Arran de la decadència del rock’n roll de la dècada dels 50, i la pèrdua de fama de llegendaris cantants com Elvis Presley, Chuck Berry, Little Richard o Jerry Lee Lewis, així com la mort d’intèrprets com Buddy Holly o Eddy Cochran, van aparèixer una sèrie d’artistes, més tous i inofensius, com Paul Anka, Fabian o Franky Valli, que d’alguna manera estan considerats els precursors de la música pop.
No obstant, no hi ha cap mena de dubte, pel que fa als anys 60, que el conjunt estel·lar de la música pop, segurament també de la història d’aquest gènere, van ser els Beatles. El quartet de Liverpool, que a partir de la meitat de la dècada va evolucionar cap a una música més complexa i madura, involucrant-se en el rock de tipus psicodèlic, va ser la formació capdavantera de la moda beat i de la british invasion, mitjançant àlbums com “With the Beatles”, “A hard day’s night” o “Help”.
Altres bandes pop clau del decenni, quant al Regne Unit, van ser Dave Clark Five, Gerry & the Pacemakers, Herman's Hermit’s, Hollies, Manfred Mann, Peter & Gordon, Searchers o Zombies. Així mateix, grups que no eren bàsicament pop i que es trobaven més a prop del rythm & blues, com Kinks, Who o Yardbirds, també, en un moment o altre de la seva carrera, van editar temes del gènere, sobretot per aconseguir arribar el més amunt possible a les llistes d’èxits.
Pel que fa als Estats Units, els Beach Boys en van ser la formació més popular de la dècada, encara que, després de ser els màxims abanderats de la música surf, mitjan el decenni, tal com van fer els Beatles, van incorporar-se a la moda psicodèlica. Altres grups bàsics del pop nord-americà van ser els italo-americans Four Seasons, que fins i tot van arribar a compartir un àlbum amb els Fab Four, només editat als Estats Units; els Monkees, formats a partir d’un càsting per a un programa de televisió, o els Walker Brothers.
No obstant, no hi ha cap mena de dubte, pel que fa als anys 60, que el conjunt estel·lar de la música pop, segurament també de la història d’aquest gènere, van ser els Beatles. El quartet de Liverpool, que a partir de la meitat de la dècada va evolucionar cap a una música més complexa i madura, involucrant-se en el rock de tipus psicodèlic, va ser la formació capdavantera de la moda beat i de la british invasion, mitjançant àlbums com “With the Beatles”, “A hard day’s night” o “Help”.
Altres bandes pop clau del decenni, quant al Regne Unit, van ser Dave Clark Five, Gerry & the Pacemakers, Herman's Hermit’s, Hollies, Manfred Mann, Peter & Gordon, Searchers o Zombies. Així mateix, grups que no eren bàsicament pop i que es trobaven més a prop del rythm & blues, com Kinks, Who o Yardbirds, també, en un moment o altre de la seva carrera, van editar temes del gènere, sobretot per aconseguir arribar el més amunt possible a les llistes d’èxits.
Pel que fa als Estats Units, els Beach Boys en van ser la formació més popular de la dècada, encara que, després de ser els màxims abanderats de la música surf, mitjan el decenni, tal com van fer els Beatles, van incorporar-se a la moda psicodèlica. Altres grups bàsics del pop nord-americà van ser els italo-americans Four Seasons, que fins i tot van arribar a compartir un àlbum amb els Fab Four, només editat als Estats Units; els Monkees, formats a partir d’un càsting per a un programa de televisió, o els Walker Brothers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario