LES 10 MILLORS CANÇONS DE THE JAM

1. Down in the tube station at midnight

(1978 – new wave)

2. Wasteland

(1979 – new wave)

3. Burning sky

(1979 – new wave)

4. Private hell

(1979 – new wave)

5. Thicks as thieves

(1979 – new wave)

6. That’s entertaiment

(1980 – new wave)

7. The butterfly collector

(1979 - new wave)

8. Boy About town

(1980 – new wave)

9. The Eton rifles

(1979 – new wave)

10. Smithers – Jones

(1979 – new wave)

THE WITHER SHADE OF PALE: UNA GRAN CANÇÓ QUE VA MARCA TOTA UNA TRAJECTÒRIA

La segona meitat de la dècada dels 60 del segle XX va ser una època marcada per la ruptura musical, caracteritzada per la irrupció de gèneres i avantguardes com el rock progressiu i simfònic, la música psicodèlica, el rock dur, molt influenciat pel blues rock, o la fusió entre el jazz i el rock.

Va ser llavors, concretament l’any 1967, el mateix en què hi va tenir lloc l’estiu californià de la pau, l’amor i les flors, el festival hippy de Monterey, l’edició de l’històric àlbum beatle “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band” o l’auge de la psicodèlia londinenca, en un dels períodes fonamentals del Swinging London, que el grup Procol Harum (foto) va gravar l’emblemàtica cançó “A wither shade of pale”. 

El tema va ser una barreja d’algunes de les peculiaritats d’aquella època, doncs, a l’aspecte hippy del components del grup britànic, s’hi van afegir el rock simfònic, mitjançant un òrgan de caire barroc, que marca gran part de la peça, i una lletra estranya i clarament psicodèlica, escrita per Keith Reid, membre oficial de la banda, encara que es limitava a la lírica, sense tocar cap instrument.

Tanmateix, després del triomf de “The Wither shade of pale”, que va donar nom a l’àlbum de debut de la formació, que es va alçar fins el número u del rànquing britànic i que es va convertir en un clàssic de la música rock, poca cosa més es pot explicar del conjunt anglès, malgrat comptar amb homes importants com el cantant i pianista Gary Brooker, el guitarrista Robin Trower o el ja significat Reid. 

THE BOY WITH A THORN IN HIS SIDE

Grup: The Smiths.

Any: 1985.     

Formació: Morrissey, Johnny Marr, Andy Rourke i Mike Joyce.
Gènere: pop independent. 

Àlbum d’estudi: The queen is dead.  

El millor: primer single del magnífic “The queen is dead”.

El pitjor: no és la mateixa versió que surt a l’àlbum.

El quartet anglès The Smiths, el grup que va tornar a situar en un primer pla el pop – rock elèctric i una de les principals bandes independents del Regne Unit durant la dècada dels 80, havia ja triomfat mitjançant cançons com “Hand in glove”, “This charming man” o “How soon is now?”, aconseguint un nou èxit amb “The boy with a thorn in his side”, que va arribar fins al número 23 a les llistes britàniques. El tema va ser extret en single abans de la confecció del fantàstic àlbum “The queen is dead”, el seu tercer treball d’estudi, en el qual va ser inclòs, i probablement la millor obra del decenni dels 80 del segle XX, i d’aquesta forma, per tant, la peça es va avançar com a petit format a altres pistes de l’emblemàtic disc com “Bigmouth strikes again” o “There is a light that never goes”. A “The boy with a horn in his side”, amb lletra del cantant Morrissey i música del guitarrista Johnny Marr, es van utilitzar sintetitzadors en la seva versió de l’àlbum, cosa que no havia succeït en el senzill.  

GRAND PRIX

Grup: Teenage Fanclub.

Any: 1995.     

Formació: Norman Blake, Raymond McGinley, Gerard Love i Paul Quinn. 

Àlbum d’estudi anterior: Thirteen (1993).

Àlbum d’estudi posterior: Songs from northern Britain (1997).   
El millor: senzill, però fantàstic.

El pitjor: per part la crítica, no va superar “Bandwagonesque”.

El grup escocès Teenage Fanclub havia triomfat amb l’elogiat àlbum “Bandwagonesque” i s’havia apropat al grunge mitjançant el treball “Thirteen”, amb un estil basat en el lideratge compartit entre Norman Blake, Raymond McGinley i Gerard Love i unes brillants harmonies vocals. “Gran prix”, la seva cinquena obra d’estudi i en la qual va debutar el bateria Paul Quinn, va tenir l’aclamació unànime de la crítica especialitzada a través d’una música influenciada pel pop – rock britànic de la dècada dels 60 i aparentment propera a la moda del brit pop, que llavors es trobava en el seu període àlgid. Entre les cançons significatives d’un àlbum sense pretensions i caracteritzat per una extraordinària senzillesa, cal destacar “About you”, composta per McGinley i amb un clar aroma beat; “Sparky’s Dream”, escrita per Love; “Verisimilitude”, que porta igualment la signatura de McGinley, i l’excel·lent “Neil Jung”, obra del frontman de la banda Blake.  

SANTIAGO AUSERÓN

Lloc de naixement: Saragossa (Aragó).

Dècades: 80, 90, 00 i 10.

Gèneres: rock, jazz i world music.   

Principals àlbums: Raíces al viento (1995) i La huella sonora (1997).

El millor: seguir a dalt després de Radio Futura.

El pitjor: però la popularitat no va ser la mateixa.

Líder, cantant i guitarrista del grup Radio Futura, una de les bandes cabdals de la movida madrilenya, Santiago Auserón es va llançar en solitari arran de la desaparició de la formació, portant durant uns anys el pseudònim de Juan Perro, quan es va involucrar amb la música d’origen cubà. Posteriorment, va incloure abastament el jazz en la seva carrera, en la qual ha col·laborat amb intèrprets com Compay Segundo, Kiko Veneno, Raimundo Amador, Pau Riba o Marina Rossell.  

CAT POWER

Lloc de naixement: Atlanta (Estats Units).

Dècada estel·lar: 00.

Gèneres: folk rock, cantautora, blues rock, soul, punk revival, rock electrònic i rock alternatiu. 

Principal àlbum: You are free (2003).

Altres àlbums d’estudi: Dear sir (1995), Myra Lee (1996), What would the Community think (1996), Moon pix (1998), The covers record (2000), The greatest (2006), Jukebox (2008), Sun (2012) i Wanderer (2018).

El millor: una de les carreres més aclamades de l’escena alternativa els darrers anys.

El pitjor: tants canvis de registre poden marejar més d’un.

Chan Marshall va formar el grup Cat Power, nom que va utilitzar més tard en solitari, que, durant els seus inicis, va rebre el suport de Tim Foljham, de Two Dollar Guitar, i Steve Shelley, de Sonic Youth. La intèrpret ha usat un munt de gèneres, com el punk, el folk o el blues, el qual va utilitzar el seu pare, i ha assolit una important celebritat en l’escena independent amb àlbums com els aclamats “Moon pix” i “You are free”, en què hi van col·laborar Eddy Vedder, de Pearl Jam, i Dave Grohl, de Nirvana i Foo Fighters.

LES 10 MILLORS CANÇONS DE THE POLICE

1. So Lonely

(1978 – reggae pop)

2. Roxanne

(1978 – reggae pop)

3. Message in a bottle

(1979 – new wave)

4. Can’t stand losing you

(1978 – reggae pop)

5. Next to you

(1978 – new wave)

6. Truth’s hits everybody’s

(1978 – new wave)

7. Born in the 50’s

(1978 – new wave)

8. Man in a suitcase

(1980 – reggae pop)

9. Canary in a colmane

(1980 – reggae pop)

10. Bring on the night

(1979 – reggae pop)