lunes, 21 de septiembre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA


 







De l’escissió del grup mod Move, Roy Wood (veu, guitarra i baix), Jeff Lynne (veu, guitarra i piano) i Bev Bevan (bateria) van fundar a Birmingham el conjunt Electric Light Orchestra (ELO), amb la incorporació de Bill Hunt (instruments de vent), Steve Woolam (violí) i, més tard, de Mike de Albuquerque (baix), Will Gibson (violí) i Mike Edwards (violoncel). Arran de la marxa de Wood, Lynne es va convertir en l’indiscutible líder de la banda britànica.

La ELO, que va fusionar diferents instruments simfònics amb el pop i va comptar  també amb músics com Kelly Groucutt (baix), Richard Tandy (piano), Mick Kaminski (violí), Hugh McDowell (violoncel) i Melvyn Gale (violoncel), va transitar per la seva època estel·lar mitjançant àlbums com “Eldorado: a symphony”, “Face the music”, el magnífic “A new world record” i “Out of the blue”, tot i que, després del supervendes “Discovery”, quan només restaven a la formació Lynne, Bevan, Groucutt i Tandy, el grup anglès va iniciar una llarga i profunda decadència.


domingo, 20 de septiembre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SUPERTRAMP


 








El grup britànic Supertramp va ser una de les bandes més famoses, populars i triomfants de la dècada dels 70 del passat segle, però els seus inicis no van ser precisament senzills, doncs, després que un multimilionari alemany decidís convertir-se en el seu productor, el conjunt anglès va fracassar, moment en què els dos líders de la formació, Roger Hodgson (veu, guitarra i piano) i Rick Davies (veu i piano), van decidir refundar el combo amb Dougie Thompson (baix), Bob Siedenberg (bateria) i John Anthony Helliwell (saxofon). 

Supertramp va triomfar espectacularment, tant a la Gran Bretanya, com a l’Europa continental i als Estats Units, amb els àlbums “Crime of the century”, que conté el hit “Dreamer” i la bella “Hide in your Shell”; “Crisis, what crisis ?, amb el tema “Another man’s woman”, sintonia molts anys de l’informatiu de TVE “Informe semanal”; “Even in the quietest moments”, on es troben el gran èxit “Give a Little bit”, la mística “Babaji” o l’èpica “Fools overture”, o el fenomen “Breakfat in America”, amb el reclams de “The logical song” i “Take the long way home”. 

Seguidament, però, el grup anglès va entrar en decadència i Hodgson ho va deixar estar per continuar en solitari.


jueves, 17 de septiembre de 2020

GRANS CANTANTS DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK: VAN MORRISON


 






El nord-irlandès Van Morrison ha passat per sempre a la posteritat de la música popular per un munt de raons, com per exemple haver estat vocalista i líder de la llegendària banda Them, amb la qual va gravar l’himne garage “Gloria”, un clàssic inqüestionable; per una trajectòria extensa, prolífica, normalment de gran qualitat i d’enorme autenticitat o per haver barrejat en la seva carrera diferents gèneres com rythm & blues, rock o folk, en aquest cas pel que fa als ritmes d’arrel celta del seu país natal. No obstant, el compositor de Belfast també ha aconseguit una important celebritat per comptar amb una excel·lent veu, la qual, sobretot, es va posar de manifest en el seu magnífic i emblemàtic àlbum “Astral weeks”, en què la influència del jazz és evident.

Un tema: Gloria (Them).

Un àlbum: Astral weeks.


martes, 15 de septiembre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: EL ROCK SIMFÒNIC COMERCIAL













S’ha explicat moltes vegades que el rock de caràcter progressiu i simfònic va ser un gènere complicat, complex, escassament accessible i certament intel·lectual, però també va tenir la seva versió més comercial, apta per a un tipus de públic més ampli, la qual van tenir dues bandes cabdals del període: Supertramp i Electric Light Orchestra.

Tot i que és cert que formacions clàssiques del gènere progressiu i simfònic, com per exemple King Crimson, Yes, Genesis, Jethro Tull o Emerson, Lake & Palmer, van vendre força bé els seus discs i van omplir grans recintes en els concerts que van oferir, el fenomen comercial dels dos grups britànics esmentats en l’anterior paràgraf va ser espectacular i va tenir certa continuïtat en conjunts com el duo The Buggles (foto) o el quartet Asia.

domingo, 13 de septiembre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: SLY & THE FAMILY STONE














Sly & the Family Stone no només va passar a la posteritat perquè va tractar-se d’una de les principals bandes de rythm & blues, soul i funk de la seva època, sinó també per la pertinença al corrent del black power, les lletres amb un clar missatge social i polític, pel fet d’integrar tant músics negres com blancs i per la immersió en el flower power, una circumstància no massa habitual en intèrprets afroamericans.

La banda va ser fundada pel seu líder, cantant, compositor, productor i multi-instrumentista Sly Stone, el guitarrista Freddie Stone, el baixista Larry Graham, el bateria Greg Errico, el saxofonista Jerry Martini, la trompetista Cynthia Robinson i la corista Little Sister. Després de gravar àlbums emblemàtics com “Stand !”, el grup va anar perdent força i alguns dels seus components, com el mateix Stone, van tenir importants problemes derivats del consum de drogues. Sly & the Family Stone, que va usar abastament la psicodèlia, ha estat una evident influència per al hip – hop.

jueves, 10 de septiembre de 2020

SAN FRANCISCO (WE SURE TO WEAR FLOWERS IN YOUR HAIR)

















Intèrpret: Scott McKenzie.  
Any: 1967.
Gènere: pop psicodèlic.
Àlbum d’estudi: The voice of Scott McKenzie.
El millor: inqüestionable himne hippy.
El pitjor: que John Phillips no la composés per a The Mamas & the Papas.

Era l’any 1967, el de l’apogeu de la contracultura hippy, que havia aparegut un any abans, i en què es va viure l’anomenat i històric estiu de la pau, l’amor i les flors. Poc abans de l’inici d’aquella mítica estació estival, que simbòlicament es va iniciar amb el festival de Monterey, a l’estat de Califòrnia, el líder del quartet The Mamas & the Papas, John Phillips, un dels organitzadors de l’esdeveniment, va escriure la cançó “San Francisco (we sure to wear flowers in your hair)”, dedicada a la ciutat bressol del flower power, però l’autor no la va incloure en el repertori del seu grup, tal com va fer per exemple amb els clàssics “California Dreamin’” o “Monday, Monday”, sinó que li va lliurar el tema a Scott McKenzie, un excol·laborador seu. La peça, un dels grans himnes del moviment hippy, no va poder superar el lloc quatre a les llistes nord-americanes, però es va enfilar a dalt de tot dels rànquings britànic, irlandès, alemany i neozelandès.

miércoles, 9 de septiembre de 2020

LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA POP – ROCK PAS A PAS: CURTIS MAYFIELD













Quan era només un adolescent, Curtis Mayfield es va convertir en cantant i guitarrista del grup soul The Impressions, banda que va deixar per a la posteritat l’èxit “People get ready” i que, en plena eclosió de la recerca dels drets civils de la població nord-americana, va confeccionar temes de fort missatge social i polític.

Després de l’experiència amb The Impressions, l’autor de Chicago es va llançar en solitari i, seguint la temàtica compositiva que l’havia caracteritzat anteriorment, va convertir-se en una de les grans figures del gènere funk, en un període en què va destacar pel seu treball “Super fly”, que va tenir la seva versió cinematogràfica i es va tractar d’una de les grans fites de l’anomenat blaxploitation.