The Beach Boys, de manera indiscutible, va
ser la formació més popular de la moda surf, segurament també va ser el grup
nord-americà més famós de la dècada dels 60 del segle XX i, de no haver existit
un fenomen com The Beatles, molt probablement hagués estat la banda més cèlebre
del període a nivell mundial.
Durant la seva primera etapa, el grup
californià, mitjançant unes harmonioses i sincronitzades veus, es va involucrar
plenament en les característiques de la música surf, en una època trepidant d’edició
d’un munt de discs, de continuats concerts i de gires esgotadores, les quals,
en un moment donat, Brian Wilson va decidir abandonar per centrar-se en els
estudis de gravació. En aquella etapa, el quintet va facturar hits com “Surfin’”,
“Surfin’ safari”, “Surfin’ USA”, “I get around”, “Help me Rhonda” o “Barbara
Ann”.
Mentre els seus germans, Carl i Dennis
Wilson, i els altres membres de la formació, Al Jardine i Mike Love, es
trobaven realitzant una gira pel Japó, Brian es va tancar en un estudi,
acompanyat de varis músics, i va composar l’àlbum “Pet sounds”, una obra
històrica, molt influent, amb importants passatges psicodèlics i amb cançons
emblemàtiques com “Wouldn’t it be nice”, “Sloop John B.”, “God only knows”, “I
know there’s an answer” o “Caroline, no”, en una etapa en què, juntament amb
Jardine, també va escriure “Good vibrations”. Va ser llavors quan The Beach
Boys va obrir una nova era, caracteritzada per la seva relació amb el naixent
flower power.
No hay comentarios:
Publicar un comentario