Intèrpret: Lluís Llach.
Any: 1975.
Gènere: nova cançó catalana.
Àlbum d’estudi: Viatge a Ítaca.
El millor: el gran període del cantautor de Verges.
El pitjor: els problemes amb el franquisme.
La primera meitat de la dècada dels 70 va ser segurament l’època estel·lar del mític cantautor empordanès Lluís Llach, que va enllaçar quatre brillants elapés: el directe a l’Olympia de París, “L’Estaca”, “... i si canto trist” i “Viatge a Ítaca”. Aquest últim àlbum, compost mitjançant textos de l’escriptor grec Kavafis, va incorporar la cançó del mateix títol, un dels temes cabdals de l’intèrpret de Verges, juntament amb “El bandoler”, l’himne generacional “L’estaca” o la popular “Que tinguem sort”. Durant aquell període, Llach va tenir enormes problemes amb el franquisme, que es trobava ja en els seus últims moments, al ser arrestat i multat arran d’actuar al Palau de la Música Catalana.
Any: 1975.
Gènere: nova cançó catalana.
Àlbum d’estudi: Viatge a Ítaca.
El millor: el gran període del cantautor de Verges.
El pitjor: els problemes amb el franquisme.
La primera meitat de la dècada dels 70 va ser segurament l’època estel·lar del mític cantautor empordanès Lluís Llach, que va enllaçar quatre brillants elapés: el directe a l’Olympia de París, “L’Estaca”, “... i si canto trist” i “Viatge a Ítaca”. Aquest últim àlbum, compost mitjançant textos de l’escriptor grec Kavafis, va incorporar la cançó del mateix títol, un dels temes cabdals de l’intèrpret de Verges, juntament amb “El bandoler”, l’himne generacional “L’estaca” o la popular “Que tinguem sort”. Durant aquell període, Llach va tenir enormes problemes amb el franquisme, que es trobava ja en els seus últims moments, al ser arrestat i multat arran d’actuar al Palau de la Música Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario