Grup: King Crimson.
Any: 1969.
Formació: Robert Fripp, Greg Lake, Michael Giles, Ian McDonald i Peter Sinfield.
Àlbum d’estudi precedent: cap.
Àlbum d’estudi posterior: In the wake of Poseidon (1969).
El millor: un dels millors discs de rock progressiu de la història.
El pitjor: la inestabilitat de personal que de seguida viuria la banda.
El rock progressiu, un dels decisius moviments que van tenir lloc a finals de la dècada dels 60, va tenir molts defensors, però també bastants detractors. Tanmateix, fins i tot aquests últims han defensat sempre la trajectòria de la formació britànica King Crimson. La irrupció de la psicodèlia, mitjan el decenni dels 60, va ser clau per a l’aparició del prog rock i la consolidació de grups com Pink Floyd, Yes, Nice o els mateixos King Crimson, que van debutar amb l’àlbum “In the court of Crimson King”, per a molts analistes un dels millors treballs en la història del gènere. L’obra compta amb moltes de les característiques de l’estil, con el llarg minutatge de les cançons, l’elaboració de les lletres o els grans desenvolupaments instrumentals, mentre hi tenen lloc clares influències del jazz, amb constants improvisacions, i de la música clàssica. Molt aviat, la banda es convertiria en un vehicle molt personal del guitarrista Robert Fripp. En l'obra hi destaquen "21st century shizoid man", "Epitaph" i la cançó de títol homònim.
Any: 1969.
Formació: Robert Fripp, Greg Lake, Michael Giles, Ian McDonald i Peter Sinfield.
Àlbum d’estudi precedent: cap.
Àlbum d’estudi posterior: In the wake of Poseidon (1969).
El millor: un dels millors discs de rock progressiu de la història.
El pitjor: la inestabilitat de personal que de seguida viuria la banda.
El rock progressiu, un dels decisius moviments que van tenir lloc a finals de la dècada dels 60, va tenir molts defensors, però també bastants detractors. Tanmateix, fins i tot aquests últims han defensat sempre la trajectòria de la formació britànica King Crimson. La irrupció de la psicodèlia, mitjan el decenni dels 60, va ser clau per a l’aparició del prog rock i la consolidació de grups com Pink Floyd, Yes, Nice o els mateixos King Crimson, que van debutar amb l’àlbum “In the court of Crimson King”, per a molts analistes un dels millors treballs en la història del gènere. L’obra compta amb moltes de les característiques de l’estil, con el llarg minutatge de les cançons, l’elaboració de les lletres o els grans desenvolupaments instrumentals, mentre hi tenen lloc clares influències del jazz, amb constants improvisacions, i de la música clàssica. Molt aviat, la banda es convertiria en un vehicle molt personal del guitarrista Robert Fripp. En l'obra hi destaquen "21st century shizoid man", "Epitaph" i la cançó de títol homònim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario