Durant l’era dominada pel glam rock, a la qual d’alguna manera es va adherir, va aparèixer la banda britànica Queen, composta pel carismàtic cantant Freddy Mercury, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i el bateria Roger Taylor. Després d’utilitzar tant el rock progressiu com el rock dur, i d’editar els àlbums “Queen”, “Queen II” i “Sheer heart attack”, potser la seva primera obra de gran magnitud, la banda anglesa va aconseguir el gran triomf amb el seu quart treball de llarga durada: “A night at the opera”.
El disc, primer número u al rànquing britànic de Queen i l’àlbum preferit dels seguidors del grup i més elogiat per la crítica especialitzada en tota la trajectòria del conjunt anglès, compta amb el hit “Bohemian rhapsody”, que també va arribar al lloc més alt de les llistes del Regne Unit i que, malgrat que el tema va una mica de més a menys, segons el meu parer és indiscutiblement la millor cançó que mai hagi gravat la formació londinenca.
En aquest punt, el quartet es va convertir en una de les bandes més admirades del món i en una genuïna stadium band, en un període en què el grup va editar, per completar una brillant dècada dels 70, els àlbums “A day at the races”, número u al Regne Unit i amb la presència de “Somebody to love”; “News of the world”, que conté els èxits “We will rock you” i “We are the champions”, dos grans clàssics en els esdeveniments esportius d’arreu del món; “Jazz”, amb la inclusió de “Bicycle race”, i “The game”, número u a les dues bandes de l’oceà Atlàntic i amb els hits “Another on bites the dust” i “Crazy little thing called love”, totes dues en el lloc més alt del rànquing de Billboard als Estats Units, país on els hi va costat bastant triomfar.
Els anys 80 van començar per a Queen amb l’aclamada banda sonora de la pel•lícula “Flash Gordon”, però el decenni es va caracteritzar per aspectes com el gran sentit comercial dels seus treballs, l’ús exhaustiu dels vídeos o la presència massiva en les radiofórmules i el canal MTV. Durant la dècada, en què Mercury es va llançar igualment en solitari, el grup també va gravar els discs “Hot space”, amb el tema “Under pressure”, que va comptar amb la col•laboració del llavors ressorgit David Bowie; “The works”, amb les molt comercials peces “Radio ga – ga” i “I want to break free”; “A kind of magic”, amb les cançons gairebé bubblegum del mateix títol, “One vision”, “One year of love” i “Friends will be friends”, a més de “Who wants to live forever”, pertanyent a la banda sonora del film “Els immortals”, i finalment “The miracle”.
Després d’interpretar amb la soprano catalana Montserrat Caballé el tema “Barcelona”, encara durant els 80 com a acte previ als Jocs Olímpics celebrats a la Ciutat Comtal l’any 1992, es va conèixer que Mercury patia la malaltia del SIDA, que va provocar la seva mort, poc més tard de l’edició de l’àlbum “Innuendo” i la cançó de títol homònim. Malgrat tot, Queen ha continuat des de llavors en actiu, amb la marxa de Deacon i amb la contractació dels vocalistes Paul Rodgers, exlíder de Free i Bad Company, i Adam Lambert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario