Polly Jean Harvey ha estat un dels grans referents del rock alternatiu de les últimes tres dècades, època en què l’artista britànica ha realitzat tasques de cantant, compositora, guitarrista i saxofonista; ha practicat la narrativa i la poesia i ha gravat històrics àlbums de l’escena independent com “Dry”, “Rid of me”, “To bring you my love” i “Stories of the city, stories of the sea”.
Després d’exercir com a cantant, guitarrista i saxofonista del grup Automatic Dlamini, liderat per John Parish, amb qui més tard va tornar a col•laborar, Harvey (veu i guitarra) va formar un trio amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, que va editar els reivindicats treballs “Dry” i “Rid of me”, extraordinària obra que va arribar al número tres a la Gran Bretanya i en què hi destaquen la peça que li dóna títol, un clar exemple d’estil lo – fi, i una trepidant versió del tema “Highway 51 revisited”, de Bob Dylan, encara que personalment prefereixo les pistes “Missed” i “Legs”.
Seguidament, l’autora britànica va posar fi a la relació amb Vaughan i Ellis, tot i què amb aquest seguiria mantenint una estreta col•laboració, i va començar a gravar en solitari, debutant en aquesta faceta amb l’aclamat i elogiat “To bring you my love”, un treball més depurat, fet que va permetre que fos més ben acceptat a l’altra banda de l’Atlàntic, i clau en l’explosió de l’indie rock, mitjançant cançons com la de títol homònim, “C’mon Billy”, “Teclo”, “Long snake moon” o “Down by the river”.
Després de l’èxit de “To bring you my love”, Harvey va editar l’àlbum “Is not desire ?”, el qual va suposar un descens, tant pel que fa a la valoració de la crítica especialitzada com pel que respecta al volum de vendes, encara que la cantant anglesa es va rescabalar amb el treball “Stories of the City, stories of the sea”, potser la seva obra més accessible gràcies a peces com “Big exit”, “Good fortune” o “This mess we’re in”, aquesta interpretada amb el líder de Radiohead Thom Yorke.
Les darreres edicions de la compositora britànica han estat “Ub huh her”, “White chalk” i “Let England shake”, el seu segon premi Mercury (el primer el va rebre amb “Stories of the city, stories of the sea”) i el seu disc més venut als Estats Units.
No hay comentarios:
Publicar un comentario