 de diciembre de 2016

FASES DE LA MÚSICA ROCK: BRIT POP, QUELCOM MÉS QUE UN SIMPLE REVIVAL











Quan va sorgir el brit pop, corrent que va tenir la seva etapa àlgida entre els anys 1994 i 1996, alguns crítics van argumentar que la moda era molt poc original i que allò que van fer les principals bandes del gènere va ser imitar l’estil de solistes com David Bowie, grups com The Beatles, The Kinks o T Rex o característiques típiques del període mod.

Els quatre principals grups del brit pop van ser Pulp (foto), una banda ja veterana que llavors va aconseguir l’anhelat triomf; Suede, conjunt molt influït pel glam rock i que de certa forma va ser qui va iniciar el moviment; Blur, quartet que va mostrar la seva admiració pels Kinks de Ray Davies, i Oasis, potser la formació més popular i amant dels Beatles del període de maduresa del Fab Four. Altres protagonistes de l’època van ser Elastica, Ocean Colour Scene i, en un moment determinat de la seva carrera, els escocesos Travis.

Si, és veritat, el brit pop no va ser l’estil més original de la història del rock, però el seu llegat és extraordinari, a través de magnífics àlbums, els quals tots ells han passat a la història de la música popular, com “Different class”, de Pulp; “Dog man star”, de Suede; “Parklife”, de Blur; “(That’s the story) morning glory”, d’Oasis, o “Moseley shoals”, d’Ocean Colour Scene.     

Després que el brit pop passés de moda, la majoria dels diferents grups que el van protagonitzar van seguir actius, tot i que en el cas de Pulp amb escassa activitat discogràfica. De les quatre bandes que van tenir més relleu, només la formació de Manchester Oasis ho ha deixat estar, principalment per la constant confrontació entre els germans Noel i Liam Gallagher. 

domingo, 4 de diciembre de 2016

LET IT LOOSE













Grup: The Rolling Stones.
Any: 1972.     
Formació: Mick Jagger, Keith Richard, Mick Taylor, Bill Wyman i Charlie Watts.   
Gènere: soul.
Àlbum d’estudi: Exile on Main st. 
El millor: un excel·lent cançó d’un extraordinari àlbum.
El pitjor: els Stones no la van interpretar mai en viu.

A principis de la dècada dels 70, la llegendària banda britànica The Rolling Stones estava passant segurament pel millor període de la seva història, amb magnífics àlbums com “Sticky fingers” i el doble “Exile on Main st.”, potser els dos millors treballs de la trajectòria del conjunt encapçalat per Mick Jagger i Keith Richard. En la segona de les obres descrites hi destaquen un munt de temes, com “Rocks off”, “Tumbling dice”, “Torn and frayed” o “Down on the line”, si bé la millor de totes les pistes és probablement la bella balada “Let it loose”, un peça fusionada en varis gèneres, tots ells pertanyents a la música negra nord-americana, a la qual tant deuen els Stones, com són el blues, el soul i fins i tot el gospel. La cançó analitzada, per mi una de les 10 grans composicions de Jagger i Richard, mai va ser tocada en els concerts de la mítica formació.   

jueves, 1 de diciembre de 2016

WOWEE ZOWEE
















Grup: Pavement.
Any: 1995.     
Formació: Stephen Malkmus, Scott Kannberg, Mark Ibold, Bob Nastanovich i Steve West.      
Àlbum d’estudi anterior: Crooked rain, crooked rain (1994).
Àlbum d’estudi posterior: Brighten the corners (1997).
El millor: una altra bona obra del grup californià.
El pitjor: però era difícil mantenir la qualitat dels dos primers àlbums.

El conjunt indie californià Pavement va debutar amb l’elogiat i reivindicat àlbum “Slanted and enchanted”, de característiques abruptes i poc accessibles, i posteriorment va editar el treball “Crooked rain, crooked rain”, també ben rebut per la crítica i amb peculiaritats més obertes per a un públic més ampli. Amb el seu tercer disc de llarga durada, “Wowee zowee”, el grup encapçalat pel cantant, guitarrista i compositor Stephen Malkmus va tornar als postulats de la seva òpera prima, segons alguna informació per no trobar-se la banda massa còmoda amb el relatiu èxit comercial de la seva gravació anterior, fet que Malkmus va negar. A “Wowee zowee”, una edició potser una mica llarga i bastant eclèctica, hi destaquen temes com “We dance”, “Ratled by the rush”, “Grounded” o “Father to a sister thought”.   

martes, 29 de noviembre de 2016

CHENOA











Lloc de naixement: Mar de Plata (Argentina).
Dècades: 00 i 10.
Gèneres: pop i cançó melòdica.      
Principal àlbum: Chenoa (2002).
El millor: va destacar en el primer “Operación Triunfo”,
El pitjor: de vegades ha estat més notícia a la premsa rosa.

Participant en la primera edició del programa televisiu “Operación Triunfo” (“OT”), la mallorquina d’origen argentí Chenoa en va ser una de les cantants més populars i una de les que més èxit ha tingut després de la celebració del concurs, per exemple a través del seu àlbum de debut de títol homònim. No obstant, en ocasions la seva fama ha estat més present en l’anomenada premsa del cor, sobretot quan va mantenir un idil·li amb David Bisbal, una altra estrella sorgida de l’inicial “OT”.  

domingo, 27 de noviembre de 2016

JUSTIN BIEBER











Lloc de naixement: London (Canadà).
Dècades: 10.
Gèneres: pop.
Principal àlbum: Purpose (2015).
El millor: certa evolució.
El pitjor: molts anys, un típic producte de fans.

El canadenc Justin Bieber ha estat potser el gran fenomen de la música pop més comercial dels últims anys, portant els seus tres àlbums d’estudi al número u de les llistes del seu país, els Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda, tot i que només el segon d’ells ho estat a la Gran Bretanya. Després d’una etapa en què ha representat el típic producte per a adolescents, amb un munt de seguidors arreu del planeta, Bieber ha mostrat certa evolució a “Purpose”, el seu darrer treball.