Era molt complicat per als solistes i grups del pop – rock espanyol de la dècada dels 90 superar, i fins i tot igualar, la transcendència de la música popular que es va fer a Espanya durant el decenni dels 80, quan hi va tenir lloc l’anomenada edat d’or del rock en llengua castellana en el marc de la movida madrilenya.
Durant els anys 90, algunes de les bandes que van marcar la movida van seguir amb una trajectòria important, com van ser els casos, per exemple, dels madrilenys Radio Futura o de les formacions catalanes El Último de la Fila, que llavors va passar per una de les èpoques de major popularitat, i Loquillo y los Trogloditas, encara que José María Sanz deixaria aviat els seus col•legues per llançar-se en solitari, en una carrera que es va allunyar del rock i apropar a la música de cantautor.
Com va succeir a la resta del món, en aquell període a Espanya es van viure dues circumstàncies importants: la primera, que el pop – rock de caràcter independent va sortir del túnel i va aconseguir certa celebritat, i la segona, que la música de característiques més populars va ser cada cop més comercial, poc arriscada i més convencional, trobant importants audiències en radiofòrmules com el veterà Los 40 Principales, Cadena 100 o Cadena Dial.
Pel que respecta a la part més comercial i visible, cal destacar cantants influenciats per la música melòdica italiana, com el sabadellenc Sergio Dalma o el madrileny Alejandro Sanz, que es va convertir en autèntic fenomen de vendes; el barceloní Manolo García, que va continuar en solitari després de la dissolució d’El Último de la Fila; la banda èpica aragonesa Héroes del Silencio, encapçalada per Enrique Bunbury, o grups especialitzats en un pop de missatge juvenil com el duo madrileny Ella Baila Sola, el conjunt guipuscoà La Oreja de Van Gogh o la formació lleonesa El Canto del Loco, de la qual va sorgir Dani Martín.
Pel que fa a l’escena alternativa, en una dècada en què es va consolidar el festival de Benicàssim i es van iniciar, tots dos a Barcelona, l’electrònic Sònar i el Primavera Sound, cal significar tres bandes: els andalusos Los Planetas (foto), grup assidu a Benicàssim i que va fer història arran de la gravació de l’elogiat i molt reivindicat àlbum “Una semana en el motor de un autobús; els mallorquins Sexy Sadie i els asturians Australian Blonde, que a diferència del conjunt de Granada, van preferir expressar-se en llengua anglesa.
Finalment, cal deixar constància de l’èxit que van continuar tenint veterans cantautors com Joan Manuel Serrat, Luis Eduardo Aute o Joaquín Sabina, tres clàssics de la música del segle XX.
No hay comentarios:
Publicar un comentario