miércoles, 30 de junio de 2010

MANOLO ESCOBAR




Lloc de naixement: El Ejido (Andalusia).
Gèneres: flamenc, rumba i copla.
Dècades: 50, 60, 70, 80, 90 i 00.
El millor: símbol de l’Espanya més profunda.
El pitjor: doncs això, l’Espanya més profunda.

Manolo Escobar va ser una de les grans figures de la cançó espanyola de les dècades dels 60 i 70, període en el qual es va convertir en una autèntica llegenda. Després d’abandonar la seva localitat natal, El Ejido, on va realitzar els seus primers actes musicals, es va traslladar a Barcelona, on va aconseguir arribar a la categoria d’estrella. Va triomfar amb temes com els populars “Mi carro” o “Viva España”, aquest últim compost per un autor belga, i va protagonitzar també diverses pel·lícules.

martes, 29 de junio de 2010

FREE BIRD




Grup: Lynyrd Skynyrd.
Any: 1973.
Formació: Ronnie van Zandt, Allen Collins, Gary Rossington, Ed King, Bob Burns i Billy Powell.
Gènere: southern rock.
Àlbum d’estudi: Pronunced Leh nerd Skin nerd.
El millor: El record de Duanne Allman.
El pitjor: potser massa llarga per arribar al top 10.

La banda de southern rock Lynyrd Skynyrd va gravar el 1973, sota la producció d’Alexis Korner, el seu primer àlbum, amb el peculiar nom de “Pronunced Leh nerd Skin nerd”. En el treball hi destaca de forma clara la meravellosa cançó “Free bird”, tema dedicat a Duanne Allman, guitarrista de l’altra gran banda del sud dels Estats Units de l’època, The Allman Brothers Band, i que havia mort en un accident de moto. La peça, que compta també amb una versió en directe i és la més cèlebre del grup de Jacksonville, juntament amb la popular “Sweet home Alabama”, finalitza amb un duel de guitarres espectacular. “Free bird”, que acostumava a ser el bis preferit de la formació durant els seus concerts en viu, va arribar al número 19 a les llistes nord-americanes.

lunes, 28 de junio de 2010

WAR (ÀLBUM)





Grup: U 2.
Any: 1983.
Formació: Bono, The Edge, Adam Clayton i Larry Mullen Jr.
Àlbum d’estudi precedent: October (1981).
Àlbum d’estudi posterior: The unforgettable fire (1984).
El millor: clàssics com l’himne “Sunday, bloody sunday”.
El pitjor: treball una mica enfosquit per obres posteriors.

U2 havia gravat, abans de l’edició de "War", els àlbums “Boy” i “October”, aquest amb unes característiques profundament religioses i místiques. Els treballs havien tingut força repercussió a la seva Irlanda natal, un èxit acceptable al Regne Unit i a penes transcendència als Estats Units. "War" va suposar el seu triomf definitiu a la Gran Bretanya, on va arribar al número u desbancant el “Thriller” de Michael Jackson, i va obrir a la banda dublinesa les portes d’Amèrica, apropant-se al top-10 de les llistes nord-americanes. El disc, una de les obres cabdals del conjunt irlandès, encara que amb el pas del temps potser es troba una mica a l’ombra dels àlbums “The Joshua tree” i “Achtung baby”, compta amb un aire força polititzat, tal com ho demostren els seus dos temes principals, dos dels grans clàssics de la dècada dels 80: “New year’s day” i “Sunday, bloody Sunday”, basat aquest últim en un dels pitjors episodis de la problemàtica d’Irlanda del Nord.

domingo, 27 de junio de 2010

RUFUS WAINWRIGHT




Lloc de naixement: Rhinebeck (Estats Units).
Gèneres: música alternativa, rock simfònic i cabaret.
Dècades: 90, 00 i 10.
Principals àlbums: Poses (2001) i Release the stars (2007).
El millor: aclamat des de sectors independents.
El pitjor: alguna raresa.

