viernes, 27 de febrero de 2009

PORTISHEAD




Lloc de fundació: Bristol (Anglaterra).
Formació: Beth Gibbons (veu), Geoff Barrow (diferents instruments) i Adrian Utley (guitarra).
Gèneres: rock alternatiu, trip hop, rock experimental i electrònica.
Dècada principal: 90.
Àlbum estel·lar: Dummy (1994).
Altres àlbums d'estudi: Portishead (1997) i Third (2008).
El millor: elogiats per la crítica.
El pitjor: un parèntesi massa llarg.

Geoff Barrow havia col·laborat amb els artistes independents de trip hop Tricky i Massive Attack abans de formar a Bristol, amb Beth Gibbons i Adrian Utley, el trio Portishead, el qual porta el nom de la ciutat natal de Barrow. El seu primer àlbum, “Dummy”, va rebre molts elogis de la crítica i, malgrat l’escassa publicitat, es va vendre força bé. Després d’un segon treball de títol homònim, van realitzar un disc juntament amb la Filharmònica de Nova York i van obrir un llarg parèntesi abans de gravar el quart àlbum.

martes, 24 de febrero de 2009

JOSÉ GUARDIOLA





Lloc de naixement: Barcelona (Barcelonès).
Lloc de defunció: Barcelona (Barcelonès)
Gèneres: estàndard, pop i rock.
Dècades: 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: pioner del pop-rock espanyol.
El pitjor: el seu període àlgid va tenir lloc fa temps.

El català José Guardiola, gran seguidor del RCD Espanyol, va ser un dels grans cantants, en termes clàssics, i un dels pioners en fer servir el gènere pop-rock a l’estat espanyol. Va utilitzar en les seves cançons tant la llengua catalana com la castellana i va participar en diversos festivals, com per exemple el d’Eurovisió, amb el tema “Algo prodigioso”. Com va fer Frank Sinatra, Guardiola també va gravar un disc, titulat “Di papá”, amb la seva filla.

lunes, 23 de febrero de 2009

TOM PETTY & THE HEATBREACKERS





Lloc de fundació: Gainesville (Estats Units).
Formació inicial dels Heartbreakers: Mike Campbell (guitarra), Ron Blair (baix), Stan Lynch (bateria) i Benmont Tech (teclats).
Gèneres: pop, rock, folk rock i rock americà.
ದècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Tom Petty & the Hartbreakers (1976), Damn the torpedoes (1979) i Hard promises (1981).
Grups que origina: The Heartbreakers i Travelling Wilburys.
El millor: un dels artistes més triomfadors a Amèrica les darreres quatre dècades / l'àlbum homònim.
El pitjor: cert acomodament a mesura que han anat passant els anys / força menys fama a Europa que al seu país.

Tom Petty, de vegades en solitari, però la majoria de cops acompanyat del grup Heartbreackers, va ser un dels principals representants del rock americà durant les dècades dels 70 i 80. Fan de Bob Dylan i amb una gran influència de la banda The Byrds, Petty va iniciar la seva carrera mitjan el decenni dels 70 i molt aviat és va convertir en un dels artistes més venedors del Estats Units. Als 80 va entrar en una línia més comformista i va tenir col·laboracions precisament amb Dylan, amb qui va coincidir en el supergrup The Travelling Wilburys.

jueves, 19 de febrero de 2009

FLYING BURRITO BROTHERS




Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació inicial: Gram Parsons (veu, guitarra, piano i òrgan), Chris Hillman (baix i veu), Pete Kleinow (guitarra) i Chris Ethritge (bateria).
Gèneres: country i country rock.
Dècada principal: 70.
Àlbum estel·lar: The gilded palace of sin (1969).
Altres àlbums d'estudi: Burrito deluxe (1970), The Flying Burrito Brothers (1971), Flying again (1975), Airbone (1976), Heart of the line (1981), Sunset sundown (1982), Eye of a hurricane (1994), California jukebox (1997), Honky tonkin' aka sons of the golden west (1999), Georgia peach (2002), The whole enchilada (2004), Disciples of the truth (2007), Sand as ever (2011) i Still going strong (2018).
Solistes que origina: Gram Parsons i Chris Hillman.
El millor: pioners en la fusió entre country i rock.
El pitjor: la mort de Gram Parsons.

Gram Parsons, considerat el pioner en la trobada entre country i rock, es va unir a finals de la dècada dels 60 al mític grup de folk rock Byrds, amb els quals va gravar l’àlbum de tendència country “Sweatheart of the rodeo”. No obstant, les relacions entre Parsons i John McGuinn, líder dels Byrds, no van ser massa fluïdes i el primer va decidir marxar, endur-se’n Chris Hillman i fundar Flying Burrito Brothers, els quals es van estrenar el 1969 amb un àlbum de gran influència: “The gilded palace of sin”. Quatre anys més tard Parsons moriria víctima de les drogues.

miércoles, 18 de febrero de 2009

TRIANA




Lloc de fundació: Sevilla (Andalusia).
Formació: Jesús de la Rosa (veu i teclats), Eduardo Rodríguez (veu i guitarra) i Juan José Palacios (bateria).
Gèneres: flamenc rock, rock andalús, rock progressiu i fusió.
Dècades: 70 i 80.
Principals àlbums: Sombra y Luz (1979) i Un encuentro (1980).
El millor: popularitzar la fusió entre flamenc i rock.
El pitjor: les morts de De la Rosa i Palacios.

El trio Triana va ser el grup més popular de l’anomenat rock andalús, el qual va fusionar les arrels del flamenc amb la música rock. La banda sevillana va iniciar la seva trajectòria mitjançant el rock progressiu i simfònic, llavors de moda gràcies a grups com King Crimson, Yes o Emerson, Lake & Palmer, però posteriorment va decidir fer un gir més accessible, època en què va aconseguir el seu èxit més important. La mort de Jesús de la Rosa va provocar la dissolució de la formació, perdent també la vida més tard Juan José Palacios.

martes, 17 de febrero de 2009

CHINA CRISIS




Lloc de fundació: Kirkby (Anglaterra).
Formació: Gary Daly (veu i teclats) i Eddie Lundon (guitarra).
Gèneres: postpunk, new wave i synth pop.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Working with fire and steel – possible pop song, volume 2 (1983) i Flaunt the imperfection (1985).
El millor: el primer lustre dels 80.
El pitjor: molt de temps sense grans notícies.

China Crisis va ser un dels molts grups britànics que, després de la fúria punk, es va refugiar en l’heterogeni món de la new wave. Representants d’un revival d’intèrprets o grups sorgits de la ciutat de Liverpool o les seves proximitats, juntament amb Elvis Costello, Echo & the Bunnymen o Frankie Goes to Hollywood, van passar per una època d’important popularitat durant la primera meitat dels anys 80, quan van triomfar amb temes com “Wistful thinking”, “Mistery and tragedy” o “Black man Ray”, dedicada aquesta última al gran Ray Charles.

jueves, 12 de febrero de 2009

STEPPENWOLF




Lloc de fundació: Toronto (Canadà).
Formació inicial: John Kay (veu, guitarra i harmònica), Michael Monarch (guitarra), Rushter Moreve (baix), Jerry Edmonton (bateria) i Golby McJohn (piano i òrgan).
Gèneres: rock, blues rock i rock dur.
Dècades: 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Steppenwolf (1968) i The second (1968).
Solistes que origina: John Kay.
El millor: el tema “Born to be wild”.
El pitjor: No van poder mai superar la popularitat del seu gran èxit.

La banda canadenca Steppenwolf es considerada des d’alguns sectors com el primer grup de hard rock, juntament amb Iron Butterfly. La formació va triomfar gràcies al tema “Born to be wild”, catapultat gràcies a la pel·lícula d’ideologia hippy “Easy rider”, dirigida per Dennis Hopper, també protagonista amb Henry Fonda. Posteriorment, el quintet va polititzar força la seva música, durant una època convulsa a Amèrica, i va tenir diverses separacions i refundacions, mentre John Kay iniciava la carrera en solitari.