Segons amb quin sector ho consultem, el pop – rock en llengua catalana va viure la seva època d’esplendor durant el decenni dels 90 o, pel contrari, un dels seus períodes més decebedors.
D’una banda, i sense cap mena de dubte, la música en català va passar llavors per la seva etapa de més fama i de major popularitat, fet que va tenir el seu moment àlgid quan l’any 1991 el Palau Sant Jordi de Barcelona va organitzar un concert en què hi van ser presents, per ordre d’aparició, el duo vigatà Sau, el grup de Constantí els Pets, la banda gironina Sopa de Cabra (foto) i el conjunt de la Jonquera Sangtraït.
D’altra banda, des de certes fonts es va comentar que la música popular interpretada en català durant els anys 90 era excessivament comercial i escassament original, amb l’acusació afegida que les diferents formacions eren subvencionades abastament per la Generalitat presidida per Jordi Pujol, qui pel contrari va mantenir unes tenses relacions amb els cantautors que havien triomfat durant les dècades dels 60 i 70.
Particularment, jo em quedaria en un terme mig, doncs si bé és veritat que el pop – rock en llengua catalana dels 90 va resultar poc original i, en la majoria dels casos, va ser facturat per a un públic de masses, sense oblidar que és cert que la Generalitat es va involucrar fins el fons, a diferència d’allò que va fer amb altres temàtiques culturals, com per exemple el cinema, també s’hauria de reconèixer que l’evolució efectuada per bandes com els Pets o Sopa de Cabra va ser força positiva, tenint en compte igualment la qualitat dels ara reivindicats Umpah Pah, el grup gironí que va liderar Adrià Puntí.
A part dels ja citats Sau, duet format pel malaguanyat Carles Sabater i Pep Sala; els Pets, trio encapçalat per un excel•lent lletrista com Lluís Gavaldà; Sopa de Cabra, quintet liderat pel carismàtic cantant Gerard Quintana; Sangtraït, la versió heavy metal del rock en català, i Umpah Pah, cal significar també formacions com Lax’n Busto, banda fundada al Vendrell; els reusencs Whiskyn’s o els manresans Gossos, que durant els seus inicis practicaven un folk pop de caràcter acústic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario