jueves, 31 de marzo de 2011

HOLE





Lloc de fundació: Los Angeles (Estats Units).
Formació inicial: Courtney Love (veu i guitarra), Eric Erlandson (guitarra), Jill Emery (baix) i Caroline Rue (bateria i veu).
Gèneres: punk revival, noise rock, rock dur, grunge i rock alternatiu.
Principal dècada: 90.
Àlbum estel·lar: Celebrity skin (1998).
Altres Àlbums d'estudi: Pretty on the inside (1991), Live though this (1994) i Nobody's daughter (2010).
El millor: l’èxit de “Celebrity skin”.
El pitjor: que Love sigui moltes vegades més recordada per la seva tempestuosa relació amb Kurt Cobain.

El quartet Hole va ser fundat a Los Angeles per la cantant, guitarrista i actriu Courtney Love i el guitarrista Eric Erlandson. Els inicis del grup van estar caracteritzats per una música dura i de gran cruesa que recordava el noise rock de Sonic Youth, la baixista dels quals, Kim Gordon, els hi va produir el primer àlbum. Posteriorment, la banda va suavitzar una mica l'estil i amb el seu tercer disc, “Celebrity skin”, va assolir la seva etapa més popular i comercial. Hole va desaparèixer el 2002, però la formació va tornar set anys més tard.

miércoles, 30 de marzo de 2011

lunes, 28 de marzo de 2011

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: EL MOVIMENT MOD





A finals del decenni dels 50 va aparèixer a Londres el moviment Mod, clarament enfrontat a la cultura rock que va dominar durant la dècada. Tanmateix, el corrent no va triomfar de forma plena fins mitjan els anys 60, gràcies a l’èxit de bandes com The Who o The Small Faces. Les principals característiques de la moda en van ser els vestits i gavardines, la fascinació pel disseny italià, les motos scooter, les anfetamines o la preferència pel gènere del rythm & blues, sense oblidar però altres estils com pop, soul o ska.

El quartet The Who, malgrat que és possible que no fos una formació mod genuïna i de gran autenticitat, va acabar sent el grup més important i popular del moviment i va facturar himnes històrics de la subcultura com “My generation”, “I can’t explain” o “The kids are alright”. Posteriorment, la banda encapçalada pel compositor i guitarrista Pete Townshend va experimentar altres camins, però el 1973, quan la moda feia temps que havia deixat enrere la seva època estel·lar, va editar l’òpera rock “Quadrophenia”, que va tenir també la seva versió en film.

Un altre quartet, The Small Faces (foto), va ser l’altra gran banda protagonista del corrent mod. El grup liderat pel cantant, guitarrista i compositor Steve Marriott, va ser probablement més autèntic que The Who, però indiscutiblement no va comptar amb una trajectòria tan llarga, històrica i exitosa. La formació va deixar per a la posteritat cançons com “All or nothing”, va ser clau en el desenvolupament del hard rock i va originar dos dels conjunts més populars de la primera meitat dels anys 70: Humble Pie i The Faces.

El fenomen mod va perdre força a partir dels 70, però el moviment ha tingut varis revivals, començant pel que va motivar el ja significat àlbum “Quadrophenia” i sobretot el que va tenir lloc entre finals de la mateixa dècada dels 70 i els inicis del decenni dels 80, la qual va tenir la banda The Jam, amb Paul Weller al capdavant, com la gran protagonista.

domingo, 27 de marzo de 2011

JOSÉ LUIS PERALES





Lloc de naixement: Castejón (Castella - la Manxa).
Gèneres: cantautor i cançó melòdica.
Dècades: 70, 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Tiempo de otoño (1979) i Nido de aguilas (1981).
El millor: “Tiempo de otoño”.
El pitjor: Què s’ha n’ha fet ?

El cantautor romàntic José Luis Perales va triomfar abans a l’Amèrica Llatina que no pas a Espanya i els seu primer gran hit a l’estat va tenir lloc amb la cançó “Porque te vas ?”, que va interpretar Jeanette i va ser utilitzada per Carlos Saura al film “Cría cuervos”. Posteriorment, el baladista manxec va triomfar també com a cantant i el seu èxit més important va arribar amb l’elapé “Tiempo de otoño”, el qual compta amb el tema “Un velero llamado libertad”. Perales ha compost igualment per a artistes com Raphael, Julio Iglesias, Rocío Jurado o Miguel Bosé.

viernes, 25 de marzo de 2011

THE PRODIGY




Lloc de fundació: Braintree (Anglaterra).
Formació inicial: Liam Howlett (teclats), Keith Flint (veu) i Maxim (veu).
Gèneres: techno, electrònica, dance, big beat, rock dur, Breakbeat, rave, punk revival, hardcore i rock independent.
Dècades: 90 i 00.
Principals àlbums: The fat of the land (1997) i Invaders must die (2009).
El millor: protagonistes en diversos gèneres.
El pitjor: les coses dures poden arribar a ser comercials.

El grup The Prodigy, que ha mantingut Liam Howlett, Keith Flint i Maxim com a components estables, ha utilitzat diferents estils de les noves tendències, com ara la música electrònica, el rave o el big beat, sent en aquest últim gènere els principals protagonistes juntament amb The Chemical Brothers, sense oblidar les seves incursions en el punk o el hardcore. El seu aspecte salvatge i agressiu, sobretot pel que fa a les actuacions en viu, no ha impedit que la formació britànica sigui una de les més populars de les darreres dècades.

jueves, 24 de marzo de 2011

ROXETTE




Lloc de fundació: Halmstad (Suècia).
Formació: Marie Fredriksson (veu) i Per Gessle (guitarra i veu).
Gèneres: pop i dance pop.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Joyride (1991) i Tourism (1992).
El millor: èxit arreu del món.
El pitjor: la malaltia de Fredriksson.

El duo suec Roxette va assolir un enorme èxit durant els 80 i 90 gràcies a comercials i enganxosos hits com “The look”, “Listen to your heart”, “It must have been love” o “Joyride”, tots quatre número u a la Gran Bretanya. Marie Fredriksson i Per Gessle, una vegada aconseguit el triomf al seu país natal i a la resta d’Escandinàvia, van irrompre amb força als mercats del Regne Unit, Europa continental, Estats Units, Amèrica Llatina o Austràlia, però un càncer al cervell de Fredriksson va obligar a obrir un parèntesi.