Cantant, pianista i compositor resident a la ciutat quebequesa de Mont-real, Rufus Wainwright ha estat un dels artistes alternatius més elogiats els últims temps, especialment des dels sectors indies més intel·lectuals i sofisticats. Influenciat per gèneres com la música clàssica, l’òpera, el cabaret o fins i tot la chanson francesa, Wainwright ha guanyat alguns dels premis més prestigiosos de la música independent, com el Juno, i ha col·laborat en pel·lícules com “El aviador”, “Moulin rouge” o “Schreck”.

martes, 22 de junio de 2010

PRESUNTOS IMPLICADOS




Lloc de fundació: Iecla (Múrcia).
Formació actual: Lydia Rodríguez, Nacho Mañó i Juan Luis Giménez.
Altres components bàsics: Sole Giménez.
Gèneres: pop, blues, soul i jazz.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Alma de blues (1989) i Ser de agua (1991).
Solistes que origina: Sole Giménez i Juan Luis Giménez.
El millor: entre “Alma de blues” i “Ser de agua”.
El pitjor: la marxa de Sole Giménez.

El grup murcià Presuntos Implicados va aconseguir el seu primer gran èxit amb l’àlbum “Alma de blues”, i el single de títol homònim, a finals dels 80, en un període en què el trio va formar les seves principals característiques: un estil sofisticat i elegant, amb aportacions de blues, soul o jazz, i la melòdica veu de Sole Giménez. El següent treball, “Ser de agua”, va continuar la tendència triomfant, però posteriorment va declinar una mica la trajectòria de la formació, que a més va perdre Sole, la qual va ser substituïda per Lydia Rodríguez.

domingo, 20 de junio de 2010

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: EL ROCK SIMFÒNIC




És una mica complicat distingir entre rock simfònic i rock progressiu, doncs tant les característiques com els seus intèrprets i grups principals sovint coincideixen. Potser una forma més o menys senzilla de mostrar alguna diferència entre els dos gèneres sigui el fet que el rock progressiu utilitza amb més freqüència registres com el jazz o la psicodèlia, mentre el rock simfònic s’inspira principalment en la música clàssica i l’òpera.

Tal com va succeir amb el rock progressiu, la moda simfònica va aparèixer durant el segon lustre de la dècada dels 60 i va col·laborar amb la ruptura cultural que aleshores hi va haver a la música popular, tant a la Gran Bretanya com els Estats Units, sense oblidar el paper determinant que hi va tenir un país amb poca tradició pop-rock com Alemanya. A més de la influència de la música clàssica, cal destacar l’ús d’instruments propis d’una orquestra simfònica, que de vegades també va ser utilitzada com a acompanyament de la banda, la realització conceptual dels àlbums o la presència d’aparells llavors revolucionaris com els sintetitzadors.

Alhora de significar els principals grups simfònics, s’ha de comentar que pràcticament són els mateixos que van protagonitzar l’era àlgida del rock progressiu, és a dir bandes com Atomic Rooster, Electric Light Orquestra, Emerson, Lake & Palmer, Genesis, Jethro Tull, King Crimson, Moody Blues, Nice, Procol Harum, Supertramp o Yes, amb la presència del teclista Rik Wakeman (foto), el qual va tenir una important carrera en solitari.

Totes les avantguardes, i entre elles el rock simfònic, van arribar a cansar a finals dels 70, després d’una època espectacular. Una gran part del públic va acabar esgotat de tant virtuosisme musical, del llarg minutatge de les cançons o d’àlbums conceptuals i no és gens estrany, doncs, que a partir del segon lustre del decenni apareguessin i triomfessin gèneres tan diferents com el pub rock o el punk rock.

jueves, 17 de junio de 2010

PIECE OF MY HEART




Intèrpret: Janis Joplin.
Any: 1968.
Formació de Big Brother & the Holding Company: Janis Joplin, Sam Andrew, James Garley, Peter Albin i David Getz.
Gènere: blues rock.
Àlbum d’estudi: Cheap Thrills.
El millor: hi ha versions que valen la pena.
El pitjor: potser no és el tema interpretat per Joplin més popular.

La versió original de “Piece of my heart” va ser composta el 1967 per Jerry Ragovoy i Bert Berns, per ser interpretada en estil soul per Erma Franklin, germana de la mítica Aretha. Un any més tard, la cançó ver ser objecte d’un cover per part de la banda hippy i psicodèlica Big Brother & the Holding Company, que comptava amb l’enèrgica i passional Janis Joplin com a vocalista. El tema, molt diferent a l’original, va ser inclòs en l’àlbum “Cheap thrills”, el treball més cèlebre en la unió entre Joplin i la formació californiana. “Piece of my heart” va ser una de les peces més significatives en la curta carrera de la cantant texana, encara que potser no compta amb la fama de “Cry baby” o “Be anb Bobby McGee”.