Grup: The Byrds.
Any: 1968.
Formació: Roger McGuinn, Gram Parsons, Chris Hillman i Kevin Kelley.
Àlbum d’estudi precedent: The notorious Byrd brothers (1968).
Àlbum d’estudi posterior: Dr. Byrd & Mr. Hyde (1969).
El millor: àlbum històric del country rock.
El pitjor: la fugaç presència de Parsons al grup.
Es considera que el conjunt nord-americà The Byrds va fundar el folk rock quan l’any 1965 va realitzar una versió elèctrica del “Mr. Tambourine man” de Bob Dylan. Tres anys més tard, en un període en què membres importants de la banda, com David Crosby, ja havien marxat, la formació encapçalada per Roger McGuinn va editar un dels primers àlbums de country rock de la història: “Sweetheart of the rodeo”. El fet de gravar un treball d’aquestes característiques es va donar, indubtablement, per la presència al grup de Gram Parsons, per molts considerat el principal pioner en la fusió dels dos gèneres. No obstant, la presència als Byrds de Parsons es va limitar a aquest disc i, arran de grans diferències amb McGuinn, va abandonar la banda i va formar, juntament amb Chris Hillman, Flying Burrito Brothers. En l’àlbum, elogiat per la crítica, però d’escàs èxit comercial, hi destaquen els temes “You ain’t goin’ nowhere”, “You don’t miss your water” i "Hickory wind".
Any: 1968.
Formació: Roger McGuinn, Gram Parsons, Chris Hillman i Kevin Kelley.
Àlbum d’estudi precedent: The notorious Byrd brothers (1968).
Àlbum d’estudi posterior: Dr. Byrd & Mr. Hyde (1969).
El millor: àlbum històric del country rock.
El pitjor: la fugaç presència de Parsons al grup.
Es considera que el conjunt nord-americà The Byrds va fundar el folk rock quan l’any 1965 va realitzar una versió elèctrica del “Mr. Tambourine man” de Bob Dylan. Tres anys més tard, en un període en què membres importants de la banda, com David Crosby, ja havien marxat, la formació encapçalada per Roger McGuinn va editar un dels primers àlbums de country rock de la història: “Sweetheart of the rodeo”. El fet de gravar un treball d’aquestes característiques es va donar, indubtablement, per la presència al grup de Gram Parsons, per molts considerat el principal pioner en la fusió dels dos gèneres. No obstant, la presència als Byrds de Parsons es va limitar a aquest disc i, arran de grans diferències amb McGuinn, va abandonar la banda i va formar, juntament amb Chris Hillman, Flying Burrito Brothers. En l’àlbum, elogiat per la crítica, però d’escàs èxit comercial, hi destaquen els temes “You ain’t goin’ nowhere”, “You don’t miss your water” i "Hickory wind".
No hay comentarios:
Publicar un comentario