Canned Heat. Banda de blues rock amb tocs psicodèlics formada inicialment per Bob Hite (veu), Alan Wilson (guitarra, harmònica i veu), Henry Vestine (guitarra), Larry Taylor (baix) i Frank Cook (bateria). Va tenir el seu període estel•lar durant els principals anys del Flower Power, etapa en què va actuar als emblemàtics festivals de Woodstock i de l’illa de Wight. El grup va triomfar, sota la peculiar i aguda veu de Hite, gràcies a peces pròpies, com “On the road again”, i mitjançant temes històrics del blues.
Country Joe & the Fish. Agrupació genuïnament hippy fundada per Joe McDonald (veu, guitarra i pandereta), Barry Melton (guitarra), Bruce Barthol (baix i harmònica), Gary Hirsch (bateria) i David Cohen (òrgan). El quintet va passar a la celebritat pels seus missatges contraris a la guerra del Vietnam, una ideologia política esquerranista, l’ús exhaustiu del rock psicodèlic, l’àlbum “Electric music for the mind and body” i les actuacions als llegendaris festivals de Monterey i Woodstock. Posteriorment, el seu líder, Joe McDonald, va tenir una experiència en solitari.
Frank Zappa & the Mothers of Invention. Banda integrada per Franz Zappa (guitarra i veu), un dels personatges més peculiars de la història de la música rock; Ray Collins (veu), Roy Estrada (baix), Jimmy Carl Black (bateria) i Davy Coronado (saxofon). De característiques avantguardistes, el grup va utilitzar estils com rock progressiu, rock experimental, art rock, rock psicodèlic o jazz rock, fent ús d’unes grans dosis d’ironia, mordacitat i sarcasme. Entre els seus treballs més apreciats es troben els àlbums “Freak out”, “We’re only in it for the money”, “Absolutely free” o “Hot rats”, editats en una època en que van destacar les seves col·laboracions de Zappa amb Captain Beefheart, Jean – Luc Ponty i Eddie Jobson.
Frank Zappa & the Mothers of Invention. Banda integrada per Franz Zappa (guitarra i veu), un dels personatges més peculiars de la història de la música rock; Ray Collins (veu), Roy Estrada (baix), Jimmy Carl Black (bateria) i Davy Coronado (saxofon). De característiques avantguardistes, el grup va utilitzar estils com rock progressiu, rock experimental, art rock, rock psicodèlic o jazz rock, fent ús d’unes grans dosis d’ironia, mordacitat i sarcasme. Entre els seus treballs més apreciats es troben els àlbums “Freak out”, “We’re only in it for the money”, “Absolutely free” o “Hot rats”, editats en una època en que van destacar les seves col·laboracions de Zappa amb Captain Beefheart, Jean – Luc Ponty i Eddie Jobson.
Love (foto). Aquest grup, integrat en principi per Arthur Lee (veu), Brian McLean (guitarra i veu), Johnny Echols (guitarra), Ken Forssi (baix) i Michael Stuart (bateria), va passar a la història essencialment per editar un dels àlbums més grans de tota la història de la música rock: “Forever changes”. El treball, on la psicodèlia hi pren part de forma notòria, conté temes extraordinaris com “Alone again or”, “A house is not a motel”, “Andmoreagain”, “The daily planet”, “The red telephone”, “Maybe the people would be the times or between Clark and Hilldale”, “Live and let live” o “Bummer is the summer”. Malgrat tot, es tracta d’una formació que al seu dia va passar bastant desapercebuda, encara que ha estat abastament reivindicada, molt especialment pel que respecta al seu emblemàtic disc.
Lovin’ Spoonful. Conjunt de pop – folk format per John Sebastian (veu i guitarra), Steve Boone (baix i veu), Zal Yanovski (guitarra i veu) i Joe Butler (bateria) al barri novaiorquès de Greenwich Village, el mateix graner d’on van sorgir també Bob Dylan, Jimi Hendrix o el duo Simon & Garfunkel. El grup, mitjançant una estètica molt fidel al moviment hippy, va brillar gràcies a l’àlbum “Do you believe in magic”, però la marxa de Sebastian, que es va llançar en solitari, va motivar la crisi.
Quicksilver Messanger Service. Banda integrada inicialment per Jim Murray (veu, guitarra i harmònica), John Cipollina (guitarra), Gary Duncan (guitarra), David Freiberg (baix), Greg Elmore (bateria) i Dino Valente (composicions). Conjunt molt semblant als més cèlebres The Grateful Dead, debut a les seves espectaculars actuacions en viu i les contínues improvisacions que efectuaven als concerts, sense oblidar la utilització dels sons psicodèlics. Tanmateix, no va comptar ni amb la regularitat ni tampoc amb una trajectòria tan extensa com el grup liderat per Jerry García. El seu àlbum “Happy trails”, gravat el 1969, compta amb un important reconeixement.
No hay comentarios:
Publicar un comentario