La generació hippy va posar de moda la realització de concerts a l’aire lliure, esdeveniments que han influenciat de forma notòria en actuals festivals, com els de Glastonbury, Roskilde, Lollapalooza, Austin, Rock’n Río, Benicàssim, Primavera Sound o el ja desaparegut Doctor Music, entre d’altres.
Els principals festivals involucrats en el moviment del Flower Power van ser Monterey, Woodstock i Illa de Wight.
Els concerts de Monterey, a l’estat de Califòrnia, al sud de San Francisco, bressol de la contracultura de les flors, van tenir lloc el mes de juny de l’any 1967 i van obrir l’estiu hippy per excel•lència, el recordat com el de la pau i l’amor. Organitzat per John Philips, líder del quartet The Mamas & the Papas, l’esdeveniment va comptar amb solistes i grups com Otis Redding, poc abans de morir en un accident aeri; el mestre del sitar Ravi Shankar, Big Brother & the Holding Company, moment en què molts van descobrir la magnífica i enèrgica veu de Janis Joplin; Country Joe & the Fish, Jimi Hendrix Experience, els mateixos The Mamas & the Papas, el duo Simon & Garfunkel o el quartet britànic The Who.
El festival de Woodstock (foto) es va portar a terme l’agost de l’any 1969, en un període en què el moviment hippy es trobava en un moment àlgid, però que, de certa manera, es podia intuir ja certa decadència, doncs a partir de 1970 la moda va començar a declinar de forma clara. La localitat situada a l’estat de Nova York va rebre, inesperadament, la visita de mig milió de persones, fet que va causar importants contratemps, com la manca de serveis bàsics o el fet que l’organització es veiés obligada a deixar entrar molts espectadors sense pagar, doncs hi va tenir lloc una caòtic devessall de dimensions descomunals. Els productors van quedar en la ruïna, però van poder recuperar part de la inversió gràcies a què l’esdeveniment va ser editat en disc i filmat com a documental. Entre els participants s’hi van trobar Joan Báez, Arlo Guthrie, fill del mític Woody; Richie Havens, que va obrir les actuacions; Jimi Hendrix, que va clausurar els concerts amb una incendiària i revolucionària versió de l’himne nord-americà; l’indi Ravi Shankar, l’exLovin’ Spoonful John Sebastian, Canned Heat, Country Joe & the Fish, Crosby, Stills, Nash & Young, The Grateful Dead, Jefferson Airplane, Sly & the Family Stone, Santana, Ten years After o The Who.
L’esdeveniment de l’Illa britànica de Wight, a diferència dels dos festivals fins ara significats, va tenir una periodicitat anual, encara que de totes les edicions que es van portar a terme, van destacar les de 1970 i 1971. Pel que respecta a la primera d’elles, per la presència del sempre esquiu Bob Dylan, que un any abans va rebutjar actuar a Woodstock perquè li semblava un acte molt comercial. Quant als concerts de 1971, el seu record es deu sobretot pel seu enregistrament per a la confecció d’un documental i per la participació de grans intèrprets com el músic de jazz Miles Davis, el virtuós Jimi Hendrix i els cantautors Leonard Cohen i Joni Mitchel, així com cèlebres formacions com The Doors, The Moody Blues o Ten Years After. Cal destacar les actuacions de Hendrix i Jim Morrison, líder de The Doors, poc abans de les seves morts.
A part d’aquestes tres històriques trobades, cal anomenar també el festival que es va celebrar a Christiania, el barri hippy de Copenhaguen, o el que es va organitzar a la localitat catalana de Canet de Mar, a la comarca del Maresme, que en un principi va tenir un caràcter local, amb la presència de Jaume Sisa, Pau Riba o l’Orquestra Plateria, per obrir-se posteriorment a la resta de l’estat i també a nivell internacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario