JAUME SISA

Lloc de naixement: Barcelona (Barcelonès).
Gèneres: nova cançó catalana, folk, rock laietà, pop i rock.
Dècades: 60, 70, 80, 90, 00 i 10.
Principals àlbums: L’home dibuixat (1968), Qualsevol nit pot sortir el sol (1975) i Nit de Sant Joan (1981).
El millor: una de les apostes més originals de la nova cançó.
El pitjor: que alguns el coneguin només per “Qualsevol nit pot sortir el sol”.

Jaume Sisa va ser un dels membres dels 16 jutges de la nova cançó catalana, però també un dels pioners de la música pop-rock en català i representant de l’underground barceloní dels anys 70, l’anomenat rock laietà. El 1975 va aconseguir un gran èxit amb l’àlbum “Qualsevol nit pot sortir el sol”, sobretot pel que fa al tema del mateix nom, i més tard l’administració franquista li va prohibir actuar al mític Canet Rock. Posteriorment va col·laborar amb la companyia teatral Dagoll Dagom (“Antaviana” i “Nit de Sant Joan”) i va canviar temporalment el seu nom pel de Ricardo Solfa.