Amb els mítics The Beatles al capdavant, el primer lustre de la dècada dels 60, pel que fa al Regne Unit, va ser d’un domini extraordinari de la moda beat, que va tenir altres bandes importants com Dave Clark Five, Herman Hermit’s, Manfred Mann, Peter & Gordon o The Zombies, que van protagonitzar, juntament amb formacions de rythm & blues com The Animals, Cream, The Kinks, The Rolling Stones, Small Faces, The Who o The Yardbirds, l’anomenada british invasion.
No obstant, mitjan el decenni, la situació va començar a canviar: en locals avantguardistes, contraculturals i undeground de Londres, com per exemple l’UFO, van aparèixer una sèrie de bandes que realitzaven una música molt diferent, la qual va tenir un important paral·lelisme amb la irrupció del moviment hippy als Estats Units. A diferència del pop fins llavors imperant, en què rarament les cançons superaven els tres minuts i on el missatge era clar i senzill, el nou gènere, anomenat rock psicodèlic, presentava uns temes força més llargs, de vegades superiors als 10 minuts de durada, la lletra era molts cops surrealista i críptica i els concerts es van convertir en autèntics espectacles, amb jocs de llum i so, grans muntatges escènics o la projecció de diapositives.
El grup més important del corrent psicodèlic i underground en va ser el quartet Pink Floyd, llavors liderat pel cantant, guitarrista i compositor Syd Barrett (foto), que després del primer àlbum de la formació, el reivindicat “The piper at the gates of dawn”, va haver d’abandonar els seus companys per greus problemes derivats de les substàncies de caràcter al·lucinogen. Altres conjunts bàsics del període van ser Soft Machine, que va col·laborar en el film “Blow up”, dirigit pel realitzador italià Michelangelo Antonioni; Caravan o Nice, on el teclista Keith Emerson va començar les seves peculiars experimentacions. Mentrestant, moltes de les formacions beat van haver d’adaptar-se als nous temps, com the Beatles, van entrar en decadència o fins i tot van desaparèixer.
Aquesta avantguarda britànica va ser clau i decisiva en el adveniment del rock progressiu al Regne Unit, que va adoptar de la moda psicodèlica conceptes com la llarga durada de les cançons, l’elaboració profunda pel que fa a les lletres, els àlbums de caràcter conceptual o els llargs i de vegades improvisats desenvolupaments instrumentals. Els mateixos Pink Floyd, King Crimson, Emerson, Lake & Palmer i Yes en van ser els principals grups.
No hay comentarios:
Publicar un comentario