martes, 13 de octubre de 2020

NIGHT THOUGHTS


 








Grup: Suede.

Any: 2016.     

Formació: Brett Anderson, Richard Oakes, Mat Osman, Simon Gilbert i Neil Codling.  

Àlbum d’estudi anterior: Bloodsports (2013).

Àlbum d’estudi posterior: The blue hour (2018). 

El millor: les aclamacions de la crítica.

El pitjor: el brit pop quedava ja molt enrere.

Després de ser una de les bandes més emblemàtiques de la moda del brit pop, de fet alguns analistes pensen que va ser la protagonista del seu punt de partida mitjançant el single “The drowners”, el grup londinenc Suede, que havia triomfat plenament amb els seus tres primers àlbums, el primer de títol homònim, el sensacional “Dog man star” i “Coming up”, va entrar en crisi quan el moviment que va marcar bona part de la música popular al Regne Unit durant la dècada dels 90 havia posat punt i final, fonamentalment pels problemes amb les drogues del seu cantant i líder, el carismàtic Brett Anderson. El grup anglès va tornar anys més tard amb el treball “Bloodsports” i seguidament va tenir un enorme èxit, tant en l’àmbit de la crítica com en el comercial, amb l’extraordinària obra “Night thoughts”, número u al rànquing britànic i, segons alguns analistes, el seu millor disc des de “Dog man star”. L’edició, la setena d’estudi de la seva discografia, conté pistes com “When you are Young”, “Outsiders”, “No tomorrow”, “I don’t know how to reach you”, “Tightrope” i “Like kids”. 


lunes, 12 de octubre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: RAMONES








La banda original i clàssica del grup novaiorquès Ramones va estar formada per Joey Ramone (veu), Johnny Ramone (guitarra), Dee Dee Ramone (baix) i Tommy Ramone (bateria), tot i que no eren germans, doncs el cognom era fictici i només de caràcter artístic. A diferència d’altres grups del període de la gran urbs nord-americana, el quartet va presentar un estil molt semblant al del punk britànic, al qual de certa forma va influenciar.

El conjunt nord-americà va debutar amb un històric, emblemàtic i extraordinari àlbum de títol homònim, el qual conté clàssics del punk com “Blitzkrieg bop”, “Beat on the brat”, “Judy is a punk” i “I wanna be your boyfriend”, tots ells caracteritzats per la senzillesa, el curt minutatge i l’escassetat d’acords, característiques que van ser força usuals en el grup i altres formacions del gènere.

El quartet va anar perdent força a poc a poc, tot i que encara va ser capaç de gravar bons discs com “Leave home” i “Rocket to Russia”, fins a acomiadar-se amb el treball “Adiós amigos”. El quatre components originals del grup novaiorquès han trobat ja la mort.

 

jueves, 8 de octubre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: BUZZCOCKS


 







El grup de Bolton Buzzcocks va ser una de les bandes pioneres del punk rock britànic, el conjunt del gènere més important de les fundades fora de la capital del Regne Unit, Londres, i una enorme influència per a l’escena Manchester, que estava a punt d’esclatar mitjançant el segell discogràfic independent The Factory, dirigit per Tony Wilson i que comptaria amb formacions com Joy Division, Durruti Column, New Order o Happy Mondays, entre moltes d’altres.

El combo el van fundar Howard Devoto (veu) i Pete Shelley (veu i guitarra), al qual es van unir Steve Diggle (guitarra i veu), Steve Garvey (baix) i John Maher (bateria). El conjunt britànic va triomfar amb l’extraordinària cançó “Ever fallen in love (with someone you shouldn’t’ve)” i àlbums com “Another music in a different kitchen” o “Love bites” i, després de la marxa de Devoto, que ja no va participar en el disc de llarga durada inicial i va fundar el grup postpunk Magazine, Shelley es va convertir en l’indiscutible líder de la formació, que va tenir un parèntesi d’inactivitat i va tornar amb una gira. La mort de Pete va motivar que Diggle s’erigís en nou vocalista de Buzzcocks. 


