SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE PULP

 

- Dishes (This is hardcore).

- Do you remember the first time ? (His’n hers).

- Feelingcalledlove (Different class).

- Something changed (Different class).

- Sylvia (This is hardcore).

- The fear (This is hardcore).

- Underwear (Different class). 

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EUROPA CONTINENTAL A LA DÈCADA DELS 80

 

Tenint en compte que França va continuar allunyada de la temàtica pop – rock, que a Alemanya van seguir dominant els sons electrònics i tecnificats i que a Itàlia, a més de romandre amb èxit la música melòdica, lleugera i romàntica, amb Eros Ramazzotti com a gran protagonista, va triomfar un estil disco profundament comercial, potser el focus més important al continent europeu va tenir com a lloc Espanya i, mes concretament, a la capital de l’estat pel que respecta a la movida madrilenya.

Després de la llarga dictadura exercida per Francisco Franco i una complicada transició cap a la democràcia, sota les presidències de la UCD d’Adolfo Suárez, el PSOE de Felipe González va vèncer en les eleccions espanyoles de l’any 1982. Un altre socialista, el veterà Miguel Tierno Galván, es va convertir pocs anys més tard en alcalde de Madrid, que es va erigir en la principal seu musical del país en detriment d’una Barcelona que començava llavors la seva carrera olímpica, que va culminar amb els Jocs de l’any 1992.

A la foto, el cineasta manxec Pedro Almodóvar, una de les figures clau de la movida madrilenya.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ESPANYA A LA DÈCADA DELS 80

 

Al contrari del que va succeir a Catalunya, almenys pel que fa a la música interpretada en llengua catalana, els anys 80 del passat segle van ser l’era daurada del pop - rock espanyol, especialment per l’impacte que va tenir la movida madrilenya a la capital espanyola, potser la primera vegada que, culturalment parlant, va avançar Barcelona, la ciutat més oberta i europea de l’estat durant la llarga dictadura franquista i la transició cap a la democràcia.

La movida va ser un moviment bastant heterogeni, doncs va arribar a arts com la fotografia, el còmic, el cinema, on la figura del director manxec Perdo Almodóvar va ser fonamental, i sobretot la música, que va barrejar diferents gèneres com el punk rock, el rock urbà, el tecno pop o el pop – rock més tradicional, destacant bandes com Alaska y los Pegamoides / Dinarama, Nacha Pop, Mecano, Burning, Radio Futura, Gabinete Caligary (foto) o els grups catalans Loquillo y los Trogloditas y los Rápidos, més tard Los Burros i El Último de la Fila.

També en aquella dècada va tenir lloc a la ciutat portuària gallega de Vigo un interessant corrent, que va tenir com a formacions més significatives Derribos Arias, Siniestro Total, Golpes Bajos o Os Resentidos.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: MIG SEGLE DE “WHAT’S GOING ON ?”

 

S’han complert ja 50 anys de l’edició de l’àlbum estel·lar del mític cantant i compositor nord-americà Marvin Gaye, “What’s going on ?”, un treball històric que alguns experts consideren la millor obra de la història de la música popular. 

Personalment, l’estil de Gaye, com d’altres intèrprets i autors de música soul i funk, no és el meu preferit, però, tot i així, considero “What’s going on ?”, i sobretot per l’entorn cultural, social i polític en què es va gravar, un disc fonamental de la història de la música del segle XX.

Aleshores Estats Units estava en plena ebullició per les protestes de la població afroamericana pels drets socials, que s’havien intensificat arran de l’assassinat de Martin Luther King i la mort de molts negres a la Guerra del Vietnam, en l’època dominada pel black power. Gaye, com altres compositors com el veterà James Brown, George Clinton, Curtis Mayfield o Isaac Hayes, es va fer ressò d’aquell ambient davant el disgust de Berry Gordy, el màxim dirigent de la Motown, segell al qual molts anys va pertànyer, però Marvin també va escriure de l’amor, les addiccions o de temes espirituals.

Després de la seva obra mestra, Gaye va continuar en l’elit durant alguns anys, però, a poc a poc, va entrar en una important inestabilitat, provocada per la seva addicció a la cocaïna, fins el dia de la seva mort, víctima d’un tret del seu pare.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: CATALUNYA A LA DÈCADA DELS 80

 

La música popular interpretada en llengua catalana va ser un veritable desert durant bona part del decenni dels anys 80 del segle XX, doncs, per exemple, els cantautors que van protagonitzar la gran era de la nova cançó van perdre força audiència, tot i que l’any 1985 Lluís Llach va ser capaç d’omplir un recinte de les dimensions del Camp Nou. Aquella crisi de la cançó d’autor, que també es va produir a la resta de l’estat espanyol, va ser a causa que l’adveniment de la democràcia, després de la llarga dictadura franquista, que no va fer tan necessària aquest tipus de temàtica musical molt vinculada a la protesta.

Pel que respecta al gènere pop –rock, l’anomenat rock laietà feia ja temps que havia quedar enrere i no va ser fins a finals de la dècada quan van aparèixer formacions com els osonencs Duble Buble (foto) i Sau. Els primers van tenir un període força popular, però també bastant efímer, i els segons van aconseguir llavors el seus primers èxits, encara que la seva millor època va tenir lloc durant el decenni següent, considerat el període daurat de la música escrita i interpretada en català.

Si que es va tractar d’una bona etapa per a diverses bandes catalanes que van interpretar les seves peces en llengua castellana i que, en alguns casos, es van fusionar perfectament en la movida madrilenya, que per aquelles dates va fer autèntics estralls a la capital espanyola, fins el punt de ser considerada la gran era del pop – rock espanyol. Entre aquells grups van triomfar Loquillo y los Trogloditas, en què la presència del carismàtic cantant del Clot José María Sanz Loquillo va ser fonamental; Los Rápidos, transformats més tard en Los Burros i en els cèlebres El Último de la Fila, i los Rebeldes, liderats pel cantant i extraordinari guitarrista Carlos Segarra.

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE JESUS & MARY CHAIN

 

Els germans William i Jim Reid, tots dos veu i guitarra, van formar a la localitat escocesa d’East Kilbride el grup The Jesus & Mary Chain, que van completar el baixista Douglas Hart i el bateria Bobby Gillespie. La banda, una de les principals representants del noise rock dels 80, va rebre una important i inqüestionable influència de la llegendària formació nord-americana The Velvet Underground.

El grup escocès va tenir les aclamacions unànimes de la crítica especialitzada mitjançant el seu debut en gran format, l’històric i trepidant treball “Psychocandy”, i va assolir també importants elogis amb el seu segon àlbum, el més calmat “Darklands”, després del qual va començar certa inestabilitat que va portar a la dissolució, moment en què Gillespie es va convertir en cantant i líder de la banda Primal Scream.

SET CANÇONS IMPRESCINDIBLES DE THE DOORS

 

- Break on through. On the other side (The Doors).

- End of the night (The Doors).

- Light my fire (The Doors).

- Soul kitchen (The Doors).

- The crystal ship (The Doors).

- The end (The Doors).

- Waiting for the sun (Morrison Hotel / Hard Rock cafe).