Detroit, la gran urbs de l’estat de Michigan, seu de les empreses automobilístiques Ford i General Motors, va se la ciutat on va sorgir la discogràfica Tamla Motown, que va marcar gran part de la música afroamericana de la dècada dels 60. No obstant, en la part final d’aquell decenni, va esclatar un moviment que ben poc o res tenia a veure amb l’estil soul – pop del segell fundat per Berry Gordy.
Es tractava d’un gènere basat en el garage rock i de característiques primitives, rudes, directes, imminents i endurides, properes en aquest cas al hard rock que en aquella època havia fet acte d’aparició al Regne Unit. Les dues principals bandes que van sorgir amb l’anomenat so Detroit van ser MC 5 i The Stooges, compartint tots dos grups tres importants similituds: la contundència i el salvatgisme dels seus concerts en directe, l’escàs èxit comercial que van assolir i la reivindicació que s’ha n’ha fet al llarg del temps, de manera especial durant les etapes protagonitzades del punk rock i el grunge.
El grup MC 5 (foto), sigles que indicaven Motor City Five, va estar compost per Rob Tyner (veu), Wayne Kramer (guitarra), Fred Sonic Smith (guitarra), Michael Davis (baix) i Dennis Thompson (bateria). Cèlebres pels seus espectaculars i salvatges concerts en viu, potser per aquest motiu van aconseguir ser portada de la prestigiosa revista Rolling Stone en un moment en què encara no havien gravat cap disc. L’àlbum “Kick out the jams”, en què hi prenien part importants dosis de blues rock, i la contundent i combativa cançó d’idèntic títol han estat el principal llegat de la formació, que es va dissoldre molt aviat per desavinences internes.
The Stooges van estar integrats pel peculiar Iggy Pop (veu), Ron Asheton (guitarra), Dave Alexander (baix) i Scott Asheton (bateria). Amb un estil primitiu, rude i salvatge van aconseguir un important seguiment en els seus contundents espectacles en directe, on Pop era capaç de produir-se talls amb restes d’ampolles trencades, però l’èxit a dalt de l’escenari no es va traduir en els estudis de gravació, malgrat que David Bowie, amic i gran admirador d’Iggy, els hi va produir els seus dos àlbums més elogiats: “Fun house” i “Raw power”. Més tard, el vocalista es va llançar en solitari, en una irregular carrera en què hi van destacar el discs “The idiot” i “Lust for life”, mentre que, posteriorment, el grup es va reunir durant la dècada dels 90, en plena reivindicació per part del corrent grunge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario