Aquesta primera part dedicada al músic canadenc compon la seva experiència amb el grup californià Buffalo Springfield, banda de fugaç existència, però de llegat molt transcendent; el seu primer període en solitari, format per tres àlbums; la unió al supergrup que havien fundat David Crosby, Stephen Stills i Graham Nash, i la seva brillant dècada dels 70, en gran part amb la companyia del conjunt Crazy Horse, que comptava amb homes com els guitarristes Danny Whitten i Frank Sampedro, el baixista Billy Talbot o el bateria Ralph Molina.
Després d’abandonar Toronto, la seva ciutat natal, Young (veu, guitarra, piano i harmònica) va formar a Los Angeles, amb els nord-americans Stephen Stills (veu, guitarra i teclats) i Richie Furay (veu i guitarra), i els igualment canadencs Bruce Palmer (baix) i Dewey Martin (bateria), el grup Buffalo Springfield, tot un referent, malgrat la seva escassa vigència, quant als inicis tant pel que fa al folk rock com pel que respecta al country rock, deixant per a la història èxits com “For what it’s worth”.
Després de la separació de Buffalo Springfield, en què també hi va prendre part el nord-americà Jim Messina (baix), Young va tenir la seva primera experiència en solitari, amb un àlbum de títol homònim que va passar bastant desapercebut i dos treballs sensacionals: “Everybody knows this is nowhere”, que va suposar la seva primera col•laboració amb Crazy Horse i que conté la cançó de títol homònim i la magnífica “Down by the river”, i “After the gold rush”, una autèntica obra mestra, gràcies a peces com la que li dóna nom, “Only love can break your heart” o “Southern man”, un dels temes que van irritar els components del grup Lynyrd Skynyrd.
Seguidament, el compositor canadenc es va unir al supergrup que havien format prèviament Crosby, Stills, amb qui ja havia coincidit a Buffalo Springfield, i Nash, fent tots quatre una de les seves primeres actuacions a l’històric festival hippy de Woodstock i deixant com a llegat l’extraordinari àlbum “Déja vu”. L’associació no es va mantenir massa temps, però de forma puntual Young hi ha tingut col•laboracions al llarg del temps.
Més tard, de nou com a solista, Neil va rodar el seu primer film, “Journey through the past”, i va editar el seu àlbum més popular, “Harvest”, número u als Estats Units. En aquella ocasió, l’autor de Toronto va prescindir de Crazy Horse i va comptar amb la participació del grup The Stray Gators, sense oblidar la presència de dues grans estrelles com James Taylor i Linda Ronstadt, així com dels seus excompanys Crosby, Stills i Nash. En el disc hi destaquen les peces “Old man”, “Alabama”, l’altra cançó que va molestar els Skynyrd per replicar amb “Sweet home Alabama”, i molt especialment “Heart of gold”, la seva cançó més famosa, la qual va arribar també al punt més alt de les llistes nord-americanes.
Posteriorment, arran de la mort de dues amistats, la de Whitten, el ja citat guitarrista de Crazy Horse, i la del tècnic Bruce Berry, tots dos per sobredosi de drogues, Young va entrar en una profunda depressió, fruït de la qual van néixer els treballs “On the beach” i “Tonight’s the night”, obres que expressen tristesa, desànim i desesperança i en què va tornar a col•laborar amb Crazy Horse. En el primer disc hi destaquen els temes “Walk on” i “Ambulance blues”, mentre en el segon ho fan la pista de títol homònim, que compta amb dues versions; “Come on baby, let’s go downtown”, coescrita amb Whitten, i la convulsa “Tired eyes”.
Una vegada havia aconseguit deixar enrere les dificultats morals, Young va editar els àlbums “Zuma”, amb “Danger bird” i “Cortez the killer”, un al•legat contra la conquista espanyola de la civilització asteca; “Long way you run”, sense la presència de Crazy Horse; “American stars‘n bars”, amb la rockera “Like a hurricane” com a principal reclam; “Comes a time” i, finalment, per posar punt i final a aquest capítol, “Rust never sleeps”, un treball gravat en part en directe i en part en estudi, que va tenir el seu rodatge com a documental i que compta amb dues versions d’un mateix tema: l’acústica “My my, hey hey (out of the blue)” i l’elèctrica “Hey hey, my my (into the black)”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario