HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: BECK

Originari de la gran urbs californiana de Los Angeles, Beck Hansen ha estat una de les grans figures del rock alternatiu, col•laborant en l’explosió de la música de caire independent que va tenir lloc a començaments del decenni dels 90, especialment quan va editar “Mellow gold”, un dels seus àlbum estel•lars.

Durant els inicis de la seva carrera, en què discs com “Golden feelings” i “Stereopathetic soulmanure” van passar pràcticament desapercebuts, Beck es va dirigir a l’altra banda dels Estats Units, concretament a la ciutat de Nova York, en una època marcada per la Generació X i en la qual va ser partícip de moviment conegut com a anti folk, marcat per una producció de treballs escassament pulcra i poc cuidada coneguda com a lo – fi.

De retorn a Los Angeles, el cantant i compositor californià va gravar l’àlbum “Mellow gold”, un dels treballs més emblemàtics de la història del rock alternatiu i clau, entre altres obres, en constituir un abans i un després pel que fa a la música indie. El disc, que va comptar amb l’aportació del hit “Looser”, un sorprenent èxit de vendes, va assolir al número 12 de les llistes de Billboard, encara que no va arribar massa amunt a les de la Gran Bretanya, el mercat del qual era propici a les obres amb un punt de risc.

“Odelay” va suposar el segon gran moment en la carrera artística de Beck, instal•lat ja com una de les grans estrelles indies i en representant de l’anomenada cultura hipster, en un període en què l’intèrpret de Los Angeles va usar diferents gèneres com pop, rock, folk, música experimental, blues, soul, fet ben constatat aquest últim en l’edició del treball “Midnite vultures”, i de manera molt especial la psicodèlia, sobretot pel que fa a la confecció de les lletres, moltes vegades de caràcter absurd i críptic.

De la trajectòria més recent de Beck, cal significar les obres “Sea change”, que va arribar al top 10 del rànquing dels Estats Units; “Guero”, “Modern guilt”, el seu primer disc en situar-se entre els 10 primers de les llistes britàniques, o “Modern phase”, guanyador del premi Grammy al millor àlbum alternatiu.