viernes, 27 de abril de 2012

MOLOTOV





Lloc de fundació: Mèxic DF (Mèxic).
Llengües: castellà i anglès.
Formació clàssica: Tito Fuentes (guitarra i veu), Miky Huidobro (baix i veu), Paco Ayala (guitarra, acordió i veu) i Randy Elbright (bateria i veu).
Gèneres: rock, rock dur, rap i cançó protesta.
Dècades: 90, 00 i 10.
Principal àlbum: ¿ Donde jugarán las niñas ? (1997).
El millor: “Gimme that power “.
El pitjor: alguna controvèrsia.

Tito Fuentes i Miky Huidobro van fundar mitjan la dècada dels 90 la banda radical mexicana Molotov, a la qual es van ajuntar més tard Paco Ayala i el nord-americà Randy Elbright. El grup va debutar l’any 1997 amb “¿ Donde jugarán las niñas ?”, una clara indirecta al “¿ Donde jugarán los niños ?” dels també mexicans i més tous Maná. El treball, que conté la cançó protesta “Gimme that power”, va comptar amb un gran èxit a Espanya i l’Amèrica Llatina.

martes, 24 de abril de 2012

BARRICADA





Lloc de fundació: Pamplona (Navarra).
Formació actual: Javier Hernández (veu i guitarra), Alfredo Piedrafita (veu i guitarra) i Ibon Sagarra (bateria).
Altres components bàsics: Enrique Villarreal (veu i baix), Sergio Oses (guitarra i veu), Mikel Astrain (bateria) i Fernando Coronado (bateria).
Gèneres: rock, rock urbà, rock dur, heavy metal i rock radical.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principals àlbums: Barrio conflictivo (1985) i Barricada (1990).
El millor: la longevitat.
El pitjor: la mort d’Astrain.

Els anys 80 van suposar una època propicia per al rock radical pel que fa a l’estat espanyol, sobretot quant al nord de la península, concretament a Euskadi i Navarra. D’aquesta segona comunitat és originària la banda de rock dur Barricada, que va perdre molt aviat el bateria Mikel Astrain, mort en un dels concerts del grup. Posteriorment, la formació de Pamplona, que ha comptat amb produccions de Ramoncín i Rosendo, va tenir problemes amb la censura.

lunes, 23 de abril de 2012

DANNY DANIEL





Lloc de naixement: Gijon (Astúries).
Gèneres: cançó melòdica i pop.
Dècades: 70, 80, 90, 00 i 10.
El millor: “El vals de las mariposas”.
El pitjor: ha seguit gravant, però poc se’n coneix a Espanya.

A inicis de la dècada dels 70, el cantant asturià Danny Daniel va aconseguir fer-se amb un lloc important en el panorama de la cançó melòdica i lleugera, tant a l’estat espanyol com a diferents països llatinoamericans. Sens dubte, el principal èxit de l’artista va ser el popular “El vals de las mariposas”, el qual va interpretar amb Donna Hightower i va tenir una repercussió que va anar més enllà dels Pirineus. Posteriorment va triomfar amb “Por el amor de una mujer” i “Niña no te pintes tanto”.

jueves, 19 de abril de 2012

BRITNEY SPEARS





Lloc de naixement: McComb (Estats Units).
Gèneres: pop, dance pop i disco.
Dècades: 90, 00 i 10.
Principal àlbum: Oops ! I dit it again (2000).
El millor: èxits, èxits i més èxits.
El pitjor: una vida privada força problemàtica.

En un món musical, pel que fa a la seva versió més comercial, en què la imatge s’ha convertit en un fet bàsic i primordial, no és gens estrany l’espectacular triomf de la intèrpret nord-americana Britney Spears, originària dels estats del sud de Mississipí i Louisiana. Després de començar a cantar en edat infantil, Spears és va convertir en l’artista més venedora del primer decenni del segle XXI, encara que també ha passat per diversos problemes, amb hospitalitzacions incloses.

martes, 17 de abril de 2012

MARIAH CAREY





Lloc de naixement: Huntington (Estats Units).
Gèneres: pop, dance pop, soul, hip hop i soft rock.
Dècades: 90 i 00.
Principal àlbum: Daydream (1995).
El millor: milions de còpies venudes.
El pitjor: problemes emocionals.

La cantant nord-americana Mariah Carey ha estat una de les grans dives del pop elegant i sofisticat de les últimes dècades, juntament amb altres intèrprets com Céline Dion o la recentment desapareguda Whitney Houston. Considerada l’artista femenina que més discs va vendre al món durant la dècada dels 90, Carey ha actuat també en algunes pel·lícules, com “Glitter” i l’oscaritzada “Precious”, i ha obtingut fins a cinc premis Grammy.

domingo, 15 de abril de 2012

BANANARAMA





Lloc de fundació: Londres (Anglaterra).
Formació inicial: Sara Dallin (veu), Siobhan Fahey (veu, guitarra i teclats) i Karen Woodward (veu i baix).
Gèneres: pop, dance pop i new wave.
Dècades: 80, 90 i 00.
Principal àlbum: Deep sea skiving (1983).
El millor: el grup femení britànic amb més èxit de la història.
El pitjor: el millor moment va tenir lloc durant els 80.

El decenni dels 80, amb algunes excepcions importants, va ser una època en què el pop va arribar a nivells comercials i ballables força importants i un dels exemples en va ser el trio Bananarama, que com també era habitual a la dècada va explotar força la imatge de les seves components. La formació, que va passar de trio a duo arran de la marxa de Siobhan Fahey, és el grup femení que més hits ha aconseguit en la història del pop britànic.

jueves, 12 de abril de 2012

FASES DE LA MÚSICA ROCK: MOLT CURT, PERÒ FORÇA INTENS




Anglaterra, any 1976: d’una banda, la crisi iniciada el 1973, per la desmesurada pujada dels preus del petroli per part dels països exportadors, va provocar una alta xifra d’atur al Regne Unit, de manera especial entre la població jove. D’altra banda, el rock progressiu i simfònic, caracteritzat per exemple per l’excel·lent tècnica instrumental dels seus components, va començar a esgotar el personal i diverses persones, sense massa perícia musical, van formar diferents grups que van portar a la seva màxima expressió l’anomenat “do it yourself” (“Fes-t’ho tu mateix”).

Mentre Londres es trobava en aquell ambient, un dia va entrar en una tenda de roba, dirigida per l’hàbil Malcolm McClaren, un noi amb una samarreta on deia “I hate Pink Floyd” (“Odio Pink Floyd”). El personatge no era cap altre que John Lydon, conegut amb el sobrenom de Johhny Rotten i que estava a punt de convertir-se en el cantant i líder del grup The Sex Pistols, la banda més famosa, popular, polèmica i controvertida del punk rock, que aleshores estava esclatant a la capital britànica.

McClaren no va dubtar en exercir de mànager dels Pistols, els quals només van estar vigents durant més o menys un any, però el suficient temps per muntar diversos escàndols, com en una entrevista televisiva; ser contractats per tres discogràfiques diferents, gravar algunes cançons que han passat a la història, realitzar un canvi de baixista, amb l’entrada del controvertit Syd Vicious, o convertir-se en la banda preferida dels joves antisistema britànics.

El grup va ser totalment coherent amb les seves idees, aquelles que indicaven que no existia cap futur i que als 20 anys ja eres vell, i van deixar-ho estar, encara que posteriorment ha tingut alguna reunificació. Rotten, que va tornar a anomenar-se Lydon, va fundar l’aclamada formació postpunk Public Image Limited, mentre que Vicious va trobar la mort el 1979 a causa d’una sobredosi.