Liam Gallagher (veu), Paul Arthurs (guitarra), Paul McGuigan (baix) i Tony McCarroll (bateria) van formar a Manchester el grup Oasis, al qual es va incorporar Noel Gallagher (guitarra i veu), germà gran de Liam que es va acabar convertint en el principal compositor de la banda, que va gravar un total de set àlbums, tots ells número u al Regne Unit, un registre espectacular.
El primer treball en gran format del quintet, molt influenciat pels Beatles, especialment pel que fa als últims anys del quartet de Liverpool, va ser “Definitely maybe”, que va batre el rècord de vendes quant al disc de debut d’un conjunt britànic que precisament tenien els Fab Four. L’àlbum, aclamat per la critica, encara que personalment el considero una mica irregular, va ser un èxit relatiu als Estats Units i compta amb dues grans cançons: “Live forever” i “Slide away”.
Seguidament, Oasis va editar la seva gran obra, “(What’s the story) morning glory”, un excel•lent treball que es va enfilar fins el número quatre a l’altra banda de l’Atlàntic. La gravació, en què va entrar el bateria Alan White, conté extraordinàries pistes com “Some might say”, “Morning glory” o les populars “Wanderwall” i “Don’t look back in anger”, que van convertir el grup dels germans Gallagher en un autèntic fenomen de masses i amb la consideració de ser els nous Beatles.
“Be here now”, el tercer àlbum del grup de Manchester, en què hi destaquen “Magic pie”, “Stand by me”, “Don’t go away” o l’èpica “All around the world”, va suposar, pel que fa a la crítica, un pas enrere, però comercialment va ser novament un indiscutible triomf, arribant al número dos a les llistes de Billboard, la millor marca d’un disc de la moda del brit pop a Amèrica del Nord. Posteriorment, la seva popularitat va descendir clarament als Estats Units, on els treballs “Standing on the shoulder of giants” i “Heathen chemistry”, que tampoc van comptar amb el beneplàcit dels mitjans de comunicació, no van poder assolir el top 20 del rànquing.
Oasis, que va comptar aleshores amb músics com Gem Archer (guitarra i teclats), Andy Bell (baix) i Zak Starskey (bateria), fill del beatle Ringo Starr, va recuperar els elogis de la crítica amb “Don’t believe the truth”, que compta amb la pista “Guess God thanks i’m Abel”, i “Dig out your soul”, que conté peces com “Waiting for the rapture”, “Falling down” o la lennoniana “I’m outta time”. Tanmateix, els continus enfrontaments entre els Gallagher, assidus de la premsa sensacionalista britànica, van motivar la marxa de Noel i la dissolució del grup.
No hay comentarios:
Publicar un comentario