Grup: Crosby, Stills, Nash & Young.
Any: 1970.
Formació: David Crosby, Stephen Stills, Graham Nash i Neil Young.
Àlbum d’estudi precedent: Crosby, Stills & Nash (1969), sense Neil Young.
Àlbum d’estudi posterior: Four – way street (1971).
El millor: potser el millor disc que un supergrup hagi realitzat mai.
El pitjor: cada un anava una mica per la seva banda.
David Crosby, excomponent de Byrds; Stephen Stills, un dels exlíders de Buffalo Springfield, i Graham Nash, exmembre de Hollies, van formar a finals dels 60 el supergrup que portava els seus respectius cognoms, al qual s’hi va afegir poc més tard Neil Young, que també havia tocat amb Buffalo Springfield i que ja havia iniciat la carrera en solitari. “Déja vu”, número u als Estats Units, va ser el segon àlbum dels fundadors de la banda, el primer amb el compositor de Toronto, i està considerat un dels grans treballs de la història de la música popular, encara que alguns poden apreciar a l’obra un excés de pulcritud i sofisticació. Les peces més remarcables del disc són “Teach the children”, que va ser la cançó que més alt va pujar a les llistes nord-americanes; “Helpless”, que compta amb el segell característic de Young; “Our house”, un dels temes més comercials, i “Woodstock”, una composició de la cantautora canadenca Joni Mitchel. Tanmateix, la meva preferida és “Almost cut my hair”, amb una brillant interpretació de Crosby.
Any: 1970.
Formació: David Crosby, Stephen Stills, Graham Nash i Neil Young.
Àlbum d’estudi precedent: Crosby, Stills & Nash (1969), sense Neil Young.
Àlbum d’estudi posterior: Four – way street (1971).
El millor: potser el millor disc que un supergrup hagi realitzat mai.
El pitjor: cada un anava una mica per la seva banda.
David Crosby, excomponent de Byrds; Stephen Stills, un dels exlíders de Buffalo Springfield, i Graham Nash, exmembre de Hollies, van formar a finals dels 60 el supergrup que portava els seus respectius cognoms, al qual s’hi va afegir poc més tard Neil Young, que també havia tocat amb Buffalo Springfield i que ja havia iniciat la carrera en solitari. “Déja vu”, número u als Estats Units, va ser el segon àlbum dels fundadors de la banda, el primer amb el compositor de Toronto, i està considerat un dels grans treballs de la història de la música popular, encara que alguns poden apreciar a l’obra un excés de pulcritud i sofisticació. Les peces més remarcables del disc són “Teach the children”, que va ser la cançó que més alt va pujar a les llistes nord-americanes; “Helpless”, que compta amb el segell característic de Young; “Our house”, un dels temes més comercials, i “Woodstock”, una composició de la cantautora canadenca Joni Mitchel. Tanmateix, la meva preferida és “Almost cut my hair”, amb una brillant interpretació de Crosby.
No hay comentarios:
Publicar un comentario