miércoles, 28 de marzo de 2012

LES 50 MILLORS CANÇONS D’INTÈRPRETS I GRUPS CATALANS





Ai Dolors ! (Manel)
Aniversari (Manel)
Ara que tinc 20 anys (Joan Manuel Serrat)
Aviones plateados (El Último de la Fila)
Banda de rock (Manel)
Cada Minut (Sopa de Cabra)
Cadillac solitario (Loquillo y los Trogloditas)
Captatio benevolentiae (Manel)
Centinelas (Sidonie)
Corrandes de la parella estable (Manel)
Deixa’t portar (Gossos)
El bandoler (Lluís Llach)
El far del sud (Sopa de Cabra)
El mar (Manel)
El rei de les coses (Roger Mas)
El rompeolas (Loquillo y los Trogloditas)
Els ocells (Els Amics de les Arts)
Els teus somnis (Sopa de Cabra)
Foc al cor (Bars)
Insurrección (El Último de la Fila)
L’home dibuixat (Jaume Sisa)
La bola de cristall (Manel)
La merda se’ns menja (Els Amics de les Arts)
La mort em ve a buscar (Els Pets)
La nit s’acaba (Gossos)
La presó del rei de França (Companyia Elèctrica Dharma)
La tieta (Joan Manuel Serrat)
Lápiz y tinta (El Último de la Fila)
Let it flow (Sidonie)
Liverpool (Els Amics de les Arts)
Los ángeles no tenen hélices (El Último de la Fila)
Louisiana o els camps de cotó (Els Amics de les Arts)
M’enganxo (Sopa de Cabra)
Mala sang (Sopa de Cabra)
Mar antiguo (El Último de la Fila)
Mi calle (Lone Star)
Niña inmantada (Love of Lesbian)
Qualsevol nit pot sortir el sol (Jaume Sisa)
Que tinguem sort (Lluís Llach)
Qui n’ha begut (Mishima)
Rock’n roll star (Loquillo y los Intocables)
Si arribeu (Lluís Llach)
Si tu m’ho dius (Roger Mas)
Siempre libre (Loquillo y los Trogloditas)
Temps era temps (Joan Manuel Serrat)
Tu nombre me sabe a hierba (Joan Manuel Serrat)
Una fiblada a la pell (Els Pets)
Una tarde en el parque (Love of Lesbian)
Universos infinitos (Love of Lesbian)
Viatge a Ítaca (Lluís Llach)

A la foto el quartet Manel, que amb 7 és qui més cançons aporta.

Nota: aquesta llista està confeccionada en ordre alfabètic i es troba sotmesa a canvis i variacions.

martes, 27 de marzo de 2012

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: LA MÚSICA POP DURANT LA DÈCADA DELS 90





Els 90 van suposar un important canvi en relació als 80, doncs podríem afirmar que va ser l’època de l’esclat, a nivell popular, de la música indie i alternativa, fonamentalment gràcies a la irrupció a la ciutat de Seattle del gènere grunge, de l’aparició al Regne Unit del brit pop o de l’èxit comercial de formacions com Nirvana, Pearl Jam, Pixies, Red Hot Chili Peppers o REM.

Aquesta explosió indie, però, no va significar que aquell pop més comercial, accessible, de ràpid consum i de ràdio-fórmules, que havia tingut un gran impuls durant la dècada anterior, continués comptant amb un gran èxit, encara que, per exemple, Michael Jackson, l’indiscutible rei del pop dels 80, va editar discs molt d’en tant en tant i va iniciar la seva deriva que, molt a poc a poc, el va portar fins a la mort, l’any 2009. Així, per exemple, van triomfar intèrprets i grups com Mariah Carey, la recentment desapareguda Whitney Houston, Backstreet Boys o Spice girls, entre molts d’altres.

Pel que fa al marc alternatiu, sens dubte el moviment més important va ser el brit pop, allò que podríem dir que va suposar el retorn del pop-rock britànic a les seves arrels, als anys 60 i 70, mitjançant intèrprets com The Beatles, The Kinks, David Bowie o T Rex, entre d’altres. Les principals bandes del corrent van ser Elastica, Pulp, Suede (foto) o The Verve, a més de Blur i Oasis, el grups estel·lars del gènere, que van mantenir una intensa lluita mediàtica.

Quant a l’estat espanyol, a més a més del pop més accessible típic de Los 40 Principales i altres ràdio-fórmules, van aconseguir irrompre formacions de caire alternatiu com els asturians Australian Blonde, que van triomfar gràcies al hit “Chup chup”; els andalusos Los Planetas, grup de culte de l’indie espanyol, o els mallorquins Sexy Sadie, potser els més propers a les característiques del brit pop.

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: EL GARAGE ROCK





Els conjunts de garage rock, que té les seves arrels a l’Amèrica dels anys 60, va ser un gènere dur, cru, directe i allunyat de qualsevol tipus de sofisticació, es van veure influenciats per bandes que van protagonitzar l’anomenada british invasion, com ara els anglesos The Kinks, The Small Faces, The Troggs o The Who, així com els nord-irlandesos Them, que van editar “Gloria”, un dels temes més populars de l’estil.

El nom del gènere es deu al fet que molts d’aquells joves assajaven les seves cançons en el garatge de la residència de la família d’un d’ells, normalment en el suburbi d'alguna gran ciutat. Els primers grups de garage rock van passar gairebé desapareguts i van comptar amb una trajectòria, la majoria dels casos, força curta, destacant noms com The Beau Brummels, The Kingsmen, coneguts per la seva popular peça “Louie, Louie”; The Seeds, The Sonics, The Standells o The Wailers.

En els anys 70, el gènere va passar pel seu millor moment, fonamentalment per l’aparició de MC5 i The Stooges (foto), dos grups sorgits a la ciutat de Detroit, a la l’estat de Michigan, mitjançant una música agressiva, primitiva, dura, senzilla i directe, tot plegat a través d’unes actuacions en viu caracteritzades pel seu salvatgisme. El cantant i líder de The Stooges, Iggy pop, va continuar la tendència ja en solitari i va ser clau per a l’explosió del punk, estil molt influenciat pel garage.

Els últims temps, ha tingut lloc un revival del garage rock, dintre del marc de la música alternativa i independent, gràcies a formacions com Franz Ferdinand, The Hives, The Strokes, potser la banda més important en aquest renaixement; The Vines o The White Stripes.

lunes, 26 de marzo de 2012

KEANE





Lloc de fundació: Battle (Anglaterra).
Formació clàssica: Tom Chaplin (veu i guitarra), Tim Rice – Oxley (baix, piano i veu), Jesse Quin (baix) i Richard Hugues (bateria).
Altres components bàsics: Dominic Scott (guitarra).
Gèneres: pop, rock, piano rock i rock alternatiu.
Dècades: 90, 00 i 10.
Principal àlbum: Under the iron sea (2006).
El millor: una de principals bandes del primer decenni del segle XXI.
El pitjor: pel que fa a l’estil, una mica a l’ombra de Coldplay.

Tom Chaplin, Tim Rice – Oxley i Richard Hugues van formar a finals dels 90 Keane, que va tenir també com a membre original Dominic Scott, ràpidament substituït per Jesse Quin. El grup anglès s’ha caracteritzat sempre per la importància que li ha donat al piano, interpretat per Rice – Oxley, fet que l'ha apropat als famosos Coldplay i als nord-americans The Fray. A mesura que han passat els anys, el quartet ha anat incorporant sons electrònics al seu repertori.

domingo, 25 de marzo de 2012

THE WEIGHT





Grup: The Band
Any: 1968.
Formació: Robbie Robertson, Rick Danko, Levon Helm, Garth Hudson i Richard Manuel.
Gènere: folk rock.
Àlbum d’estudi: Music from big pink.
El millor: reconeguda com una de les grans cançons de la música popular.
El pitjor: lluny de ser un gran èxit comercial.

The Band va aconseguir certa celebritat com a banda d’acompanyament de Bob Dylan, amb qui per exemple va col·laborar en el doble àlbum “Blonde on blonde”. Posteriorment, la formació canadenca va voler anar una mica més enllà i va decidir començar una trajectòria al marge del cantautor nord-americà. El debut del quintet va consistir en l’aclamat treball “Music from big pink”, del qual es va extreure la cançó “The weight”, escrita pel guitarrista Robbie Robertosn i convertida en el seu més gran èxit. La peça, que segons Allmusic compta amb la influència del director aragonès de cinema Luis Buñuel, és un dels temes folk més bells de tots els temps i diferents publicacions, entre elles Rolling Stone, l’han considerat una de les millors cançons de la història. “The weight” ha estat molt versionada, entre d’altres intèrprets, per Aretha Franklin, The Grateful Dead o el duo català Sau.

viernes, 23 de marzo de 2012

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: PROBLEMES EMOCIONALS





Les vides artístiques de Jimi Hendrix i Janis Joplin van se força similars: es van veure involucrats en el moviment hippy, van trobar-se immersos en la moda psicodèlica i van ser reconeguts com dos dels millors intèrprets del segon lustre dels 60, però també van tenir importants problemes de tipus emocional, circumstància que els va portar a tots dos a un intens consum de drogues i a la posterior mort.

Després de treballar alguns anys de músic d’estudi, Hendrix va ser descobert al Greenwich Village de Nova York pel baixista dels Animals, Chas Chandler, qui se’l ve endur cap a Anglaterra, on va formar el trio Experience. Amb el grup es va erigir com el millor guitarrista de la música rock i va editar tres àlbums històrics: “Are you experienced ?”, “Axis: bold as love” i “Electric ladyland”.

Una vegada va decidir instal·lar-se a Califòrnia, Joplin es va integrar al grup hippy The Big Brother & the Holding Company, amb els quals va brillar, gràcies a una impressionant veu, en el llegendari festival de Monterey, organitzat el juny de 1967. Després d’editar l’àlbum “Cheap thrills”, va abandonar la banda per llançar-se en solitari, quan va gravar el treball pòstum “Pearl”.

No obstant, i malgrat l’èxit, l’admiració del públic i l’aclamació de la crítica, ni el guitarrista de Seattle ni la cantant texana van aconseguir mai l’estabilitat emocional o la tranquil·litat i la felicitat necessàries. És possible, tal com va succeir anys més tard amb l’estrella grunge Kurt Cobain, també originari de Seattle, que no es trobessin còmodes enmig de la fama i la popularitat. El cert és que, tant Hendrix com Joplin, van trobar la mort per l’abús de les drogues quan tots dos comptaven amb 27 anys, la mateixa edat en què també van desaparèixer Brian Jones, Jim Morrison, el citat Cobain i recentment Amy Winehouse.

jueves, 22 de marzo de 2012

LES 150 MILLORS CANÇONS DE LA MÚSICA POPULAR D’INTÈRPRETS NORD-AMERICANS















- A clean break. Let’s work (Talking Heads)
- A motel is not a house (Love)
- A song for you (Gram Parsons)
- A woman left lonely (Janis Joplin)
- All i can do is write about it (Lynyrd Skynyrd)
- All the things that i’ve done (The Killers)
- Almost cut my hair (Crosby, Stills, Nash and Young)
- Alone again or (Love)
- America (Simon and Garfunkel)
- Andmoreagain (Love)
- Baby it’s you (The Shirelles)
- Baby, we’ll be fine (The National)
- Badlands (Bruce Springsteen)
- Be sweet (Afghan Whigs)
- Beat on the brat (Ramones)
- Because the night (Patti Smith)
- Back (Pearl Jam)
- Blue (The Jayhawks)
- C'mere (Interpol)
- California dreamin’ (The Mamas & the Papas)
- Californication (Red Hot Chili Peppers)
- Cherub rock (The Smashing Pumpkins)
- Come us you are (Nirvana)
- Comin’ back to me (The Jefferson Airplane)
- Conversation 16 (The National)
- Cry baby ! (Janis Joplin)
- Darkness on the edge of town (Bruce Springsteen)
- Debonair (Afghan Whigs)
- Disarm (The Smashing Pumpkins)
- Doll parts (Hole)
- Elevate me later (Pavement)
- Elevation (Television)
- Everlong (Foo Fighters)
- Evil (Interpol)
- Femme fatale (The Velvet Underground)
- Fight test (The Flaming Lips)
- Fire and rain (James Taylor)
- Fortunate son (Creedence Clearwater Revival)
- Frederick (Patti Smith)
- Free bird (Lynyrd Skynyrd)
- Free money (Patti Smith)
- Friend of mine (The National)
- Gigantic (Pixies)
- Guiding light (Television)
- Hanging on the telephone (Blondie)
- Heaven (Talking Heads)
- Here (Pavement)
- Here comes your man (Pixies)
- Hotel California (The Eagles)
- I’d rain away (The Jayhawks)
- I know there’s an answer (The Beach Boys)
- I wanna be your boyfriend (Ramones)
- I will dare (The Replacements)
- Impossible Germany (Wilco)
- In bloom (Nirvana)
- In the mooth of the desert (Pavement)
- It’s a shame about Ray (The Lemonheads)
- Jesus, etc. (Wilco)
- Just what i needed (The Cars)
- Knocking on heaven’s door (Bob Dylan)
- Lay lady lay (Bob Dylan)
- Losing touch (The Killers)
- Marquee moon (Television)
- Maybe the people would be the times or between Clark and Hilldale (Love)
- Monkey gone to heaven (Pixies)
- My back pages (The Byrds)
- My brain is hanging upside down. Bonzo goes to Pitsburg (Ramones)
- Near wild heaven (REM)
- New kid in town (The Eagles)
- Nitemare hippy girl (Beck)
- 1979 (The Smashing Pumpkins)
- Obstacle 1 (Interpol)
- On call (Kings of Leon)
- One of these nights (The Eagles)
- One of us must know. Soon or later (Bob Dylan)
- Orange crush (REM)
- Otherside (Red Hot Chili Peppers)
- Passenger side (Wilco)
- Perfect day (Lou Reed)
- Pick me up (Dinosaur Jr.)
- Picture this (Blondie)
- Piece of my heart (Big Brother and the Holding Company)
- Please don’t go (KC and the Sunshine Band)
- Prove it all night (Bruce Springsteen)
- Psychokiller (Talking Heads)
- Purple rain (Prince)
- Raisans (Dinosaur Jr.)
- Range life (Pavement)
- Razor blade (The Strokes)
- Read my mind (The Killers)
- Rudderless (The Lemonheads)
- Running on empty (Jackson Browne)
- Samba pa tí (Santana)
- Santa Fe (Beirut)
- Satellite of love (Lou Reed)
- Scar tissue (Red Hot Chili Peppers)
- Search and destroy (The Stooges)
- Secret Meeting (The National)
- Seven nation army (The White Stripes)
- Shouldn't be ashamed (Wilco)
- Simple man (Lynyrd Skynyrd)
- Sixteen blue (The Replacements)
- Skinny love (Bon Iver)
- Smells like a teen spirit (Nirvana)
- Soma (The Strokes)
- Someday (The Strokes)
- Soul kitchen (The Doors)
- Stella was a diver and she was always down (Interpol)
- Summer babe. Winter version (Pavement)
- Sunday morning (The Velvet Underground)
- Suspicious mind (Elvis Presley)
- Sweet baby James (James Taylor)
- Sweet home Alabama (Lynyrd Skynyrd)
- Teenage riot (Sonic Youth)
- Temple (Kings of Leon)
- The ballad of Curtis Creuw (Lynyrd Skynyrd)
- The Daily planet (Love)
- The end (The Doors)
- The end has no end (The Strokes)
- The crystal sheep (The Doors)
- The face (Kings of Leon)
- The promised land (Bruce Springsteen)
- There she goes again (The Velvet Underground)
- Those magic changes (Sha Na Na)
- Thunder road (Bruce Springsteen)
- Till victory (Patti Smith)
- To love somebody (Nina Simone)
- Today (Jefferson Airplane)
- Today (The Smashing Pumpkins)
- Tonight tonight (The Smashing Pumpkins)
- Trigger cut (Pavement)
- Tunic. Song for Karen (Sonic Youth)
- 12 : 51 (The Strokes)
- Under control (The Strokes)
- Under cover of darkness (The Strokes)
- Unknown brother (The Black Keys)
- Visions of Johanna (Bob Dylan)
- Volunteers (Jefferson Airplane)
- Wait for me (Kings of Leon)
- Waiting for the sun (The Doors)
- We can be together (Jefferson Airplane)
- We three (Patti Smith)
- Wharf rat (The Grateful Dead)
- What ever happened (The Strokes)
- What’s going on ? (Marvin Gaye)
- Where is my mind (Pixies)
- White rabbit (Jefferson Airplane)
- Who’ll stop the rain (Creedence Clearwater Revival)
- You don’t miss your water (The Byrds)
- You make me feel a natural woman (Aretha Franklin)

A la foto el grup de Nova York The Strokes, que amb vuit cançons és qui més temes aporta.

Nota: aquesta llista està confeccionada en ordre alfabètic i es troba sotmesa a canvis i variacions.