L’anomenada música surf va aparèixer al sud de l’estat de Califòrnia entre finals de la dècada dels 50 i inicis del decenni dels 60 i va marcar gran part de la música que es va realitzar a la costa oest nord-americana fins l’any 1966, quan van aparèixer noves tendències com la psicodèlia.
El gènere va ser un estil molt senzill, de temàtica pop, molt accessible, de consum ràpid i força pròxim, molt diferent a la música de caràcter avantguardista que arribaria a Califòrnia, mitjançant el moviment hippy, mitjan els 60. Les lletres de les cançons acostumaven a parlar de platges, estiu, noies, amor, cotxes o diversió, temes que contrastaven clarament amb allò que es realitzava a la costa est dels Estats Units al mateix període, on els cantautors folk cantaven a favor de la pau o els drets civils.
Entre les principals bandes de surf rock, es podrien destacar Dick Dale & the Del – Tones, grup reivindicat per Quentin Tarantino en la seva filmografia; The Surfaris o The Ventures, entre molts d’altres. Aquests grups deuen la pràctica totalitat de la seva fama i popularitat al gènere i només van brillar de forma notòria durant l’època en què el surf rock va transcórrer pel seu període àlgid.
Tanmateix, sens dubte la formació més triomfant i popular de l’estil van ser els Beach Boys (foto), que van col·locar un hit rere l’altre a les llistes d’èxit nord-americanes i que, de no haver estat per la irrupció dels Beatles als Estats Units, hauria estat el grup més gran a Amèrica durant el primer lustre dels anys 60. Una vegada el surf havia perdut fama i força, la banda californiana va saber evolucionar i, de la mà del geni de Brian Wilson, va entrar a la moda psicodèlica amb el reivindicat àlbum “Pet sounds”.
El gènere va ser un estil molt senzill, de temàtica pop, molt accessible, de consum ràpid i força pròxim, molt diferent a la música de caràcter avantguardista que arribaria a Califòrnia, mitjançant el moviment hippy, mitjan els 60. Les lletres de les cançons acostumaven a parlar de platges, estiu, noies, amor, cotxes o diversió, temes que contrastaven clarament amb allò que es realitzava a la costa est dels Estats Units al mateix període, on els cantautors folk cantaven a favor de la pau o els drets civils.
Entre les principals bandes de surf rock, es podrien destacar Dick Dale & the Del – Tones, grup reivindicat per Quentin Tarantino en la seva filmografia; The Surfaris o The Ventures, entre molts d’altres. Aquests grups deuen la pràctica totalitat de la seva fama i popularitat al gènere i només van brillar de forma notòria durant l’època en què el surf rock va transcórrer pel seu període àlgid.
Tanmateix, sens dubte la formació més triomfant i popular de l’estil van ser els Beach Boys (foto), que van col·locar un hit rere l’altre a les llistes d’èxit nord-americanes i que, de no haver estat per la irrupció dels Beatles als Estats Units, hauria estat el grup més gran a Amèrica durant el primer lustre dels anys 60. Una vegada el surf havia perdut fama i força, la banda californiana va saber evolucionar i, de la mà del geni de Brian Wilson, va entrar a la moda psicodèlica amb el reivindicat àlbum “Pet sounds”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario