martes, 28 de marzo de 2017

LES 25 MILLORS CANÇONS EN LLENGUA CATALANA (ACTUALITZACIÓ)











Amics de les Arts, els
Casa en venda
Amics de les Arts, els
Ja no ens passa
Amics de les Arts, els
La merda se'ns menja
Amics de les Arts, els
Liverpool
Amics de les Arts, els
Lousiana i els camps de cotó
Antònia Font
Alegria
Antònia Font
Boreal
Antònia Font
Carreteres que no van enlloc
Antònia Font
Clint Eastwood
Antònia Font
Els canons de Navarone
Antònia Font
Holydays
Antònia Font
Love song
Antònia Font
Tots els motors
Antònia Font
Wa yeah !
Llach, Lluís
Abril del 74
Llach, Lluís
Que tinguis sort
Llach, Lluís
Si arribeu
Manel
Ai Dolors !
Manel
Banda de rock
Manel
Captatio benevolentae
Manel
La bola de cristall
Mishima
Qui n'ha begut ?
Serrat, Joan Manuel
Tieta, la
Sopa de Cabra
M'enganxo
Sopa de Cabra
Mala sang

A la foto, Antònia Font, qui més temes aporta. 

domingo, 26 de marzo de 2017

LES 10 MILLORS CANÇONS D’ARCADE FIRE













1. Intervention
(2007 – rock alternatiu)

2. Modern man
(2010 – rock alternatiu)

3. Ocean of noise
(2007 – rock alternatiu)

4. Windowsill
(2007 – rock alternatiu)

5. Neighborhhod 1 (tunnels)
(2004 – rock alternatiu)

6. Sprawl II (mountains beyond mountains)
(2010 – rock alternatiu)

7. Keep the car running
(2007 – rock alternatiu)

8. Suburban war
(2010 – rock alternatiu)

9. Rebellion (lies)
(2007 – rock alternatiu)

10. We used to Wait
(2010 – rock alternatiu)

viernes, 24 de marzo de 2017

FASES DE LA MÚSICA ROCK: MIG SEGLE DE “THE VELVET UNDERGROUND & NICO”











Fa uns dies es van complir 50 anys de l’edició d’un dels àlbums més brillants, reivindicats, històrics, arriscats i avançats al seu temps: “The Velvet Underground & Nico”.

El cantant i guitarrista novaiorquès Lou Reed i el baixista gal·lès John Cale, un home format en la música clàssica i expert en un instrument tan poc rocker com la viola, van fundar a la Gran Poma nord-americana el grup The Velvet Underground, al qual es van unir el guitarrista Sterling Morrison i la bateria Maureen Tucker. Després de presenciar algunes actuacions, el quartet va despertar la curiositat de l’artista Andy Warhol, qui el va contractar per The Factory.

Seguidament, Warhol va oferir produir al grup el seu primer àlbum, però amb la condició d’incloure a la banda la cantant i model alemanya Nico, musa del pintor. D’aquesta forma va néixer el disc “The Velvet Underground & Nico”, que en la seva emblemàtica portada es troba la banana dissenyada pel propi representant de la cultura del Pop Art.

El treball, de caràcter innovador i experimental, i el qual va passar durant la seva època pràcticament desapercebut, conté força passatges de noise rock, un gènere que es va posar de moda, mitjançant formacions com Sonic Youth, The Jesus & Mary Chain o My Bloody Valentine, dues dècades més tard. Entre les principals pistes de l’obra es troben “Sunday morning”, “Venus in furs”, “Heroin”, “There she goes again” o “Femme fatale”, aquesta última interpretada per Nico.    

A la foto, The Velvet Underground amb Andy Warhol (en primer pla).

miércoles, 22 de marzo de 2017

LOUISIANA I ELS CAMPS DE COTÓ













Grup: Els Amics de les Arts.
Any: 2012.     
Formació: Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué.  
Gènere: folk pop.
Àlbum d’estudi: Espècies per catalogar.  
El millor: la maduresa del grup.
El pitjor: els components de la formació no s’esperaven l’èxit.

