viernes, 24 de abril de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: MC5












La banda MC5 va ser fundada per Rob Steiner (veu), Wayne Kramer (guitarra), Fred Sonic Smith (guitarra), Michael Davis (baix) i Dennis Thompson (bateria). El grup va ser el màxim representant, juntament amb els Stooges d’Iggy Pop, de l’anomenat so Detroit, aconseguint la fita de ser portada de la prestigiosa revista Rolling Stone quan encara no havia publicat cap àlbum.

MC5 es va caracteritzar per un tipus de música enèrgic, directe, fidel a les arrels del rock i molt endurit i va obtenir una important celebritat, sobretot pel que fa al pas del temps, amb el seu treball de debut “Kick out the jams” i el tema d’idèntic títol. Dels cinc membres fundadors, tres ja han trobat la mort: Steiner, Sonic Smith, que va tenir una relació sentimental amb Patti Smith, i Davis. 

miércoles, 22 de abril de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL SO DETROIT













La ciutat de l’estat de Michigan, la capital del motor dels Estats Units, va ser clau durant els anys 60 mitjançant la discogràfica Tamla Motown, que va impulsar un estil soul – pop en què van brillar solistes com Marvin Gaye o un joveníssim Stevie Wonder i formacions com The Supremes, The Temptations, The Four Tops o The Miracles.  

A començaments del decenni dels 70 hi va sorgir un corrent molt diferent, caracteritzat per un rock primigeni, directe, salvatge i vibrant, realitzat per bandes com MC5 i The Stooges, aquesta última liderada pel peculiar Iggy Pop, grups que, això si, no van poder reproduir en els estudis de gravació el clima intens i enèrgic de les seves actuacions en directe.

A la foto, Iggy Pop entre David Bowie i Lou Reed.


martes, 21 de abril de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: THE ROLLING STONES, LA MILLOR ÈPOCA













Tot i que el decenni dels anys 60 va ser extraordinari per a la banda britànica, penso que la seva època més transcendent i rellevant va ser la de començaments de la dècada següent, quan els Stones van editar dos dels millors àlbums de la història de la música rock: “Sticky fingers” i el doble “Exile on Main street”.

Paradoxalment, la dècada havia començat molt malament per a la formació anglesa, aleshores integrada per Mick Jagger, Keith Richard, Mick Taylor, Bill Wyman i Charlie Watts, doncs en el festival d’Altamont, a l’estat de Califòrnia, mentre els Stones estaven actuant, va ser assassinat un espectador negre, fet que va contribuir a fer més gran la mala imatge que a la premsa arrossegava el quintet.