jueves, 8 de diciembre de 2011

FASES DE LA MÚSICA POPULAR: EL ROCK LAIETÀ





A començaments dels anys 70, la informació, i per tant les diferents modes, anaven molt més lentes que en el període actual, on gràcies a invents revolucionaris com Internet, les notícies arriben ràpidament d’una punta de la terra a l’altra. Potser per aquest motiu, l’underground barceloní, on estava integrat el rock laietà, va barrejar una mica les característiques del corrent hippy amb les de la moda del glam rock.

Espanya transitava, durant el primer lustre dels 70, per la darrera etapa de la dictadura franquista, la qual es va endurir de forma important arrel de l’assassinat de Carrero Blanco. Malgrat això, la majoria dels artistes que van protagonitzar el rock laietà es van expressar mitjançant la llengua catalana, com feien també en aquella època els representants de la nova cançó catalana.

El nom de rock laietà, denominació d’una de les tribus pre-romanes que van habitar Catalunya, es va donar per la seva ubicació als voltants de la Via Laietana barcelonina, al costat de la qual, concretament al carrer d’Argenteria, es va instal·lar la sala Zeleste, que més tard es va traslladar al carrer Almogàvers, al barri del Poblenou. Els gèneres musicals que van marcar el moviment van ser, entre d’altres, el jazz fusió, el folk i la rumba.

Els principals representants del corrent, per a molts l’inici del rock interpretat en català, van ser Pau Riba i Jaume Sisa, que també van ser considerats membres dels 16 jutges de la nova cançó catalana; el guitarrista Toti Soler, Oriol Tramvia, el rumber d’origen argentí Gato Pérez, el duo Ia & Batiste o les orquestres Elèctrica Dharma (foto), Plateria i Mirasol.

No hay comentarios: