Els germans Davis, Ray, líder, cantant,
guitarra rítmica i un dels grans compositors de la història del pop – rock
britànic, i Dave, guitarra solista, van formar a Londres la llegendària banda
The Kinks, que va comptar també amb el baixista Pete Quaife i el bateria Mick
Avory. En un principi, el quartet va ser una banda típicament mod que va expressar-se a través del pop, el rock i el rythm & blues, en
una època en què va editar hits com “All day and all of the night”, “Tired of
Waiting for you” o l’himne generacional “You really got me”, número u al
rànquing britànic i, més o menys una dècada més tard, versionat pel grup heavy
californià Van Halen.
Seguidament, però, The Kinks va tenir una
important mutació, fonamentalment pel canvi de tendència que van tenir les
composicions de Ray, que, d’una banda, es va convertir en un sarcàstic i irònic
narrador de la societat més conservadora i tradicional del Regne Unit, i,
d’altra banda, va apropar-se a barems semblants als del music hall o el gènere de cabaret.
En aquella època, sense cap mena de dubte la
millor de la formació anglesa, The Kinks va gravar cèlebres àlbums com “Face to
face”, “Something else by the Kinks”, el conceptual “The Kinks are the Village
green preservation society”, l’òpera rock “Arthur (or the decline and fall of
the british empire)” i “Lola versus powerman and the moneygoround, part one”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario