Format acadèmicament en la música clàssica i excel•lent pianista, el compositor britànic Elton John va conèixer, durant el segon lustre de la dècada dels 60, el lletrista i poeta Bernie Taupin, amb qui va entaular una gran amistat i amb el qual va formar un dels grans duos musicals de la història de la música pop.
Després d’editar el seu àlbum de debut, “Empty sky”, en què hi destaca el tema “Lady Samantha”, John va iniciar la seva època daurada, emmarcada en el període del glam rock, gènere que es fusionava molt bé amb el tarannà de l’artista, bastant histriònic, amb uns concerts que comptaven amb una escenografia força espectacular i a qui li agradava sempre sortir a l’escenari amb diversos barrets i ulleres extravagants.
Durant el seu període àlgid, l’autor anglès va editar els àlbums de títol homònim, amb la bella “Your song”, sens dubte una de les seves millors cançons; “Tunbleweed connection”, “Madman across the water”, amb la peça “Tiny dancer”, per mi el seu millor tema; “Honky chateau”, amb “Rocket man”; “Don’t shoot me, i’m only the piano player”, el seu primer número u, tant a la Gran Bretanya com als Estats Units, amb “Daniel” i la festiva “Cocodrile rock”; “Goodbye yellow brick road”, de nou al punt més alt dels dos rànquings i amb “Candle in the wind” com a principal reclam; “Caribou”, una altra vegada número u a les dues bandes de l’Atlàntic, i “Captain fantastic and the brown dirty cowboy”, en aquest cas només al lloc més alt de les llistes nord-americanes del Billboard.
A finals de la dècada dels 70, moment en què va finalitzar la seva associació amb Taupin, John va entrar en una evident decadència, la qual es va agreujar força durant els següents decennis, malgrat que el cantant gairebé sempre ha comptat amb el beneplàcit del públic. Des d’aleshores, cal destacar hits com l’ensucrada “Blue eyes”, que forma part del disc “Jump up !”, i la radicalment comercial “I’m still standing” o la bubblegum “I guess that’s why they call it the blues”, totes dues presents al treball “Too low for zero”, sense oblidar una versió del seu clàssic “Candle in the wind”, dedicat a la princesa Diana de Gal•les arran de la seva mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario