Lloc de naixement: Wallsend (Anglaterra).
Gèneres: pop, jazz rock i world music.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: The dream of the blue turtles (1985).
Altres àlbums d'estudi: ... nothing like the sun (1987), The soul cages (1991), Ten summoner’s tales (1993), Mercury falling (1996), Brand new day (1999), Sacred Love (2003), Songs from the labyrinth (2006), If on a winter's night... (2009), Symphonicities (2010), The last ship (2013), 57th & 9th (2016) i 44 / 876 (2018).
El millor: categoria de superstar / saber trobar un públic diferent al de The Police.
El pitjor: enyorança de Police / animadversió de certa crítica.
Malgrat que “Sinchronicity”, el cinquè i darrer àlbum d’estudi de Police, va ser un èxit comercial extraordinari, el trio britànic va decidir deixar-ho estar, fonamentalment per les diferències entre el bateria Stewart Copeland i el cantant, baixista i líder del grup Sting. Aquest últim va començar llavors la carrera en solitari i molt aviat es va convertir en un dels grans ídols de la música popular a nivell mundial. No obstant, si bé és cert que, en l’apartat comercial, Sting fins i tot va incrementar la fama de la seva època amb Police, la crítica no va ser tan positiva amb alguns dels seus treballs.
Gèneres: pop, jazz rock i world music.
Dècada principal: 80.
Àlbum estel·lar: The dream of the blue turtles (1985).
Altres àlbums d'estudi: ... nothing like the sun (1987), The soul cages (1991), Ten summoner’s tales (1993), Mercury falling (1996), Brand new day (1999), Sacred Love (2003), Songs from the labyrinth (2006), If on a winter's night... (2009), Symphonicities (2010), The last ship (2013), 57th & 9th (2016) i 44 / 876 (2018).
El millor: categoria de superstar / saber trobar un públic diferent al de The Police.
El pitjor: enyorança de Police / animadversió de certa crítica.
Malgrat que “Sinchronicity”, el cinquè i darrer àlbum d’estudi de Police, va ser un èxit comercial extraordinari, el trio britànic va decidir deixar-ho estar, fonamentalment per les diferències entre el bateria Stewart Copeland i el cantant, baixista i líder del grup Sting. Aquest últim va començar llavors la carrera en solitari i molt aviat es va convertir en un dels grans ídols de la música popular a nivell mundial. No obstant, si bé és cert que, en l’apartat comercial, Sting fins i tot va incrementar la fama de la seva època amb Police, la crítica no va ser tan positiva amb alguns dels seus treballs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario