El segon lustre de la dècada dels 60 van ser temps de ruptura musical al Regne Unit, d’adveniments d’avantguardes com el rock psicodèlic, quan als espais underground de Londres va destacar el quartet Pink Floyd, llavors sota el lideratge del cantant i guitarrista Syd Barrett (foto). Aleshores el grup el completaven Roger Waters (baix), Nick Mason (bateria) i Rick Wright (teclats).
El primer àlbum de la banda, i únic gravat amb Barrett, va ser l’innovador, revolucionari i escassament accessible “The piper at the gates of dawn”, un treball que marca la psicodèlia britànica i que ha tingut una influència posterior innegable, fins el punt de ser una de les obres més reivindicades de la història de la música pop – rock.
Barrett era un extraordinari compositor i, fins i tot, des d’alguns sectors se l’ha qualificat d’autèntic geni i gran visionari, però es tractava també d’un home inconstant, inestable i fràgil mentalment parlant, segurament per l’abús en el consum de substàncies tòxiques, entre les quals l’al•lucinògena LSD.
Malgrat que el primer disc de la formació va ser una obra molt personal de Syd, aquest es va veure obligat a abandonar el grup pels seus continuats problemes psíquics, moment en què va iniciar una carrera de solista marcada pel risc, l’avantguarda, el surrealisme i una lògica irregularitat. Per substituir-lo, els altres membres de la banda van elegir David Gilmour, mentre Waters es va convertir en el líder del quartet, fet que es veuria incrementat durant els anys centrals del decenni dels 70.
Arran de la marxa de Barrett, i abans de l’edició de l’històric “The dark side of the moon”, que va obrir la seva etapa més popular i triomfadora, Pink Floyd va transitar segurament per la seva època més irregular i menys coneguda, mitjançant els àlbums “A saucerful of secrets”, “More”, “Ummagumma”, “Atom heart mother, que no obstant va arribar al punt més alt del rànquing britànic; “Meddle” i “Obscured by clouds”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario