Encara que pugui semblar un gènere relativament nou, el hip hop remunta els seus orígens a principis de la dècada dels 70, en plena era del moviment del black power. L’estil va sorgir concretament al sud del districte novaiorquès del Bronx i també, en menor mesura, al barri de Harlem, a la zona de Manhattan, mitjançant solistes com Kool Herc i Africa Bambaataa, així com associacions com The Ghetto Brothers o Zulu Nation.
En una època en què les reivindicacions pels drets civils de la població afroamericana dels Estats Units estaven en plena ebullició, quan feia pocs anys que el líder pacifista Martin Luther King havia estat assassinat i alguns atletes nord-americanes havien alçat el puny amb un guant negre al podi dels Jocs Olímpics de Mèxic, en un dels grans símbols del black power, alguns representants de les zones més empobrides i deprimides de Nova York, tant pel que fa als habitants negres com els d’origen llatí, van mostrar el seu enuig i van presentar les seves protestes al carrer, a través de la recitació d’enginyoses rimes, acompanyades d’altaveus i d’instruments amplificats.
La cultura hip – hop es podria dividir en quatre parts fonamentals: el rap (cant), el turntablin (música), el breaking (ball) i el graffiti (art). El gènere, que va sortir de Nova York i es va expandir cap a la resta dels Estats Units i els cinc continents, va fer un pas endavant a finals del decenni dels 70 amb el grup The Sugarhill Gang i el seu hit “Rapper’s delight”, un èxit planetari que va situar l’estil en l’òrbita de la població blanca o aquella més allunyada dels ambients on es va originar el ritme.
El període emmarcat entre finals de la dècada dels 80 i els inicis dels anys 90 va ser l’època daurada del hip hop, en un moment en què el gènere va batre rècords de vendes, fins el punt de convertir-se en un dels més comercials del planeta. Va ser llavors quan va aparèixer el grup Public Enemy, que va fer història amb l’àlbum “It takes a nation of millions to hold us back”, o en què hi va haver certa revifalla de l’esperit del black power, amb el protagonisme del cineasta novaiorquès Spike Lee, que aleshores va dirigir el llegendari i aclamat film “Haz lo que debas”.
En els últims temps, al marge de Public Enemy, els principals representants de la cultura del hip hop, que ha tingut una important repercussió a Espanya, han estat els solistes Jay Z, Gangstarr o Eminem, el primer blanc en triomfar massivament en el gènere, i les formacions A Tribe Called Quest, The Beastie Boys (foto), De la Soul i Rage Against the Machine.
No hay comentarios:
Publicar un comentario