Quan va sorgir l’any 1966 la contracultura del Flower Power, John Philips era ja un músic amb un llarg bagatge i una important experiència i, així per exemple, va ser l’autor del popular tema “San Francisco”, himne hippy que va interpretar Scott McKenzie, un excol•laborador seu.
Posteriorment, Philips va formar el quartet The Mamas & the Papas, amb Michelle Philips, model amb qui va establir també un vincle sentimental; Cass Elliot, una de les millors veus de la història de la música pop, i Denny Doherty. Una de les primeres actuacions del grup va tenir lloc el 1967 al cèlebre festival de Monterey, que per cert va organitzar el mateix John.
El grup, caracteritzat per les seves harmonies vocals, va alternar les cançons compostes pel seu líder amb un munt de versions al llarg de la seva curta però intensa trajectòria. Entre les primeres hi van destacar, sense cap mena de dubte, les famoses “California dreamin’” i “Monday, monday”, dos clàssics de l’era de les flors i totes dues presents en el primer àlbum de la formació: “If you can believe your eyes and ears”, en la portada del qual, els quatre membres del conjunt es troben acostats dintre d’una banyera. Entre les segones es poden significar peces com “Spanish Harlem”, “Dancing in the street” o “I call your name”, un tema poc conegut de John Lennon i Paul McCartney.
Després de l’èxit del primer treball, que va arribar al número u de les llistes de Billboard, la llum de The Mamas & the Papas es va anar apagant a poc a poc, arribant la dissolució a principis de la dècada dels 70, moment en què van iniciar-se les carreres en solitari de John Philips i Elliot, encara que aquesta última, que la va començar de forma bastant prometedora, va tenir un escàs recorregut per la seva mort poc després de la desaparició del quartet.
Si moltes vegades s’ha comentat que la contracultura hippy i el rock psicodèlic han anat de la mà, en el cas del conjunt nord-americà no es pot afirmar aquesta associació, doncs la seva música va estar basada en un pop senzill, directe i accessible. Podríem dir que The Mamas & the Papas, lluny del caràcter críptic i surrealista que va caracteritzar la psicodèlia, va se la versió amable i festiva del Flower Power.
No hay comentarios:
Publicar un comentario