Jefferson Airplane va ser, juntament amb The Grateful Dead, la banda hippy més popular, genuïna i autèntica. Probablement, la diferència més evident amb els Dead, que partien d’una base marcada pel blues, van ser les arrels folk dels Airplane.
Una altra diferència clara en referència als Dead era que mentre aquesta banda comptava amb un líder clar, en la persona del cantant, guitarrista i compositor Jerry García, els Airplane tenien tres membres capdavanters amb Slick i Kantner, que també van formar parella sentimental, d’una banda, i Balin d’altra banda, sense oblidar el paper clau que va exercir en les tasques de composició Kaukonen. Aquest fet va provocar certa inestabilitat en el grup, la qual es va observar de forma notòria amb l’arribada de la dècada dels 70.
Després de la confecció d’un àlbum inicial que va passar pràcticament desapercebut, tot va començar a canviar a la banda de San Francisco amb l’arribada de la vocalista Grace Slick, que va formar l’època clàssica del grup amb Paul Kantner (guitarra i veu), Marty Balin (veu i guitarra), Jorma Kaukonen (guitarra i veu), Jack Casady (baix) i Spencer Dryden (bateria).
El segon treball del grup, “Surrealistic pillow”, potser el millor elapè gravat sota la ideologia del període dominat pel Flower Power, va suposar un gran èxit tant des del punt de vista de la crítica com del comercial, fonamentalment gràcies a dues cançons que Slick ja havia interpretat amb un conjunt del qual havia format part anteriorment: “Somebody to love” i la cèlebre i psicodèlica “White rabbit”, basada en el conte de Lewis Carroll “Alícia al país de les meravelles”. Altres cançons bàsiques del disc són “Today” i “Comin’ back to me”, aquesta última la millor peça de l’obra segons la meva opinió.
Malgrat la lluita d’egos que ja hi tenia lloc, la banda californiana va completar un segon lustre del decenni dels 60 extraordinari, mitjançant les edicions dels àlbums “After bathing at baxter’s”, “Crown of creation” i “Volunteers”, un altre punt àlgid de la formació, en què hi destaquen els temes “We can be together”, la folk “Good shepherd” i la peça de títol homònim, que podria emmarcar-se en el subgènere de la protest song.
Amb el canvi de decenni, van arribar la crisi i la decadència dels Airplane, al mateix temps que també la moda hippy s’anava difuminat a poc a poc. Durant aquell període, van iniciar-se les marxes i retorns de Balin i l’abandonament per part de Kaukonen i Casady, que van fundar la formació de blues rock Hot Tuna. Amb el transcurs del temps, el conjunt californià va canviar la seva denominació per Jefferson Starship i finalment per simplement Starship, en una etapa que quasi res tenia a veure ja amb els orígens del grup, doncs la banda havia esdevingut una associació de pop corrent, molt comercial i fins i tot proper a postulats AOR.
No hay comentarios:
Publicar un comentario