viernes, 28 de noviembre de 2025

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: UNKNOWN PLEASURES (JOY DIVISION)


 








Joy Division va ser una banda postpunk formada a Salford, al costat de Manchester, pel guitarrista Bernard Sumner, el baixista Peter Hook i el bateria Stephen Morris, que en la seva recerca d’un cantant per completar el grup van trobar el compositor Ian Curtis. La formació va ser una de les primeres apostes de la discogràfica independent The Factory.

Durant els considerats primers anys del rock independent a la Gran Bretanya, entre finals del decenni dels 70 i començament de la dècada dels 80 del segle XX, Joy Division en va  ser una de les bandes fonamentals, juntament amb altres grups llegendaris com The Cure, Echo & the Bunnymen o XTC, entre molts d’altres.

El quartet anglès va debutar en gran format amb l’extraordinari, influent i molt reivindicat “Unknown pleasures”, que compta amb cançons que són autèntics clàssics del període postpunk, com “Disorder”, “Insight”, la majestuosa “New dawn fades”, “She’s lost control” o “Shadowplay”, aquesta versionada a principis del segle XX pel quartet nord-americà The Killers.

A continuació, Joy Division va editar el seu segon i últim àlbum, “Closer”, en un moment en què Curtis estava sumit en una important depressió, producte dels seus problemes afectius, que va acabar provocant el suïcidi, moment en que Sumner, Hook i Morris, amb Gillian Gilbert, parella del primer, van fundar New Order.


miércoles, 26 de noviembre de 2025

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SIAMESE DREAM (THE SMASHING PUMPKINS)


 








Billy Corgan (veu i guitarra), líder indiscutible del grup; James Iha (guitarra), D’arcy Wretzky (baix) i Jimmy Chamberlin (bateria) van fundar a Chicago la banda The Smashing Pumpkins, que es va convertir en una de les formacions cabdals durant l’explosió del rock alternatiu i independent dels Estats Units de la dècada dels 90 del segle XX.  

The Smashing Pumpkins va debutar amb “Gish”, un disc radical, poc accessible i molt allunyat de qualsevol característica comercial. El treball va passar inadvertit per al gran públic, doncs no va arribar al top 100 del rànquing de Billboard i ni tan sols va aparèixer a les llistes del Regne Unit.

El segon disc de llarga durada del conjunt nord-americà va ser el sensacional “Siamese dream”, una de les obres imprescindibles i més reivindicades de l’època pel que fa al rock alternatiu. En l’àlbum s’hi troben clàssics de la banda de Chicago, que mai falten en els seus concerts, com “Cherub rock”, “Today” i “Disarm”.

Seguidament, el quartet d’Illinois es va arriscar amb un doble àlbum, “Mellon Collie and the infinite sadness”, també d’indubtable qualitat, tot i que més tard va arribar la inestabilitat, quan Corgan va ser l’únic membre fundador del grup en activitat, tot i que finalment hi tornarien Iha i Chamberlin.


lunes, 24 de noviembre de 2025

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: BEYOND (DINOSAUR JR.)


 








J. Mascis (veu i guitarra), Lou Barlow (baix) i Murph (bateria) van formar a Amherst, localitat de l’estat de Machassussets situada a prop de Boston, el grup Dinosaur Jr., que va tenir uns inicis profundament underground, tot i que el pas del temps s’ha encarregat de reivindicar el trio nord-americà.

Els primers treballs de llarga durada de la banda de Massachusetts van ser el debut de títol homònim, “You’re living all over me” i “Bug”, que la veritat és que es van vendre escassament al marge de l’escena alternativa i va provocar cert desànim, fet que segurament va incidir en les marxes en primer lloc de Barlow, que va fundar la formació Sebadoh, i en segon lloc de Murph.

Després d’un parèntesi en què Mascis va ser l’únic membre fundador del grup nord-americà, Barlow i Murph van tornar i és possible que fos llavors quan el trio d’Amherst edités els seus millors discs, com “Beyond”, treball que conté magnífiques pistes com “Almost ready”, “Pick me up”, “Back to your heart”, “Been there all the time” i “We’re not Alone”.

A continuació, Dinosaur Jr. ha realitzat les obres “Farm”, “I bet on sky”, “Give a glimpse of what yer not” i “Sweep in into Space”, que sense suposar grans èxits comercials, si han tingut cert impacte en els rànquings, el primer d’ells a Billboard i els dos darrers al Regne Unit.


viernes, 21 de noviembre de 2025

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: SURFER ROSA (PIXIES)


 








Durant els últims anys de la dècada dels 80 del segle XX, l’anomenat rock alternatiu i independent era encara un gènere molt minoritari, el qual es trobava refugiat en sectors underground, petites discogràfiques, emissores radiofòniques universitàries i escenaris de petit format.

Pixies, banda fundada a Boston per Black Francis (veu i guitarra), Kim Deal (baix i veu), Joey Santiago (guitarra) i Dave Lovering (bateria), va ser una de les formacions més reconegudes i influents d’aquell període pel que fa als Estats Units, juntament amb grups com REM, Hüsker Dhu, Dinosaur Jr. o The Jayhawks.

El quartet nord-americà va debutar amb l’extraordinària obra “Surfer Rosa”, en què el grup de Boston ja realitzava la seva barreja de rock, surf i música alternativa, tal com ho demostren peces com “Bone machine”, “Break my body”, “Broken face”, “Gigantic” i “Where is my mind ?”, cançó que va sonar en l’última imatge del film “El club de la lucha”, de David Fincher.

Un any més tard, Pixies editaria la seva obra culminant, “Doolittle”, una de les grans fites de la història del rock alternatiu i independent, i posaria punt i final a la seva etapa més brillant amb “Bossanova”. Seguidament el grup de Massachusetts entraria en una fase més irregular, amb marxes i tornades de Deal que hi van portar certa inestabilitat.


miércoles, 19 de noviembre de 2025

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: HORSES (PATTI SMITH)


 







Admiradora de la generació beat, Patti Smith es va traslladar de Chicago a Nova York, seu del local CBGB, per integrar-se a la nova onada que van protagonitzar solistes com Lou Reed i John Cale, exintegrants de The Velvet Underground, o més tard bandes punk i new wave com Ramones, Dead Boys, Television, Talking Heads o Blondie.

Durant bona part dels anys 70 van aparèixer intèrprets i grups, protagonistes d’un corrent que s’ha acabat anomenant com a protopunk, que van ser un referent i una inqüestionable influència per a l’aparició del punk rock, destacant compositors com els ja significats Reed i Cale, Smith o Iggy Pop i formacions com The Stooges o The New York Dolls.

Smith va debutar amb l’elogiat i aclamat àlbum “Horses”, produït per Cale i considerada una de les millor òperes primes de la història del rock. La cantautora, acompanyada del guitarrista Lenny Kaye, el baixista Ivan Kral, el bateria Jay Dee Daugherty i el teclista Richard Sohl, va presentar cançons com “Redondo beach”, “Birland”, “Free money”, “Break it up” i dues versions: “Gloria”, de Them, i “My generation”, de The Who.

La intèrpret i compositora de Chicago completaria una gran trilogia amb el més comercial “Radio Ethiopia” i “Easter”, on es troba “Because the night”, el seu tema més cèlebre, per començar després una època més inestable, quan va morir la seva parella Fred Sonic Smith, integrant d'MC5. 


lunes, 17 de noviembre de 2025

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: THE BEATLES (THE BEATLES)


 








Després de l’enorme impacte que va tenir l’àlbum “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”, el suïcidi del mànager Brian Epstein i el fracàs del telefilm “Magical mistery tour”, malgrat una gran banda sonora, The Beatles es va arriscar amb un doble àlbum de títol homònim, conegut també com el doble blanc.

John Lennon (veu i guitarra), Paul McCartney (veu i baix), George Harrison (guitarra i veu) i Ringo Starr (bateria) van presentar el mateix any de l’edició del doble àlbum, el 1968, el gran hit “Hey Jude !”, una obra mestra molt particular de McCartney, però el quartet de Liverpool no l’inclouria al nou treball de llarga durada.

El doble àlbum blanc és una obra molt heterogènia, doncs hi trobem rock clàssic (“Back in the USSR” i “Revolution”), música caribenya (“Ob-la-di ob-la-da”), psicodèlia (“Happiness is the warm gun” o “Sexy Sadie”), balades (“While my guitar gently weeps” i “Julia”), rock dur (“Helter skelter”) o experimentació (“Revolution 9”).

Malgrat que els integrants del conjunt anglès tenien la creativitat intacta, The Beatles només editaria dos àlbums més, l’esplèndid “Abbey road” i “Let it be”, la gravació del qual va estar marcada per les dificultats, la manca de bon rotllo i, fins i tot, la marxa en una jornada d’estudi de Harrison, enutjat amb McCartney.

 


viernes, 14 de noviembre de 2025

ÀLBUMS IMPRESCINDIBLES DE POP – ROCK: YOUNGER THAN YESTERDAY (THE BYRDS)


 








El grup californià The Byrds, fundat per Gene Clark (veu i guitarra), Jim McGuinn (veu i guitarra), David Crosby (veu i guitarra), Chris Hillman (baix i veu) i Michael Clarke (bateria), està considerada la primera banda que va fusionar el folk amb el rock, mitjançant una versió rítmica del tema de Bob Dylan “Mr. tambourine man”, que va ser una de les claus perquè el mateix cantautor nord-americà decidís electrificar la seva música.

The Byrds, que segons algunes opinions va saber també unir Dylan i The Beatles, va debutar amb un treball precisament anomenat “Mr. tambourine man” i seguidament va editar “Turn !, turn !, turn !”, la cançó del títol era un cover del mític Bob Seeger. No obstant, a Califòrnia van arribar els aires del flower power i el conjunt de Los Angeles es va unir al moviment hippy.

Una vegada amb el grup integrat a la contracultura hippy i el rock psicodèlic, fet que provocar la marxa de Clark, The Byrds va presentar els àlbums “5th dimension” i "Younger than yesterday”. Aquest últim, gravat com a quartet format per McGuinn, Crosby, Hillman i Clarke, va extreure cançons com “So you want to be a rock’n roll star”, “Have you seen her face” o la tendra i extraordinària “The back pages”, un altre versió de Dylan.

A continuació, el grup de Los Angeles va editar el treball “The notorious Byrd brothers” i seguidament, sense Crosby, que es va unir a Stephen Stills i Graham Nash, l’obra country “Sweatheart of the rodeo”, un canvi de tendència motivat per la presència de l’estrella del gènere Gram Parsons, que, no obstant, marxaria després d’aquest disc i s’enduria Hillman per fundar la formació Flying Burrito Brothers.