GERARD ALEDO


 






Lloc de naixement: Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental).

Dècades: 10.

Gèneres: pop.

Únic àlbum d’estudi: Obre els teus ulls (2020).

Grups que origina: Animal.

El millor: el record d’Animal.

El pitjor: tot just inicia la carrera en solitari.

Cantant, guitarrista, compositor i líder del grup Animal, conjunt fundat a la localitat de Sant Quirze del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental, Gerard Aledo va decidir llançar la seva carrera en solitari amb l’àlbum “Obre els teus ulls”. L’intèrpret ha realitzat un canvi important d’estil, doncs ha deixat d’alguna manera enrere la música festiva de la banda per portar a terme unes cançons de caràcter més íntim i calmat, les quals, per exemple, ha presentat al Mercat de Música Viva de Vic.


martes, 6 de octubre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE DAMNED


 






Tot i que la seva trajectòria va quedar bastant enfosquida per altres bandes punk com The Sex Pistols i The Clash, el grup britànic The Damned va passar a la història per interpretar la que molts consideren la primera cançó del gènere pel que fa a la Gran Bretanya, l’extraordinària i trepidant “New rose”, que es va incloure a “Damned, Damned, Damned”, l’àlbum inicial del conjunt anglès.

The Damned va ser fundat a la ciutat de Londres per Dave Vanian (veu), Brian James (guitarra), Captain Sensible (baix) i Rat Scabies (bateria). Després del disc inicial, el grup anglès va perdre James, cosa que va ocasionar que Sensible es fes amb la guitarra i, a poc a poc, la formació britànica va anar perdent força, en un període en què, com van fer altres bandes punk, va apostar pel rock de caire gòtic i sinistre.   


domingo, 4 de octubre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE CLASH


 





Encara que en el període àlgid del punk rock és possible que el quartet The Clash fos una mica eclipsat per la polèmica de The Sex Pistols, el grup encapçalat pels cantants i guitarristes Joe Strummer i Mick Jones és recordat com la millor banda punk de la història, fins el punt que seria molt injust considerar-la simplement com a tal, doncs va allunyar-se del nihilisme clàssic del corrent, amb un compromís polític i social caracteritzat pel progressisme; va incorporar al seu repertori els ritmes jamaicans de l’ska i el reggae i va editar un dels millors àlbums de tots el temps: “London calling”.

El baixista Paul Simonon i els bateries Terry Chimes i Topper Headon, que es van anar alternant en l’instrument, van completar la formació anglesa, que va editar una obra inicial de títol homònim plenament punk, va gravar un treball de transició anomenat “Give ‘em enough rope” i va fer història amb el ja mencionat i esplèndid doble “London calling”, venut a preu d’unitat i després del qual, però, va començar la decadència, fet evident en el triple “Sandinista !”, igualment a cost d’àlbum simple.

Les diferències entre els dos líders del grup londinenc van originar la marxa de Jones, que va fundar la banda Big Audio Dynamite, tot i que la vigència de The Clash no duraria massa temps, moment en què el ja desaparegut Strummer va liderar la formació The Mescaleros.


jueves, 1 de octubre de 2020

PETE TOWNSHEND


 








Lloc de naixement: Chiswick (Anglaterra).

Dècades: 60, 70, 80, 90, 00 i 10.

Gèneres: rock, rythm & blues i moviment mod.       

Principals àlbums: Who came first (1972) i Empty glass (1980).

El millor: un dels grans compositors de la història del rock britànic.

El pitjor: el més important de la seva carrera ho ha fet amb The Who.

Pete Townshend va fundar, amb Roger Daltrey, John Entwistle i Keith Moon, el mític conjunt britànic The Who, del qual en va ser guitarrista i principal compositor, sent el responsable d’himnes mod com “My Generation” i “The kids are alright” o d’àlbums emblemàtics com “Who’s next” o les òperes rock “Tommy” i “Quadrophenia”. El músic anglès, un dels principals autors de la història del rock del Regne Unit, va tenir també experiències en solitari, enfosquides per la trajectòria del llegendari quartet.