Grup: Electric Light Orquestra.
Any: 1976.
Formació: Jeff Lynne, Kelly Groucutt, Bev Bevan, Richard Tandy, Mik Kaminski, Hugh McDowell i Melvyn Gale.
Àlbum d’estudi precedent: Face the music (1975).
Àlbum d’estudi posterior: Out of the blue (1977).
El millor: el gran triomf de la banda.
El pitjor: després d’aquest àlbum va iniciar-se una lenta decadència.
El títol d’aquest treball analitzat va ser bastant premonitori: si bé és cert que l’àlbum, que compta amb el famós logotip del grup a la portada, no va suposar un nou rècord mundial a nivell general, si que ho va ser pel que fa a la trajectòria de la formació britànica, malgrat que havia gravat bons discs com “Eldorado” o “Face the music”, els quals no van acabar de consolidar el conjunt anglès. Sota la indubtable direcció del cantant, guitarrista i compositor Jeff Lynne, arran de la marxa de Roy Wood, “A new world record” té algunes de les millors cançons de l'ELO, com són els casos de la magnífica “Telephone line”, “Livin’ thing”, “Do ya” o “Shangrila”. La banda de Lynne va continuar amb els seus efectes simfònics característics, fet que abandonaria molt aviat, mentre que la influència dels Beatles al treball és inqüestionable. Després d’aquesta obra, el grup va anar perdent força progressivament.
Any: 1976.
Formació: Jeff Lynne, Kelly Groucutt, Bev Bevan, Richard Tandy, Mik Kaminski, Hugh McDowell i Melvyn Gale.
Àlbum d’estudi precedent: Face the music (1975).
Àlbum d’estudi posterior: Out of the blue (1977).
El millor: el gran triomf de la banda.
El pitjor: després d’aquest àlbum va iniciar-se una lenta decadència.
El títol d’aquest treball analitzat va ser bastant premonitori: si bé és cert que l’àlbum, que compta amb el famós logotip del grup a la portada, no va suposar un nou rècord mundial a nivell general, si que ho va ser pel que fa a la trajectòria de la formació britànica, malgrat que havia gravat bons discs com “Eldorado” o “Face the music”, els quals no van acabar de consolidar el conjunt anglès. Sota la indubtable direcció del cantant, guitarrista i compositor Jeff Lynne, arran de la marxa de Roy Wood, “A new world record” té algunes de les millors cançons de l'ELO, com són els casos de la magnífica “Telephone line”, “Livin’ thing”, “Do ya” o “Shangrila”. La banda de Lynne va continuar amb els seus efectes simfònics característics, fet que abandonaria molt aviat, mentre que la influència dels Beatles al treball és inqüestionable. Després d’aquesta obra, el grup va anar perdent força progressivament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario