miércoles, 30 de septiembre de 2009

THE QUEEN IS DEAD




Grup: The Smiths.
Any: 1986.
Formació: Morrissey, Johnny Marr, Andy Rourke i Mike Joyce.
Àlbum d’estudi precedent: Meet is murder (1985).
Àlbum d’estudi posterior: Strangeways, here we come (1987).
El millor: un dels millors treballs realitzats a la dècada dels 80.
El pitjor: que la història del grup fos tan curta.

Durant el primer lustre dels 80, la música electrònica i tecnificada va viure una de les seves èpoques daurades, deixant fins i tot en un segon pla els grups tradicionals de pop-rock. No obstant, l’aparició de la banda de Manchester The Smiths va suposar un retorn a la música elèctrica i del típic format de cantant, guitarrista, baix i bateria. “The queen is dead” va ser el tercer àlbum de la formació britànica, el treball més alabat del quartet anglès i molt probablement es pugui considerar l’obra, en línies generals, una de les cinc millors edicions de la dècada dels 80. En l’àlbum, on les lletres de Morrissey i la música de Johnny Marr es fusionen perfectament, hi destaquen “Bigmouth strikes again”, "The boy with the thorn in his side" i “There is a light that never goes out”, però la meva preferida és “I know it’s over”.

JIMMY FONTANA




Lloc de naixement: Camerino (Itàlia).
Gèneres: estàndard.
Dècades: 60, 70 i 80.
El millor: “Il mondo”.
El pitjor: força inactivitat després dels 60.

Jimmy Fontana va ser un dels grans intèrprets de la música italiana dels 60 i, com no podia ser d’una altra manera, va participar en el mític festival de San Remo. Va triomfar gràcies a cançons com “No te ne andare” o “La mia serenata”, però sens dubte el seu tema estel·lar va ser “Il mondo”, gravat també en castellà i català, en plena dictadura franquista, i versionat pel grup barceloní Mustang. Va ser també l’autor de “Che sarà”, interpretada per José Feliciano i Richi e Poveri.

lunes, 28 de septiembre de 2009

THE SEARCHERS





Lloc de fundació: Liverpool (Anglaterra).
Formació inicial: Ron Woodbridge (veu), John McNally (guitarra i veu), Brian Dolan (guitarra), Tony West (baix) i Joe Kennedy (bateria).
Gèneres: pop, rock i beat.
Dècades: 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Meet the Searchers (1963) i Sugar and spice (1963).
Grups que origina: The Vibrations.
El millor: rivals dels Beatles durant els inicis.
El pitjor: Crisi a partir de 1965.

El grup de Liverpool Searchers va aparèixer el 1959 i va ser, durant els començaments dels Fab Four, un important rival dels beatles en l’anomenat Mersy sound i en el beat britànic. La banda va portar a l’èxit temes com “Sweets for my sweet”, una versió dels Drifters; “Needles and pins”, que va arribar a les llistes nord-americanes, contribuint d’aquesta forma a la british invasion, i “Sugar and spice”, número u al Regne Unit. Mitjan la dècada dels 60 es va iniciar la decadència.

domingo, 27 de septiembre de 2009

SGT. PEPPER’S LONELY HEARTS CLUB BAND




Grup: The Beatles.
Any: 1967.
Formació: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.
Àlbum d’estudi precedent: Revolver (1966).
Àlbum d’estudi posterior: Magical mistery tour (1967).
El millor: considerat des de molts sectors el millor àlbum de la història de la música pop-rock.
El pitjor: Després de l’edició, es va iniciar la crisi que desembocaria en la dissolució tres anys més tard.

Mitjan la dècada dels 60, el quartet de Liverpool va realitzar un canvi de registre important i això es va començar a notar amb “Rubber soul”, el sisè àlbum dels Fab Four. Aquesta tendència va continuar amb “Revolver”, on ja hi tenien lloc els ritmes indis i la psicodèlia, i va arribar a la culminació amb l’edició de "Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”, gravat l’any 1967. El mateix any la banda britànica va realitzar l’històric single format pels temes “Strawberry fields forever”, de John Lennon, i “Penny lane”, de Paul McCartney, on les diferències compositives entre els dos líders eren ja evidents, malgrat que seguien signant les cançons junts. En l’àlbum analitzat, amb una portada repleta de personatges famosos i amb les lletres de les peces, fet llavors gens corrent, hi destacaven el tema que donava títol al treball, “With a little help from my friends”, interpretada per Ringo Starr; la psicodèlica “Lucy in the sky with diamonds”, el tema de George Harrison “With you, within you”, de clares connotacions orientals; la lírica “She’s living home” o la brillant “A day in the life”. Poc després de la gravació, es va produir la mort del mànager Brian Epstein, es van aguditzar les diferències entre Lennon i McCartney i es va iniciar la crisi que acabaria portant a la separació el 1970.

jueves, 24 de septiembre de 2009

EJECUTIVOS AGRESIVOS




Lloc de fundació: Madrid (Comunitat de Madrid).
Formació: Carlos Entrena (veu), Jaime Urrutia (guitarra), Jorge Alfonso (guitarra), Paco Trinidad (baix), Juan Luis Vizcaya (bateria) i Ignacio Gasca Poch (teclats).
Gèneres: pop, rock i movida.
Dècades: 70 i 80.
Grups que origina: Décima víctima, Derribos Arias i Gabiete Caligari.
El millor: “Mari Pili”.
El pitjor: només dos anys de vigència.

El cantant Carlos Entrena i el teclista Poch, després de coincidir en el grup Paraíso, van formar la banda Ejecutivos Agresivos, en què també hi destacava la presència, com a guitarrista, de Jaime Urrutia. La formació, enquadrada en la movida madrilenya, va triomfar amb el hit estiuenc “Mari Pili”, però l’èxit no va romandre massa temps i molt aviat va arribar la separació. Entrena va fundar Dècima Víctima, Poch va formar Derribos Arias i Urrutia es va convertir en cantant i líder de Gabinete Caligari.

martes, 22 de septiembre de 2009

PETER, PAUL & MARY




Lloc de fundació: Nova York (Estats Units).
Formació: Peter Yarrow (veu i guitarra), Paul Stookey (veu i guitarra) i Mary Travers (veu).
Gèneres: folk.
Dècades: 60.
Principals àlbums: Moving (1963) i In the wind (1963).
Solistes que origina: Peter Yarrow, Paul Stookey i Mary Travers.
El millor: habilitat per versionar clàssics del folk.
El pitjor: en solitari no van aconseguir la fama que van tenir com a trio.

El trio Peter, Paul and Mary va iniciar la seva carrera musical en el bohemi barri de Greenwich Village, a Nova York, i va ser habitual en el festival folk de Newport. Va aconseguir un gran èxit mitjançant versions, com “If i had a hammer (the hammer song)", de Pete Seeger, o “Blowin’ in the wind”, de Bod Dylan, sense oblidar la interpretació del temes “Lemon tree” o la cançó de caire infantil “Puff (the magic dragon)”. El 1970 van decidir separar-se i continuar per camins diferents.

lunes, 21 de septiembre de 2009

HARVEST




Intèrpret: Neil Young.
Any: 1972.
Àlbum d’estudi precedent: After the gold rush (1970).
Àlbum d’estudi posterior: On the beach (1974).
El millor: el treball més popular en la prolífica trajectòria de Neil Young.
El pitjor: la controvèrsia sorgida amb “Alabama”.

“Harvest” va ser el quart àlbum en solitari gravat per Neil Young, que havia estat un dels líders del conjunt de folk rock Buffalo Springfield i acabava d’abandonar el supergrup format amb David Crosby, Stephen Stills i Graham Nash, que van col·laborar en el disc juntament amb Linda Rondstadt, James Taylor i el grup Stray Gators, que va substituir en el disc l’habitual banda d’acompanyament del compositor de Toronto, els Crazy Horse. L’àlbum va arribar al primer lloc de les llistes nord-americanes i el mateix camí va recórrer el senzill “Heart of gold”, potser el tema més conegut del cantant i guitarrista canadenc. Altres cançons importants del disc són “Old man”, número 31 a les llistes dels Estats Units, “Words (between the lines of age)” i “Alabama”, que va originar una gran polèmica que va desembocar en el “Sweet hot Alabama” de Lynyrd Skynyrd.