lunes, 31 de enero de 2011

LENNY KRAVITZ




Lloc de naixement: Nova York (Estats Units).
Gèneres: rythm & blues, soul, funk, rock, rock dur, reggae i nova psicodèlia.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Circus (1995) i It is time for a love revolution (2008).
El millor: músic virtuós.
El pitjor: alguna acusació de ser poc original.

El cantant i compositor nord-americà Lenny Kravitz va ser una de les grans sensacions de la música dels Estats Units durant la dècada dels 90 i també del primer decenni del segle XXI, malgrat que la seva temàtica no va resultar ser massa innovadora. Considerat un músic completíssim, toca multitud d’instruments, entre els quals hi destaquen la guitarra, el baix i la bateria, ha transitat per múltiples gèneres i se li han atorgat nombrosos premis, entre els quals cal significar dos Grammy.

domingo, 30 de enero de 2011

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: LES MUTACIONS DE BOB DYLAN





Al llarg de la seva extensa, admirable i fructífera carrera, els canvis de registre del mític Bob Dylan han estat constants. Les principals mutacions del cantautor nord-americà han estat les següents:

Electrificació. Els inicis de Dylan, una vegada va abandonar la seva Minnesota natal i es va establir al Greenwich Village de Nova York, van ser els del típic trobador folk acústic, en un període en què va composar els cèlebres temes “Blowin’ in the wind” i “The times, they are a-changin’”. Tanmateix, poc després que el grup The Byrds realitzés un rítmic cover de la seva cançó “Mr. Tambourine man”, va decidir aparèixer en un concert amb una guitarra elèctrica. Malgrat que els puristes del folk que hi havien entre el públic van obligar-lo a canviar d’instrument, el canvi del cantautor de Duluth no es fer esperar. L’àlbum “Highway 61 revisited” va ser el símbol de la reconversió.

Accident. Després de les edicions del doble “Blonde on blonde” i “John Wesley Harding”, durant la seva consolidació elèctrica, Dylan va patir un greu accident de moto, que a punt va estar de causar-li la mort. Després de la convalescència, el compositor es va tancar en una residència de Nashville, juntament amb el grup The Band, per preparar el retorn. Aquest es va produir amb un nou canvi important en la seva carrera artística, doncs Dylan havia deixat enrere les composicions que parlaven de la pau o la injustícia social i s’havia convertit en un lletrista críptic i surrealista. A més, el músic va decidir endinsar-se en altres gèneres com el rythm & blues i el country, estil en què va gravar “Nashville skyline”.

Cristianisme. Jueu de naixement, Dylan va decidir reconvertir-se al Cristianisme després d’un període una mica irregular, quan per exemple va actuar i va realitzar la banda sonora del film “Par Garrett & Billy the Kid”, de Sam Peckinpah; va dirigir la controvertida i llarguíssima pel·lícula “Renaldo & Clara” i va escriure el llibre “Taràntula”. La trilogia cristiana d’àlbums del cantautor va ser composta pels discs “Slow train coming”, “Saved” i “Shot of love”. Quan ja feia anys que havia finalitzat aquella època, l’autor nord-america va actuar al Vaticà davant el papa Joan Pau II.

jueves, 27 de enero de 2011

TRICKY





Lloc de naixement: Bristol (Anglaterra).
Gèneres: hip-hop, trip-hop i rock alternatiu.
Dècades: 90 i 00.
Principals àlbums: Maxinquaye (1995) i Nearly God (1996).
El millor: les col·laboracions.
El pitjor: els seus àlbums de més èxit van ser els dos primers.

El cantant, compositor i productor Adrian Thaws, més conegut amb el sobrenom de Tricky, va iniciar la seva carrera de solista arran de deixar la formació The Wild Bunch. El seu primer àlbum, “Maxinquaye”, malgrat unes crítiques una mica irregulars, va obtenir el premi de millor disc de 1995 per part de la publicació NME Magazine. Posteriorment, mentre es convertia en una de les estrelles del trip-hop, va tenir col·laboracions amb artistes com Björk, Neneh Cherry o Massive Attak, de qui va rebre una gran influència.

miércoles, 26 de enero de 2011

BABYSHAMBLES




Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació: Pete Doherty (veu), Patrick Walden (guitarra), Drew McConnell (baix) i Adam Ficek (bateria).
Gèneres: postpunk revival i rock independent.
Dècades: 00.
Principal àlbum: Shotter’s nation (2007).
Solistes que origina: Pete Doherty.
El millor: bona acollida de premsa i públic.
El pitjor: els continus escàndols de Doherty.