Abans de la confecció de l’àlbum “Espècies per catalogar”, el quartet barceloní Els Amics de les Arts ja havia editat dos treballs, “Castafiore cabaret”, que va passar pràcticament desapercebut, i “Bed & breakfast”, que va suposar el seu primer triomf comercial important, convertint el grup en la revelació catalana de l’any 2009, un any més tard que ho fos un altre quartet, Manel, amb el qual ha estat comparat. “Espècies per catalogar” va significar un important punt de maduresa de la formació, que va utilitzar unes lletres més elaborades, complicades i sofisticades, i bona prova d’aquest fet en va ser una de les seves cançons més destacades, “Lousiana i els camps de cotó”, la qual parla d’un noi que abandona sense previ avís la família per marxar als Estats Units, des d’on n’ha format una de nova i dóna informació del seu destí. El tema és una de les peces centrals del quartet en els seus concerts.  

lunes, 20 de marzo de 2017

PULL THE PIN
















Grup: Stereophonics.
Any: 2007.     
Formació: Kelly Jones, Richard Jones i Javier Weyler.  
Àlbum d’estudi anterior: Language. Sex. Violence. Other ? (2005).
Àlbum d’estudi posterior: Keep calm and carry on (2009).   
El millor: cançons com “Daisy lane” o “Ladyluck”.
El pitjor: les crítiques no van ser massa favorables.

Després de l’edició de l’àlbum “Language. Sex. Violence. Other ?”, considerat el treball més complet del quartet gal·lès, Stereophonics va gravar “Pull the pin”, el qual la crítica especialitzada no el va rebre de forma massa positiva, mentre que les vendes també van minvar, malgrat que el disc es va enfilar fins el lloc més alt del rànquing britànic. Segons algunes fonts, en aquesta obra, el grup liderat pel cantant, guitarrista i compositor Kelly Jones es va veure influenciat d’alguna manera per formacions com els també gal·lesos Manic Street Preachers, Oasis, Travis o fins i tot Nirvana, fet aquest reflectit en “Soldiers make Good targets”, la pista que obre l’àlbum. Altres peces bàsiques van ser “Bank holyday Monday”, descarregada a internet abans de l’aparició del disc; “My friends”, que va sortir gratuïtament a la web de la banda, i, segons la meva opinió, els tres millors temes del treball: “Daisy lane”, “Ladyluck” i “Drowning”. 

viernes, 17 de marzo de 2017

DOCTOR PRATS
















Lloc de fundació: Terrassa (Vallès Occidental).
Formació: Mark – E Riera (veu i guitarra), Guillem Boltó (veu i trombó), Josep Jaume Rey (guitarra), Miki Santamaria (baix), Oriol Cors (bateria), Víctor Martínez (teclats) i Ramon Figueras (trompeta).
Dècades: 10.
Gèneres: rock, ska, reggae, funk, electrònica, swing i fusió. 
Principal àlbum: Aham sigah (2016).
El millor: una de les aparicions més remarcables del rock en català els darrers anys.
El pitjor: tot just, es troben a l’inici de la seva trajectòria.

La macrobanda Doctor Prats es va formar a la localitat vallesana de Terrassa i es tracta d’una nova mostra de fusió entre varis gèneres en el marc del rock interpretat en llengua catalana, com el seu dia va fer Dusminguet i els últims anys realitzen La Troba Kung Fu o Txarango. El grup, que ha utilitzat estils com l’ska o el reggae, ha gravat dos àlbums, destacant la presentació del segon, “Aham sigah”, a la sala Bikini, i ha actuat en festivals com l’Acampada Jove de Montblanc.   

miércoles, 15 de marzo de 2017

MICK JAGGER












Lloc de naixement: Dartford (Anglaterra).
Dècades (en solitari): 80, 90 i 00.
Gèneres: pop, rock i blues rock.      
Principal àlbum: She’s the boss (1985).
El millor: un símbol de la música rock.
El pitjor: les crítiques.

Mick Jagger, el carismàtic vocalista de la llegendària banda britànica The Rolling Stones, és un dels símbols de la història de la música rock, mentre el seu duo compositor format amb el guitarrista Keith Richard compta amb un llegat extraordinari, com ho demostren alguns dels principals èxits del grup anglès. No obstant, la carrera com a solista de Jagger, que va tenir com a primer àlbum “She’s the boss”, gravat mitjan la dècada dels 80, no ha comptat mai amb el beneplàcit de la crítica.