lunes, 30 de septiembre de 2019

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE BEACH BOYS













The Beach Boys, de manera indiscutible, va ser la formació més popular de la moda surf, segurament també va ser el grup nord-americà més famós de la dècada dels 60 del segle XX i, de no haver existit un fenomen com The Beatles, molt probablement hagués estat la banda més cèlebre del període a nivell mundial.

Durant la seva primera etapa, el grup californià, mitjançant unes harmonioses i sincronitzades veus, es va involucrar plenament en les característiques de la música surf, en una època trepidant d’edició d’un munt de discs, de continuats concerts i de gires esgotadores, les quals, en un moment donat, Brian Wilson va decidir abandonar per centrar-se en els estudis de gravació. En aquella etapa, el quintet va facturar hits com “Surfin’”, “Surfin’ safari”, “Surfin’ USA”, “I get around”, “Help me Rhonda” o “Barbara Ann”.

Mentre els seus germans, Carl i Dennis Wilson, i els altres membres de la formació, Al Jardine i Mike Love, es trobaven realitzant una gira pel Japó, Brian es va tancar en un estudi, acompanyat de varis músics, i va composar l’àlbum “Pet sounds”, una obra històrica, molt influent, amb importants passatges psicodèlics i amb cançons emblemàtiques com “Wouldn’t it be nice”, “Sloop John B.”, “God only knows”, “I know there’s an answer” o “Caroline, no”, en una etapa en què, juntament amb Jardine, també va escriure “Good vibrations”. Va ser llavors quan The Beach Boys va obrir una nova era, caracteritzada per la seva relació amb el naixent flower power.

domingo, 29 de septiembre de 2019

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: LA MUSICA SURF














Com ja ha quedat reflectit anteriorment en aquest bloc, mentre a la costa occidental dels Estats Units triomfava la compromesa i transcendent música folk, a la costa oest, i més concretament a l’estat de Califòrnia, aconseguia un enorme èxit un gènere molt diferent: el surf.

L’estil va tractar-se d’una música alegre, festiva, despreocupada i senzilla basada en lletres que parlaven de platges, noies, estiu i, evidentment, surf, destacant solistes com Dick Dale i formacions com The Surfaris, The Ventures (foto) o, molt especialment, la popular i cèlebre banda The Beach Boys.

A partir de 1966, el moviment surf va ser escombrat pel nou corrent que va néixer a l’estat de Califòrnia, la contracultura hippy, que va arrasar pràcticament amb tot, encara que The Beach Boys, mitjançant la figura de Brian Wilson, s’hi va unir plenament, sobretot arran de la confecció de l’àlbum psicodèlic “Pet sounds”.

jueves, 26 de septiembre de 2019

FASES DE LA MÚSICA ROCK: THE CARS, UN EMBLEMA DE LA NEW WAVE NORD-AMERICANA














La passada setmana va morir Ric Ocasek, cantant, líder i principal compositor de la banda nord-americana The Cars (foto), un dels principals grups de la new wave dels Estats Units.

La branca nord-americana de la new wave, pel que fa a la ciutat de Nova York, es va fondre bastant bé amb la contracultura punk, que als Estats Units, deixant de banda formacions com Ramones o Dead Boys, va tenir unes característiques  peculiars, tal com es pot observar en Patti Smith i conjunts com Blondie, Talking Heads o Television. Pel que respecta a The Cars, com va ser el cas també de B 52’s, va tractar-se d’una formació plenament identificada amb la nova moda. 

The Cars va debutar amb força amb un magnífic àlbum de títol homònim, en el qual hi figuren algunes de les millors cançons d’aquell període de la música pop – rock realitzada als Estats Units, com són els casos de “Good times roll”, “My best friend’s girl”, “Just what i needed” o “You’re all i’ve got tonight”.

Seguidament, el grup liderat per Ocasek va continuar per la mateixa línia amb el seu segon treball de llarga durada, el també extraordinari “Candy - O”, que compta amb pistes com “Let’s go”, “It’s all i can do”, “Double life” i la que li dona títol, encara que a poc a poc, la banda de Boston va anar perdent força i va desaparèixer del primer pla musical, quedant la seva trajectòria, de certa forma, una mica a l’ombra d’altres formacions de l’època. 

miércoles, 25 de septiembre de 2019

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: LEONARD COHEN














Quan el canadenc Leonard Cohen va decidir donar el salt a la música a finals del decenni dels 60, sent ja un artista veterà, era en aquell temps reconegut com un brillant escriptor poètic, però el seu àlbum inicial, “The songs of Leonard Cohen”, en què hi destaquen temes com la popular “Suzanne”, la bella “How long, Marianne” o “Sisters of Mercy”, està considerada una de les grans obres de la història del gènere folk.

Cohen va continuar la línia del seu debut mitjançant el seu segon treball, “Songs for a room”, però més tard va desaparèixer bastants anys del primer pla musical, fins que a finals de la dècada dels 80 va ressorgir amb força, i des d’un punt de vista més comercial, amb l’àlbum “I’m your man”, que compta amb “First we take Manhattan”, una de les seves composicions més populars i accessibles.

martes, 24 de septiembre de 2019

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: JOAN BÁEZ

















Gran figura de la música folk de la dècada dels 60 del passat segle, Joan Báez va ser una incansable lluitadora en favor dels drets socials, característica que ha mantingut fins a l’actualitat, en una època en què va mantenir un idil·li amb Bob Dylan, del que va adaptar alguna de les seves composicions, i va combatre la intervenció nord-americana a la Guerra del Vietnam.

Durant la seva etapa daurada, Báez va estar present als festivals hippys de Monterey i Woodstock i va editar àlbums com “Farewell Angelina”, “Noël”, “Joan”, “Baptism: a journey through our time”, “Any day now” o “David’s album”, aquest dedicat al seu llavors company sentimental, David Harris, empresonat per negar-se a anar a combatre al sud-est asiàtic.

jueves, 19 de septiembre de 2019

KEITH RICHARD

















Lloc de naixement: Dartford (Anglaterra).
Dècades: 60, 70, 80, 90, 00 i 10.
Gèneres: rythm & blues i rock.        
Principal àlbum en solitari: Take it so hard (1988).
El millor: el seu duo compositor amb Mick Jagger.
El pitjor: una carrera en solitari totalment a l’ombra de The Rolling Stones.

Guitarrista de la mítica banda britànica The Rolling Stones, Keith Richard ha estat també, juntament amb el vocalista de la formació Mick Jagger, l’autor de la majoria dels temes del llegendari grup londinenc, per a molts experts, el més gran de la història de la música rock. La seva carrera en solitari ha estat en tot moment a l’ombra dels Stones, encara que la crítica va valorar bastant bé el seu àlbum “Take it so hard”. 

martes, 17 de septiembre de 2019

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: BOB DYLAN, l’ETAPA FOLK












Nascut a la localitat de Duluth, al fred i septentrional estat nord-americà de Minnesota, Bob Dylan es va traslladar a la gran urbs de Nova York, quan es va instal·lar al barri de Greenwich Village, seu de la societat més bohèmia i intel·lectual de la ciutat de l'Atlàntic, on acostumava a tocar-hi en alguns dels seus locals.

En aquell període, Dylan va ser totalment fidel a les grans característiques del gènere folk de principis de la dècada dels 60 del segle XX, és a dir, al caràcter acústic de la seva música i a unes lletres de profund contingut social, que aclamaven valors com la igualtat social o rebutjaven fets com la violència o la guerra. En aquella etapa, l’autor de Duluth va mantenir un idil·li amb la també folk singer Joan Báez.

Durant aquella època Bob va editar els àlbums de títol homònim, “The freewheelin Bob Dylan”, on es troba el clàssic “Blowin’ in the wind”, un autèntic himne dels grups excursionistes i escoltes; “The times - they ara a – changin’”, amb la cèlebre cançó d’idèntic títol; “Another side of Bob Dylan” i “Bringing it all back home”, que ja anunciava la reconversió del compositor cap al rock.