El peculiar i polèmic Pete Doherty va formar la banda Babyshambles una vegada va decidir aparcar la trajectòria de The Libertines, el seu anterior grup. Molt aviat Doherty va protagonitzar seguits escàndols com ara el consum i la possessió de drogues, algun cas de robatori o, en ocasions, la seva impossibilitat d’actuar dalt d’un escenari, amb la consegüent suspensió de concerts. Malgrat tot això, la formació londinenca ha aconseguit editar dos àlbums i ha obtingut el beneplàcit dels mitjans de comunicació i l’audiència.

martes, 25 de enero de 2011

THE STONE ROSES




Lloc de fundació: Manchester (Anglaterra).
Formació: Ian Brown (veu), John Squire (guitarra), Mani (baix) i Reni (bateria, piano i veu).
Gèneres: pop, rock, nova psicodèlia, rock independent i escena Manchester.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: The Stone Roses (1989).
Altre àlbum d'estudi: Second coming (1994).
El millor: un debut que va aixecar moltes expectatives.
El pitjor: dos àlbums i ruptura.

Durant la dècada dels 80, Manchester es va convertir en la seu de grans bandes i d’allà van sorgir per exemple Joy Division, Happy Mondays o The Smiths. El quartet The Stone Roses va ser un altre dels grups apareguts a la ciutat i va col·laborar, tal com van fer els citats Smiths, en posar de nou de moda la música elèctrica de guitarres, després d’anys en què els sintetitzadors van marcar el protagonisme de la música rock. No obstant, malgrat uns prometedors inicis, la banda es va trencar només amb dos àlbums a la seva discografia.

lunes, 24 de enero de 2011

CINDI LAUPER





Lloc de naixement: Astoria (Estats Units).
Gèneres: pop, dance pop i new wave.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: She’s so unusual (1984) i True Colours (1986).
El millor: “Girls just want to have fun” és un dels clàssics dels 80.
El pitjor: ... però està molt sentida.

Amb una imatge bastant semblant a la que per la mateixa època identificava Madonna, Cindi Lauper va triomfar mitjan la dècada dels 80 gràcies a l’empenta dels vídeos musicals i la MTV. El seu àlbum “She’s so unusual” va ser un èxit extraordinari i va situar quatre dels cinc singles extrets a les cinc primeres posicions de les llistes nord-americanes, amb una menció especial per a la molt radiada “Girls just want to have fun”, que es va convertir en un autèntic clàssic feminista.

domingo, 23 de enero de 2011

SMELLS LIKE TEEN SPIRIT





Grup: Nirvana.
Any: 1991.
Formació: Kurt Cobain, Krist Novoselic i Dave Grohl.
Gènere: grunge.
Àlbum d’estudi: Nevermind.
El millor: trampolí de “Nevermind”, Nirvana i l’indie rock.
El pitjor: a mi m’agrada més “Come as you are”.

Quan a finals de 1991 es va editar com a senzill “Smells like teen spirit”, moltes coses van canviar: en primer lloc, l’èxit de la cançó, que va arribar al número sis a les llistes nord-americanes, va suposar un enorme impuls perquè “Nevermind”, l’àlbum del qual formava part, realitzés un grans ascens de vendes; en segon lloc, Nirvana es va convertir en una de les bandes de moda del moment i, en tercer lloc, el rock independent i alternatiu va passar a ser, gairebé, un fenomen de masses. La peça, que està considerada una de les marques del gènere grunge i de l’anomenada generació X, va ser el primer single del segon àlbum de Nirvana i ha resultat ser el tema més famós del conjunt de Seattle, encara que personalment prefereixo “Come as you are”.