(WHAT’S THE STORY) MORNING GLORY

Grup: Oasis.
Any: 1995.
Formació: Noel Gallagher, Liam Gallagher, Paul Arthurs, Paul McGuighan i Alan White.
Àlbum d’estudi precedent: Definetely maybe (1994).
Àlbum d’estudi posterior: Be here now (1997).
El millor: l’àlbum que va convertir Oasis en un fenomen mundial.
El pitjor: les disputes entre els germans Gallagher començaven a ser ordre del dia.

Durant la dècada dels 90 va esclatar l’anomenat brit pop a la Gran Bretanya, un gènere que, d’alguna manera, retornava a la música que es realitzava al Regne Unit als 60 i 70, principalment per grups o intèrprets com Beatles, Kinks, Small Faces o David Bowie, mentre les principals bandes del corrent van ser Pulp, Suede, Blur i Oasis. Aquests últims van arribar al cim amb el seu segon àlbum, “(Whats the story) morning glory”, treball que va permetre a la formació de Manchester, a més d’arrasar a les llistes britàniques, triomfar plenament als Estats Units. Tanmateix, les baralles entre els germans Gallagher eren ja cèlebres i omplien pàgines i més pàgines en els tabloides anglesos, portant una continuada inestabilitat al grup. A l’àlbum, número u al Regne Unit i número quatre als Estats Units, hi destaquen moltes peces, entre les quals s’hi troben “Wonderwall”, que va arribar al punt més alt de les llistes nord-americanes; “Some might say” i “Don’t look back in anger”, totes dues numero u al rànquing britànic, i “Morning glory”.